Institut de Llengua i Cultura Catalanes

Cursos i Jornades

Courses & Lectures

Conferències sobre Llengua i Literatura Catalanes a Batxillerat - 4a edició (2017-2018)

Conferències relacionades amb continguts que s'imparteixen als centres de Secundària i Batxillerat.

En l'edició 2017-2018, en una iniciativa conjunta de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, la Càtedra Joan Vinyoli de Poesia contemporània, la Càtedra de Patrimoni Literari M. A. Anglada – C. Fages de Climent i la Facultat de Lletres, oferim la possibilitat d’impartir als centres dues conferències sobre temes vinculats a la llengua i la literatura catalanes:
· Els trobadors a Catalunya: lectura de la 'Cansoneta leu e plana' de Guillem de Berguedà i la 'Viadeira' de Cerverí de Girona
· El català normatiu del segle XXI: l’Ortografia i la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans
· Josep Palau i Fabre (1917-2008): l’alquimista de la poesia catalana del segle XX
· Aurora Bertrana (1892-1974). Exotisme, guerra i exili: Narrativa i memòries

Les conferències i el material de suport aborden la temàtica tant des de la perspectiva de la història de la llengua i la literatura, com de la interpretació i el comentari dels textos.

Els continguts de totes les conferències estan elaborats amb una intenció clarament divulgativa, per despertar l’interès dels i les joves estudiants pel tema tractat i per fer-los partícips de la recerca i activitats que duem a terme a la Universitat de Girona en el camp de la llengua i la literatura. 

 

 

Taller Pràctic d'actualització de la normativa de llengua catalana. La nova ortografia i la nova gramàtica
11, 12, 13, 14, 17, 18, 19 i 20 de juliol de 2017 de 9h a 13h (32 h)

És un curs dedicat al públic en general amb coneixements de llengua catalana i que els vulgui actualitzar. L'objectiu és repassar d'una manera molt pràctica el coneixements de llengua catalana que es tenen, veure quins són els canvis que hi ha hagut en la normativa i quin abast real tenen. Els continguts s'adaptaran al nivell de coneixements de llengua dels estudiants.


Entendre la GIEC: Com abordar la normativa catalana a partir d'ara
4, 5, 6, 7 i 8 de setembre de 2017 de 17h a 20h (15 h)

Es tracta d'un curs adreçat als llicenciats i graduats amb coneixements superiors de llengua catalana, i a professionals de la llengua que coneixen la GIEC (Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans del 2016) o fragments de la GIEC i volen aprofudir en el seu ús i valorar quines conseqüències té la publicació de la nova gramàtica en diferents àmbits (ensenyament, mitjans de comunicació, administració, etc.)


Llegir i escriure a Secundària (en línia)
Del 3 al 14 de juliol de 2017 (30 h)

El curs es proposa l’objectiu de proporcionar als professors de secundària de llengua i literatura una sèrie de reflexions teòriques i, sobretot, exemples pràctics relacionats amb el cultiu de la lectura i la bona escriptura als instituts. Es tracta, en definitiva, d’estimular el debat i alhora oferir propostes i models atractius al voltant de dues activitats fonamentals en l’estudi i la pràctica de la llengua i la literatura. 

Curs d'Introducció a Adobe Indesign

2, 9, 16, 23 i 30 de març de 2012

Organitzat per l'ILCC, amb col·laboració de l'ICE i el Departament de Filologia i Comunicació

 

Membre destacat de la col·lecció de programes que integren l’Adobe Creative Suite, InDesign és una gran peça de programari que proporciona una òptima solució per a la maquetació professional, i en pocs anys ha esdevingut l’eina de referència de gairebé tots els dissenyadors.

 

InDesign permet de fer moltes més coses, i amb molta més precisió, que no pas Microsoft Word. Dins d’una pàgina, ens permet de situar amb llibertat els diferents elements, allà on volem. Això serà el primer que aprendrem, amb l’ajut de guies i regles i altres eines que ens permetran un control total.

 

Un punt fort d'InDesign és el treball amb les imatges. Ampliar-les o reduir-les en excés sol és un dels errors típics dels que comencen amb InDesign. Sabrem quins són els límits per treballar amb seguretat, per obtenir una bona qualitat del document imprès.
InDesign no només s'entén bé —molt bé— amb Photoshop, sinó que a més té moltes funcions que ens estalvien haver d'utilitzar Photoshop. perquè es pot aconseguir el mateix sense sortir d'InDesign.

 

Un cop enllestida la maquetació d’un document, convé revisar-lo i preparar els diferents elements per poder enviar la feina a la impremta. Veurem dues opcions: enviar el propi document InDesing o, el que pot ser millor, un arxiu PDF d’alta resolució.

