Institut de Llengua i Cultura Catalanes

Arxiu de notícies

Cerca de notícies


  

Recull de notícies

05/11/2014
L'ILCC organitza dos congressos internacionals de literatura medieval
esf_irl

Es tracta de l'Exploratory Workshop "Reassessing the role of the late Trobadour Culture in European Heritage" i del seminari "La imatge d'Alfons el Magnànim en la literatura i la historiografia entre la Corona d'Aragó i Itàlia",que tindran lloc els mesos de novembre i desembre

Reassessing the role of the late Trobadour Culture in European Heritage

Dates: 13-115 de novembre de 2014

Lloc: U. de Girona (capella del Roser- Cartoteca de la Biblioteca Barri Vell)

Organitza: European Science Foundation i Institut de Llengua i Cultura Catalanes

Amb el suport de: Departament de Filologia i Comunicació, Ministerio de Cienca e Innovación, Generalitat de Catalunya (AGAUR), Biblioteca de la Universitat de Girona i Fundació Girona. Universitat i Futur

Coordinadora: Miriam Cabré Ollé

Aquesta trobada, finançada majoritàriament per la European Science Foundation, neix amb la voluntat de repensar alguns aspectes fonamentals de l’impacte de la cultura trobadoresca en la formació del patrimoni cultural europeu. No hi ha cap dubte de la influència profunda i perdurable de la literatura trobadoresca i de la ideologia que va difondre per les corts de l’Europa occidental en les tradicions literàries que s’hi van gestar, però en canvi encara es poden identificar un nombre considerable de punts foscos a l’hora de definir i concretar els camins que va seguir aquesta influència. A conseqüència, en part, de prejudicis d’arrel romàntica, ens manca encara una caracterització de conjunt de la lírica del segle XIII, molt desatesa en comparació amb la del segle anterior, i sobretot un gruix prou consistent d’estudis sobre el seu pes en les tendències de la cultura del segle XIV i eventualment en la formació de la matriu lírica europea.
El nucli d’interès principal de les jornades serà, doncs, revisar el pas de la literatura tardotrobadoresca a la lírica i la narrativa en vers de les primeres dècades del segle XIV, un moment clau per entendre l’evolució de les tradicions europees, però no cal dir que els resultats d’aquesta trobada repercutiran sobre la interpretació d’aquest període crucial també per a la cultura catalana i sobre la revaloració del paper que va jugar la cultura occitanocatalana en la formació d’un patrimoni europeu comú.

Amb aquest propòsit es reunirà una trentena d’especialistes de 7 països diferents, de diverses tradicions lingüístiques, autors de treballs enfocats des de pressupòsits metodològics complementaris (i en alguns casos contraposats) dins dels estudis medievals, des de l’anàlisi mètrica a la història, passant per la musicologia, l’ecdòtica o la codicologia, per treballar durant tres dies sobre un seguit de temes fonamentals per replantejar el paper de la cultura tardotrobadoresques en la gènesi de les diverses tradicions literàries europees.

 

Consulteu el web de l’activitat


La imatge d'Alfons el Magnànim en la literatura i la historiografia entre la Corona d'Aragó i Itàlia

Dates: 4-5 de desembre de 2014
Lloc: U. della Basilicata (Potenza)
Organitza: Institut de Llengua i Cultura Catalanes i U. della Basilicata
Amb el suport de: Departament de Filologia i Comunicació, Institut Ramon Llull, Regione Basilicata, Ministerio de Cienca e Innovación i Generalitat de Catalunya (AGAUR).
Coordinador: Jaume Torró Torrent

Durant el regnat d’Alfons IV el Magnànim (1416-58) i els anys successius immediats, la literatura catalana conegué els seus escriptors i produí les seves obres encara avui més internacionals: A. March, J. Martorell, Curial e Güelfa. És funció dels historiadors de la literatura catalana a) explicar aquests autors i aquestes obres majors juntament amb altres obres del mateix període en la dimensió històrico-crítica, b) divulgar-les entre els catalanoparlants actuals i donar-les a conèixer i c) despertar l’estudi i l’interès sobre aquesta literatura de primeríssima qualitat en l’ambient europeu entre els col•legues estudiosos del mateix període històric en què foren escrites, amb la finalitat de situar aquests autors i aquestes obres i la recerca vinculada en el panorama europeu i internacional. Aquesta lectura històrico-crítica, que es proposa esbrinar el sentit primer exacte de les paraules, tal com s’entenien en el lloc i moment que foren escrites, permet i demana la col•laboració i l’interès d’historiadors de la literatura, de la historiografia i de l’art d’aquests anys: el regnat d’Alfons IV el Magnànim, rei d’Aragó i de Nàpols. Aquest rei es convertí en un dels principals promotors de la literatura i la cultura de l’Humanisme a Nàpols i a Itàlia, i en la seva cort, o millor dit, en la seva tenda, vel belli vel domi, convisqueren i compartiren ocis i lectures catalans i aragonesos, de cultura medieval romànica i vulgar, i italians de formació humanística.

La literatura humanística és aquella literatura europea més internacional i de major prestigi a Europa i a Itàlia al segle XV, i la cort d’Alfons el Magnànim és un dels grans moments d’esplendor reconegut per tothom i arreu. Per tant, la figura d’aquest rei i la vinculació de la literatura medieval a la cort ofereixen una oportunitat magnífica a) per divulgar la literatura catalana d’aquest regnat en l’ambient europeu, la qual compta amb un conjunt d’autors i d’obres de primera línia durant aquests anys que no troba comparació en cap altra literatura europea, i desvetllar l’interès per aquestes autors i aquestes obres, b) per divulgar els estudis i la recerca vinculada a les universitats del domini lingüístic del català sobre aquests autors i obres, especialment dels historiadors de la literatura, la historiografia i l’art, i c) establir lligams i contactes d’intercanvi i crear un espai comú de recerca i divulgació de la literatura i la cultura del període que potenciï la literatura catalana en el context internacional.

Si aquest espai de la Corona d’Aragó i els seus reis l’han mantingut amb major o menor intensitat els historiadors de l’art els darrers anys, ha estat perquè els ho exigeix el principal comitent, això és el rei. Si en l’ambient de la història de literatura ha estat menor, o millor dit, tímid, és degut al fet que els estudis literaris s’organitzen a partir de la llengua en què són escrits els textos. En canvi, en la cort i en la tenda d’Alfons el Magnànim convivien i discutien autors i lectors en llengua vulgar (català, aragonès i italià) i en llatí i els estímuls, els interessos i les influències anaren en tots sentits.

Consulteu el cartell i el programa de l’activitat.