Institut de Llengua i Cultura Catalanes

Arxiu de notícies

Cerca de notícies


  

Recull de notícies

08/09/2017
Publicació d''El Abencerraje', edició, estudi i notes d’Eugènia Fosalba (ILCC)
abencerraje

La Biblioteca Clásica de la Real Academia Española publica l''Abencerraje', joia literària del segle XVI i exemple de convivència entre musulmans i cristians, en edició de la investigadora Eugènia Fosalba

La Biblioteca Clásica de la Real Academia Española dirigida pel filòleg i historiador de la literatura Francisco Rico acaba de publicar l’Abencerraje, un relat anònim del segle XVI que destaca per la humanitat en el tracte entre persones enfrontades per l’ètnia, la religió i la guerra. Eugènia Fosalba, professora de la Universitat de Girona, és autora de l’edició crítica que reuneix per primera vegada les tres versions completes d’una joia literària que ha fascinat a lectors de tots els temps.

Des de la seva publicació al segle XVI, la Historia de Abindarráez y la hermosa Jarifa va tenir un gran impacte i projecció internacional. Aviat van circular noves versions, una de les quals es va traduir a diferents idiomes i es va incloure en una obra que va ser best-seller a l’època: la Diana de Jorge de Montemayor. Amb aquesta publicació va començar la idealització literària de la Granada nassarita que donà lloc a la fantasia orientalista a Europa.          

La frontera andalusa entre cristians i musulmans és l’escenari d’aquest relat que protagonitza Abindarráez, supervivent d’un noble llinatge granadí que, segons la llegenda turística, fou decapitat a la font del Patio de los Leones de l’Alhambra. Una tràgica escena que tingué enorme fortuna iconogràfica, com el quadre a l’oli de Marià Fortuny que es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Abindarráez és sorprès en traspassar la frontera en la foscor de la nit. Malgrat enfrontar-se a cinc soldats cristians, es defensa de forma heroica. La seva valentia commou el capità Rodrigo de Narváez i, en escoltar el seu relat, aquest últim pren una decisió sorprenent: el deixarà en llibertat durant tres dies perquè pugui complir la seva missió, amb el compromís de tornar per entregar-se. La d’Abindarráez és la història d’un amor clandestí: la seva comesa és anar a la recerca de la bella Jarifa per casar-se amb ella.

D’estil àgil i emotiu, aquest relat segueix sent encara avui dia una lectura emocionant i oportuna, en un moment en el qual els terribles efectes de la falta de comprensió entre creences religioses i cultures diferents emplena les portades dels diaris. En aquesta novel·la morisca del segle XVI, dos homes enfrontats per la religió i la guerra van saber veure en l’altre allò que els convertia en iguals.

Amb aquest volum 33 de la Biblioteca Clàssica, la Reial Acadèmia Espanyola ofereix, per primer cop, l’edició crítica i anotada de l’Abencerraje original, a més de l’edició de les altres dues versions, i una selecció de les Guerras civiles de Granada de Ginés Pérez de Hita (novel·la de llarga composició, inspirada en l’Abencerraje i escrita a finals del segle XVI). D’altra banda, l’estudi inclou un detallat recorregut per les autories de les tres versions, les fonts literàries i històriques del relat, el seu immens impacte a Europa, així com un detingut anàlisi de les relacions genealògiques entre les tres versions, que resol finalment l’anomenat “enigma textual” de La historia de Abindarráez y la hermosa Jarifa.»

El Abencerraje, edició, estudi i notes d’Eugènia Fosalba, Madrid, Real Academia Española (Biblioteca Clásica de la Real Academia Española, 33), 2017, 353p.

 

L’autora de l’edició parla sobre el text

«Pocs anys abans de la rebel·lió de les Alpujarras (1568-1571), quan la població morisca de Granada es va alçar en armes i es produí una de les guerres més cruentes del segle XVI, es va publicar en tres versions diferents la història de l’amistat entre un capità cristià i un noble musulmà. El relat cridà poderosament l’atenció perquè s’apropava amb mà sensible al tracte humà entre personatges enfrontats per la raça, la religió i la guerra, a més de ser una subtil síntesi de tradicions diferents: hi ha ecos de romanç de frontera, records cronístics, llancis cavallerescs, pinzellades d’Ariosto, escenes boccacesques, els auguris tràgics de la faula ovidiana de Píram i Tisbe, la sensual malenconia de Sannazaro i el recent lirisme de Garcilaso.

Tots aquests elements donaven una pàtina d’encant a la trama irresistible de la novel·la: un supervivent de la casta dels Abencerrajes, el jove Abindarráez, es protegeix en l’obscuritat de la nit per traspassar furtivament la zona fronterera quan és sorprès per una partida de Rodrigo de Narváez. L’aguerrit moro es defensa amb atreviment de les escomeses dels soldats de Narváez, i en caure presoner irremeiablement, el capità cristià, imitant l’empatia que els romanços fronterers mostraven vers les pèrdues musulmanes, l’invita a desfogar-se sobre les causes d’una ferida que sembla molt més profunda que les infligides pels seus adversaris. Tan aviat com coneix la clandestina història d’amor del seu captiu, el capità cristià no pot evitar concedir-li el termini de tres dies perquè acudeixi als braços de la seva estimada, amb el compromís de tornar immediatament a la fortalesa d’Álora. ¿Aconseguirà Abindarráez, abans del trencament de l’alba, arribar a la fortalesa de Coín, on l’espera, angoixada, Jarifa? ¿Farà el noble musulmà un bon ús de la llibertat que tan gentilment li ha concedit Narváez?