 

Temari

§  Una ullada ràpida a InDesign: La paleta Pàgines, Les paletes, Guies flexibles, Text que flueix, Importar text de Word, Capes, Opcions de rendiment, Opcions de sagnat, Pàgines mestres

§  Relació d'InDesign amb altres programes: Photoshop, Illustrator i Acrobat, Dreamweaver, Flash, After Effects, Premiere. 

§   Text amb estil: L’editor d’articles, Estils de paràgraf, Estils de carácter, L’eina del comptagotes, Tabuladors i Filets, Partició de paraules en català, Els tipus Open Type, Text dins un traçat, La finestra d’Informació, Ajustar marc a contingut,  Escalant text interactivament

§    Colors, imatges i taules: Definir colors, Degradats, Matisos, Tintes planes, Transparències i ombres, L’eina del comptagotes, Els estils d’objecte, Taules

§    Imatges:  Col·locant imatges, La paleta vincles Opcions de les imatges, Col.locant PDFs, Objectes ancorats, Contorneig, Eina d’alineaci

§   Preparar per imprimir: Eines de revisió EmpaquetarCreació de PDFs

 

Aprofundint en els estils

§  Estils de paràgraf:  Estils que es basen en d'altres Estil següent, Estils i tabuladors, Estils i filets de paràgraf, Estils i notes a peu de pàgina

§ Estils de caràcter: Perquè i quan convé utilitzar-los, Vinyetes i numeració

§ Estils i documents Word: Opcions d'importació, Buscar i canviar per fer neteja, Negretes, cursives i altres

§   Documents llargs: Llibres, Índexs, Taules de contingutsA partir d'estils de paràgraf, PDFs i marcadors

 

 

 

Cicle de conferències "La llengua avui: reptes i propostes actuals" (2011-2012)

Commemoració del centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans

Organitza: Grup d'Història de la Llengua (Institut de llengua i Cultura Catalanes), amb el suport del Departament de Filologia i Comunicació, Diputació de Girona, Ajuntament de Girona, Facultat de Lletres, Àrea d'Estudis de Filologia Catalana, Institut d'Estudis Catalans i Fundació Girona. Universitat i Futur.

 

Programa

 

Bloc 1. La llengua i l’Institut d’Estudis Catalans

1. L’Institut d’Estudis Catalans, avui: 100 anys al servei de la llengua, a càrrec d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica (16 de novembre de 2011, 12,30h, Sala de Graus, Facultat de Lletres)

2. La gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans, a càrrec de Gemma Rigau, lingüista i membre de l’IEC (21 de novembre de 2011, 13h, Sala de Graus, Facultat de Lletres) - SUSPESA

3. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, a càrrec de Joaquim Rafel, lexicògraf i membre de l’IEC (24 de novembre de 2011, 13h, sala d’estudi, Facultat de Lletres)

 

Bloc 2. Models de llengua i mitjans de comunicació

1. El model de llengua a la ràdio, Joaquim M. Puyal, periodista i membre de l’IEC (28 de novembre de 2011, 13h, Sala de Graus, Facultat de Lletres)

2. El model de llengua a la premsa actual, Albert Pla Nualart, cap de llengua del diari Ara (30 de novembre de 2011, 13h, Sala de Graus, Facultat de Lletres)

3. El model de llengua de Televisió de Catalunya, Ernest Rusinés, cap d’assessorament lingüístic de TVC (12 de desembre de 2011, 13h, Sala de Graus, Facultat de Lletres)

4. El model de llengua d’una institució: la UdG, Andreu Pulido, cap del Servei de Llengües Modernes de la UdG (14 de desembre de 2011, 13h, sala d’estudi, Facultat de Lletres)

5. La llengua i els mitjans de comunicació, Daniel Casals, professor de Filologia Catalana de la UAB (19 de desembre de 2011, 13h, Sala de Graus, Facultat de Lletres)

 

Bloc 3. La llengua i la creació literària actual

1. Jaume Cabré, escriptor (21 de desembre de 2012, 13h, Sala de Graus, Facultat de Lletres)

2. Ramon Solsona, escriptor (9 de gener de 2012, 13h, Sala de Graus, Facultat de Lletres)

3. Biel Mesquida, escriptor (11 de gener de 2012, 13h, Sala de Graus, Facultat de Lletres)

4. Josep M. Fonalleras, escriptor (16 de gener de 2012, 13h, Sala de Graus, Facultat de Lletres)

5. Joan-Daniel Bezsonoff, escriptor (18 de gener de 2012, 13h, Sala de Graus, Facultat de Lletres)

6. Narcís Comadira, escriptor (22 de febrer de 2012, 12,30h, Sala de Graus, Facultat de Lletres)

 

  

Curs de Classical Text Editor

1, 8 i 15 d'octubre de 2011

Organitzat per l'ILCC, amb col·laboració de l'ICE i el Departament de Filologia i Comunicació

 

El Classical Text Editor (CTE) és un programa de processament de textos dissenyat per Stefan Hagel en cooperació amb la Comissió per a l’Edició del Corpus Scriptorum Ecclesiasticorum Latinorum (CSEL), de l’Acadèmia Austríaca de Ciències.

