If the contents are not translated, you can use the automatic translator

Institute of Catalan Language and Culture

Arxiu de notícies

Cerca de notícies


  

News archive

6/21/2013
IX Col·loqui Internacional «Problemes i Mètodes d'Història de la Llengua»: La construcció de les llengües: Mites, Normes i Emocions
problesimetodes

Els propers dies 25, 26 i 27 de juny se celebrarà a la Facultat de Lletres el IX Col·loqui Internacional «Problemes i Mètodes d'Història de la Llengua», que organitza el Grup d'Història de la Llengua i Llengua Normativa de la Universitat de Girona.

Aquest prestigiós congrés es va iniciar l’any 1991 i ha portat a Girona alguns dels especialistes més reconeguts en el món de la filologia i de la història de les llengües romàniques. Després d’un període d’inactivitat, fa dos anys es va reprendre la celebració del Col·loqui amb la voluntat de tractar i debatre aspectes tant teòrics com metodològics de la disciplina de la Història de la Llengua. Des d’aquell moment es va voler transcendir l’espai romànic per assolir un ressò internacional més ampli i es va incorporar l’anglès com a llengua de treball, a banda de totes les llengües romàniques que sempre s’hi han utilitzat. Aquest fet ha permès ampliar el ventall de relacions internacionals del grup organitzador.

En aquesta ocasió, i amb el títol de La construcció de les llengües: Mites, Normes i Emocions, els més de cinquanta participants que han confirmat la seva assistència centraran les seves reflexions sobre quin paper hi tenen els Mites, les Normes i, finalment, les Emocions, en el procés de transformació dels fets lingüístics —inicialment individuals i heterogenis— en la Llengua, que és essencialment un artefacte cultural. Algunes de les preguntes que vol plantejar el col·loqui són:

1. Normes: Quin paper ha tingut l’activitat prescriptiva en la construcció, la imposició i l’adquisició de cada llengua? Fins a quin punt les normes han permès l’accés a la bona llengua? En quina mesura les normes són a la base de la identitat lingüística? En quin sentit la lingüística o la gramàtica són sempre prescriptives?  Fins a quin punt podem dir que la reflexió sobre la llengua és allò que la construeix?

2. Mites: A través de quin o de quins relats mítics s’han construït cadascuna de les llengües europees? Són els mites lingüístics de caràcter universal i estable? Cada cultura i cada època ha establert els seus? Quin és el sentit i la finalitat de cadascun dels mites de la llengua?

3. Emocions: Per què hi ha sentiments darrere les llengües? Desperten els mateixos sentiments les llengües (construïdes) que els dialectes? Fins a quin punt les emocions en relació amb les diferents llengües són similars? Com afecten els sentiments les actituds lingüístiques i, doncs, el futur de les llengües?

 

La discussió entre els especialistes, que és una de les característiques més rellevants d’aquest col·loqui, s’estructurarà a l’entorn de les ponències següents:

Francesco Bruni (Università di Venezia): "Nobile, gentile o illustre? Il ruolo della scrittura nella storia e nel presente dell’Italiano".

Jordi Ginebra (Universitat Rovira i Virgili): "Mites i emocions al voltant de la llengua catalana del segle XIX".

Mari D’Agostino (Università di Palermo): "El concepto de lengua natural. El lenguaje y las lenguas desde el punto de vista biolingüístico".

Sylvain Auroux (Université Paris VII): "La Mythe de la langue mère".

Wendy Ayres-Bennet (University of Cambridge): "Codification and prescription in lingüístic standardisation: myths and models".

Anthony Lodge (University of Saint Andrews): "Language myths and the historiography of French".

Pablo del Río i Amèlia Àlvarez (Universidad Carlos III): "Lengua, cultura y emoción. Una aproximación eco-neuro-cultural".

Narcís Iglésias (Universitat de Girona): "Llengües, persones, territoris. Dels sentiments al pensament lingüístic".

A aquestes vuit ponències s’hi sumaran 14 comunicacions d’investigadors provinents d’Atenes, Brussel·les, París, Belgrad, Nàpols, València, Oviedo, Perpinyà, Barcelona o Palma.

 

L’organització del IX Col·loqui Internacional «Problemes i Mètodes d'Història de la Llengua» és a càrrec de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, i hi col·laboren el Departament de Filologia i Comunicació i l’Observatori de les Llengües d’Europa i la Mediterrània, de la Universitat de Girona, i la Fundació Pere Coromines; té el suport de Ministeri d’Economia i Competitivitat, de l’Institut Ramon Muntaner i de la Fundació Privada: Girona, Universitat i Futur.