If the contents are not translated, you can use the automatic translator

Institute of Catalan Language and Culture

Arxiu de notícies

Cerca de notícies


  

News archive

9/13/2016
Francesc Montero (ILCC) publica la biografia del periodista Manuel Brunet i Solà: 'Manuel Brunet. El periodisme d'idees a l'ull de l'huracà'
brunet

El volum ha estat publicat per l'editorial Afers, i reconstrueix la biografia intel·lectual d'un dels periodistes catalans més rellevants de la primera meitat del segle XX.

Figura poc recordada de la generació del periodisme català d’entreguerres, Manuel Brunet i Solà (Vic, 1889–Figueres, 1956) va mantenir durant la seva joventut una estreta relació amb figures rellevants del Noucentisme. Més endavant, ja plenament consolidat com a periodista, va destacar per la versatilitat temàtica i genèrica i per un domini indiscutible de l’ofici. Rodamón de les redaccions dels diaris catalans més importants del seu temps, comentarista de política catalana i internacional, polemista combatiu, crític sagaç, durant els anys vint i trenta els seus articles tenien una notable repercussió en els cercles intel·lectuals i polítics. En esclatar la Guerra Civil, la persecució dels anarquistes el va obligar a fugir a Itàlia, i no va tornar fins al 1939. En aquest nou escenari, la seva carrera va quedar truncada, i ell completament desubicat. La seva controvertida actitud durant la primera postguerra, escrivint en castellà com a col·laborador de la revista Destino amb el pseudònim «Romano» i relegant a l’àmbit privat la seva adhesió a la cultura catalana, va condicionar la seva recepció posterior. Vencedor vençut, era considerat sospitós per les instàncies dirigents a causa del seu passat catalanista, i alhora vist com un traïdor pels membres de l’exili a causa de la seva adaptació i acceptació de les noves circumstàncies en el marc del franquisme. La trajectòria de Manuel Brunet és polièdrica, presenta arestes i contradiccions, continuïtats i ruptures. Tanmateix, la seva producció enriqueix el nostre passat periodístic i cultural, i l’anàlisi i la interpretació de la seva figura constitueix també un botó de mostra representatiu de la complexitat i dificultat de comprensió d’una part de la cultura catalana de la primera meitat del segle XX.

 

Francesc Montero i Aulet és doctor en Filologia Catalana, actualment és tècnic de recerca i gestor de projectes de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes (Universitat de Girona).

Va dedicar la seva tesi doctoral a la biografia intel·lectual del periodista Manuel Brunet i Solà, defensada el 2011. També ha publicat dos volums dedicats a l’escriptor-periodista Josep M. Corredor (1912-1981): Contra la valoració de la mediocritat. Articles i assaigs d'exili (A Contravent, 2012) i, conjuntament amb Oriol Ponsatí-Murlà, Josep M Corredor. De casa a Europa (2013), resultat d'una exposició que porta el mateix nom. El 2011 va dedicar un llibre a l'escriptor-periodista republicà Emili Vigo (Quatre sagetes roges. El periodisme militant del director de La Humanitat a l'exili, 2011 ) i va preparar també una edició divulgativa d’El carrer Estret de Josep Pla en col·laboració amb Neus Vergés  (2012).

Recentment, ha estat l'editor dels textos de Manuel Brunet El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries. L'Empordà i els empordanesos (Diputació de Girona, 2014). Conjuntament amb Xavier Pla, va editar el volum Cosas vistas, cosas leídas: la edad de oro del periodismo literario en Cataluña, España y Europa (Reichenberger, 2014) i, amb Xavier Pla i Maximiliano Fuentes, el volum A Civil War of Words: The cultural impact of the Great War in Catalonia, Spain, Europe and a glance to Latin America (Peter Lang, 2016).

 

 

 

Francesc Montero i Aulet, Manuel Brunet. El periodisme d'idees a l'ull de l'huracà. Catarroja-Barcelona: Afers, 2016, 362 pp.