Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (IRQV)

Arxiu de notícies

Arxiu de notícies

27/11/2012
La tesi de Mònica Thomas, descriu els factors emocionals implicats en la ingesta adolescent
Tesi Mònica Thomas

La tesi de Mònica Thomas, investigadora de l'IRQV, relaciona els factors emocionals amb la conducta alimentària dels adolescents. També, proposa l’adaptació i validació d’instruments preventius de mesura, encara inexistents a l’Estat espanyol.

Mònica Thomas professora associada a la Facultat d’Educació i Psicologia, investigadora del Grup de Recerca GREDIS de l'Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida, de la UdG, psicòloga a Òptim i membre del Servei d’Atenció Psicològica en Emergències (SAPE) de Girona, ha defensat la tesi Factors emocionals associats a la conducta alimentària en adolescents perquè considera que cal investigar “un tipus d’ingesta que es converteix en una manera de fer front a l’afectivitat negativa”. La dificultat o incapacitat de controlar la ingesta d’aliments en contextos emocionalment negatius (ansietat, depressió, ira i soledat) , tant en l’excés (afartaments) com en el dèficit de gana (restricció de la dieta). Menjar com a resposta a emocions negatives és una conducta freqüent en nens, especialment amb aquells amb sobrepès, relacionant-se també amb una pèrdua de control en l’alimentació.

La recerca que ha dut a terme li ha servit per confirmar el que cada vegada existeix amb més evidència, que menjar en excés amb freqüència pot ocórrer sense que la persona tingui cap trastorn de l’alimentació, el que reforça la hipòtesi d’un contínuum entre l’alimentació normal i un trastorn de l’alimentació. Els factors que més bé expliquen la relació entre l’ànsia pel menjar i la pràctica d’afartaments són: l’estat emocional negatiu (p. e., la culpa) i la restricció alimentària (p. e., la dieta). En nens, la freqüència i intensitat dels afartaments també s’ha mostrat associat a emocions negatives. La psicòloga descriu alguns dels símptomes, que en les noies acostumen a identificar-se amb la tristesa i en els nois amb l’avorriment.

Desregulació emocional

La tesi de Mònica Thomas, Factors emocionals associats a la conducta alimentària en adolescents, és un treball d’investigació dirigit pel Dr. Manuel de Gracia, conjuntament amb el Dr. Ramon Canals, que estudia els factors emocionals relacionats amb la ingesta alimentaria i el possible risc de trastorns de la conducta alimentària. L’estudi ha aprofundit en el marc teòric de les situacions en què es produeixen els trastorns de les conductes alimentàries en preadolescents i adolescents però, sobretot, ha valorat l’adaptació i la validació de l’Emotional Eating Scale for Children (EES-C) i l’Eating Pattern Inventory for Children (EPI-C), dos instruments de mesura que no havien tingut encara una translació a l’Estat espanyol. La recerca s’ha realitzat amb una mostra representativa d’adolescents de Girona amb edats compreses entre els 14 i 18 anys, destaca a les seves conclusions l’existència d’un possible risc de trastorn de la conducta alimentària associat a conductes d’ingesta de tipus emocional. El grup de major risc associat són noies de 14 a 15 anys d’edat. D’altra banda, l’alimentació emocional també es mostra associada a un augment de conductes d’ingesta alterada, tant de tipus restrictiu com d’afartament, i a una major presència de simptomatologia ansiosa i depressiva. Del conjunt de la mostra associada, un 23% presentava sobrepès, mentre que un 7’1% de les noies estudiades presentava un possible risc de trastorn de la conducta alimentària enfront a un 4’2% dels nois. Finalment, menjar independentment dels estats interns de fam i sacietat com a resposta a estímuls externs relacionats amb l’alimentació, es mostra associat a un augment del risc de trastorn de la conducta alimentària.

L’autora els considera una eina adequada per a la detecció precoç de variables emocionals relacionades amb la conducta alimentària, “perquè assessora sobre els suposats precipitadors de la ingesta com a resposta, tant a senyals emocionals, com a senyals externs”.

Thomas assegura que sempre s’havia vinculat la ingesta emocional amb les patologies, com ara la bulímia i l’anorèxia, però que una bona prevenció pot evitar-les. Per tant, recomana posar en pràctica els qüestionaris EES-C i EPI-C, tant a centres escolars com a centres d’atenció primària, perquè derivin els casos sensibles i se’ls pugui orientar abans que s’esdevingui la malaltia. La funció del terapeuta serà la de reforçar les emocions dels adolescents i ajudar-los en el desenvolupament d’habilitats socials, “perquè el problema sorgeix de no saber-se regular adequadament”.