Al llarg del segle XX, els lectors del conte s’han inclinat gairebé sempre, i sembla que encara es així, per la versió que havien elogiat historiadors de la talla de Menéndez Pelayo i Marcel Bataillon; l’única per la qual es solia conèixer l’Abencerraje i que s’ha estat editant fins avui dia una vegada rere l’altra; la mateixa versió que Antonio de Villegas, un poeta val·lisoletà de segona o tercera fila, va reproduir a la seva obra miscel·lània titulada Inventario, publicada al 1565. Però el treball de Villegas pel que fa a l’Abencerraje es va limitar a la poda de passatges massa militars o eròtics i a un lleuger poliment estilístic d’una altra versió anònima del mateix conte que circulava en format de plec solt, dedicada a un gran senyor, Jerónimo Jiménez Dembún. Aquesta versió, molt maltractada per la crítica des de sempre, mancava fins avui d’una edició crítica i degudament anotada, malgrat ser el text original de l’Abencerraje, el text gràcies al qual es va transmetre la bella història i en el que es van inspirar les altres dues versions coetànies. És probable, bastant probable, pels seus deutes literaris i ideològics, fortament italianitzants, que aquesta primera versió fos obra del ja esmentat Jerónimo Jiménez de Urrea, autor d’una famosa traducció de l’Orlando furioso (1549), com s’apunta a l’estudi de la present edició. Fill il·legítim i aviat orfe del vescomte de Biota, Jiménez de Urrea es va criar sota l’ombra dels poderosos de Épila i seus voltants, d’on era oriünd el seu homònim, a qui es va dedicar l’Abencerraje més antic. Segons sembla, es va establir a Itàlia molt aviat, el que hauria facilitat que es perdés el control d’una obra publicada a Espanya, molt probablement sense el permís del seu autor.

No menys desafortunat va ser el tractament que durant el segle passat va rebre la versió de l’Abencerraje inclosa al final del quart capítol de la Diana de Montemayor, a partir de l’edició de 1561. El rebuig per part dels historiadors de la literatura fou també unànime (inclòs un altre cop Menéndez Pelayo); a més a més, es va desestimar l’autoria de Jorge de Montemayor de forma més automàtica que reflexiva, quan era perfectament possible que el portuguès hagués autoritzat la inclusió del relat a la seva novel·la.

La detallada demostració de l’autoria de Montemayor sobre aquesta reescriptura última de l’Abencerraje, també inclosa a l’estudi d’aquesta edició de la RAE, pot contribuir amb eficàcia a la reconsideració del valor literari d’aquesta tercera versió, la més lliure i centrada en la descripció dels afectes. Sembla, doncs, evident que fou un gran narrador com Montemayor no només el responsable que, a la novel·la europea, l’acció abandonés el carrer i passés a l’interior del personatge, sinó també qui, amb un innocent remake, afegit al seu best-seller, va incendiar la imaginació orientalista de tots els temps.»

 

Eugènia Fosalba (Barcelona, 1964)

Eugènia Fosalba és professora de Literatura Espanyola del Segle d’Or a la Universitat de Girona. Va començar les seves investigacions amb la demostració de l’autoria de Montemayor sobre el cèlebre relat morisc (1990) inclòs a la Diana (1558-1559), i poc després, va estudiar l’impacte de la novel·la de Montemayor a Espanya, França, Anglaterra i Alemanya en una monografia que es publicà al 1994. Ha estudiat diferents aspectes de l’obra dramàtica de Lope de Vega, així com ha editat la comèdia Don Lope de Cardona, 2010, i des de fa anys tracta de combinar l’estudi de la teoria i de la praxi literària en una nova línia d’investigació que ha donat lloc a diferents publicacions d’impacte. Ha col·laborat en la redacció d’un prestigiós manual de literatura espanyola, dedicant-se a la part corresponent a la lírica del segle XVI, en un volum en el qual també́ han participat Jorge García i Gonzalo Pontón: La conquista del clasicismo. 1500-1598. Historia de la Literatura Española, de la col·lecció́ dirigida per José Carlos Mainer, 2013.

Ha publicat també articles sobre narradors com Jorge de Montemayor o Cervantes, poetes com Francisco de Aldana, dramaturgs com Juan del Encina, Bartolomé Torres Naharro, i alguns estudis sobre diferents aspectes d’un gènere poètic com l’ègloga i l’epístola, d’orientació comparatista. També ha escrit sobre la influència de la novel·la sentimental espanyola a França, i en especial, a La Princesse de Clèves (2006).

Durant els últims anys, ha centrat les seves investigacions en Garcilaso de la Vega, en diferents articles que han tingut un fort impacte en la crítica hispanista i en tesis doctorals internacionals (2009, 2009, 2011, 2011, 2012, 2012, 2015, 2016, 2016, 2017, 2017). És fundadora d’una revista d’alta investigació filològica, Studia Aurea (www.studiaaurea.com), pionera a Espanya en el format digital i double peer review, que dirigeix des de la seva creació, l’any 2007, així com la col·lecció de volums d’investigació, annex a la revista Studia Aurea Monográfica.

Actualment, Eugènia Fosalba dirigeix dues tesis doctorals vinculades al projecte del qual és investigadora principal: "Garcilaso de la Vega en Italia. Estancia en Nápoles (2016- 2019)": “Panorama literario de la Nápoles de los años treinta. Influencia en Garcilaso”, del doctorand Gáldrick de la Torre, i “Revisión y actualización de la vida y obra de Francisco de Aldana”, del doctorand Adalid Nievas.

 

Crèdits de la imatge de la portada:

La matanza de los Abencerrajes, 1870, Marià Fortuny

©Marta Mérida/Museu Nacional d’Art de Catalunya