Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (IRQV)

Arxiu de notícies

Arxiu de notícies

07/03/2013
La psicologia comunitària, a estudi
Tesi J. Alfaro

La tesi de Jaime Alfaro analitza la interrelació de les polítiques públiques i socials amb la psicologia comunitària. Per la seva condició de disciplina científica, Alfaro, considera que la psicologia comunitària ha aportat “la formulació, la fonamentació, el disseny, l’execució, el seguiment, l’avaluació i la fixació de prioritats”.

Les transformacions de les polítiques públiques i socials als anys seixanta van tenir una forta incidència en l’origen de la psicologia comunitària. L’evolució i la incidència social del col·lectiu dels psicòlegs comunitaris, així com dels factors que van condicionar la seva implantació, han estat estudiades a la tesi doctoral Psicologia comunitària y políticas sociales. Estudio de campo técnico del psicólogo de la intervención social en el marco de los servicios sociales comunitarios españoles, redactada per Jaime Alfaro i que ha dirigit Ferran Casas, professor a la Facultat de Psicologia de la UdG i membre de l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (IRQV).

“La vinculació de la psicologia comunitària a la conjuntura politico-social que la va veure néixer es deu a tres factors, com són la rellevància de les polítiques públiques i socials, que resulten el marc idoni d’actuació de la psicologia comunitària, o l’adaptació de dels objectius professionals i científics propis de la psicologia comunitària, que van esdevenir catalitzadors de les polítiques públiques i socials”, explica Alfaro.

La recerca que ha dut a terme l’investigador afirma que el vincle “sempre en creixement” entre la psicologia comunitària i les polítiques públiques i socials va enfortir-se als anys vuitanta i, sobretot, als noranta del segle vint per incloure, al mateix temps, certes dimensions de la salut mental, i el conjunt de les àrees d’intervenció social. “Ha estat un procés que també ha tingut lloc a Europa, on els psicòlegs comunitaris s’han involucrat cada cop més en les accions de política social dels sistemes de serveis socials i en les múltiples problemàtiques que aquests aborden”, prossegueix.

La contribució de la psicologia comunitària

Pel que fa a la contribució de la psicologia comunitària vers la política social, la tesi recull l’aportació que aquesta ha dut a terme, tant per la seva condició de disciplina científica, com pel patrimoni conceptual i tècnic que conté. Els dos aspectes han aportat, a les polítiques socials, “la formulació, la fonamentació, el disseny, l’execució, el seguiment, l’avaluació i la fixació de prioritats.” Com a conseqüència, l’aportació específica dels psicòlegs de la intervenció social és “la contribució al desenvolupament i utilització d’enquadraments interdisciplinaris, el valor dels quals rau en la complementarietat de competències de les diverses especialitats professionals que conformen els equips multiprofessionals”. Una aportació que, com es desprèn de la tesi, es dirigeix, bàsicament, a casos complexos i multidimensionals, en els quals entren en joc dimensions psicològiques i relacionals. Una aportació que inclou, a més, accions que es corresponen amb totes les fases del procés d’intervenció, entre les quals hi predominen les d’anàlisi, avaluació, intervenció o seguiment.

Finalment, la recerca de Jaime Alfaro apunta que el camp d’acció dels psicòlegs de la intervenció social presenta tendències de canvi, caracteritzades per una valoració positiva i consensuada, i també en creixement, de la intervenció social, pel que fa a l’enriquiment de la integralitat de l’estratègia d’intervenció implementada en els serveis socials, que significa “una especialització cada cop més gran del nivell d’intervenció de l’estratègia que s’utilitza i de les problemàtiques a les quals s’aplica”.