És un programa destinat a edicions crítiques, i també edicions de textos amb traducció o comentari en columnes paral·leles. Les principals funcionalitats que té són: Possibilitat d’un nombre pràcticament il·limitat d’aparats crítics a peu de pàgina i de cossos de notes a peu de pàgina o al final del document. Escriptura bidireccional amb correcte canvi de línia (per a l’hebreu, àrab, arameu, siríac, etc.). Gestió de les sigles. Numeració de les referències dels aparats i de les notes segons línies de text o versets. Possibilitat d’escriure text en els marges. Apte per a l’edició final del text: des del mateix programa es poden preparar els arxius PDF per a la impremta o per a publicació electrònica.

Funciona dins l’entorn Windows, i també dins l’entorn Macintosh amb el programa emulador VirtualPC.

És un programa de pagament. Es pot descarregar per Internet una versió de prova, no apta per a la impressió final.

És un programa complex; no sembla recomanable per a qui no necessiti aparat crític o altres característiques sofisticades del programa; però és imprescindible per a edicions crítiques.

El lloc web del programa, on es pot obtenir informació, una versió de prova, mostres d’arxius i comprar el programa és: http://www.oeaw.ac.at/~kvk/cte/.

 

Programa del curset

1. Descripció general del programa. Instal·lació. Introducció general als menús. Ús dels teclats.

2. Importació de text. Disseny de la pàgina. Configuració dels codis de chapter. Capçaleres. Ús de les plantilles.

3. Disseny dels aparats i cossos de notes. Definició de les sigles. Ús de la llista de manuscrits. Partició de mots a final de ratlla.

4. El menú de «Secció». Ús de columnes periodístiques.

5. Numeració de referències segons línies de text o segons versets. Numeració de línies. Referències creuades. Ús de les macros.

6. Ús de plantilles de document. Creació de columnes paral·leles sincronitzades.

7. Ajust fi dels finals de pàgina.

8. Creació d’índexs de mots i de concordances.

9. Escriptura de text de direcció dreta-esquerra (hebreu, àrab...). Autotext. Introducció de text en els marges.

10. Exportació del text. Impressió. Preparació de text en format PDF per a la impremta.

 

 

Cursos d'estiu on-line UdG - 2010
 De Shakespeare a Clint Eastwood (Cinema i Literatura : Canvis i Continuïtats) (On line)

 

Objectius

Estudiar les adaptacions cinematogràfiques de diverses obres literàries que han fet directors de l’alçada d’Orson Welles, John Ford, Eric Rohmer, Fritz Lang o Clint Eastwood. El tret comú de totes les obres seleccionades és que no són adaptacions literals, sinó obres en què el director i els seus guionistes han reelaborat amb una llibertat considerable els textos literaris de base. L’estudi, d’una banda, de l’obra literària agafada com a punt de referència i, de l’altra, de la seva transformació en una peça cinematogràfica, permet entendre millor les obres en qüestió i alhora il·lumina alguns aspectes dels mètodes de treball dels bons guionistes i directors de cinema.

 

Programa

1) De  Ricard II, Enric IV i Les alegres comares de Windsor de Shakespeare a Chimes to Midnight (1965) d’Orson Welles. Professor: Salvador Oliva (UdG).
 
2) D’El curioso impertinente de Cervantes a Le genou de Claire d’Eric Rohmer.   Professor: Jorge García (UdG).
 
3) De La bèstia humana d’Emile Zola a Human Desires (1954) de Fritz Lang.    Professora: Mita Casacuberta (UdG).
 
4) De Bola de greix de Guy de Maupassant a Stagecoach (La diligència, 1940) de John Ford. Professor: Xavier Renedo (UdG).
 
5) De The Killers d’Ernst Hemingway a The Killers (1947) de Robert Siodmak.    Professors: Salvador Oliva i Xavier Renedo (UdG).
 
6) D’Els ponts de Madison County de Robert James Waler a Els ponts de Madison (1993) de Clint Eastwood. Professor: Jordi Mascarella (UdG).
 
7) Una setena obra per determinar.

  

 Professorat

- Mita Casacuberta. Professora de Literatura Catalana dels segles XIX-XX de la UdG i especialista en S. Rusiñol i la literatura modernista en general. Col·labora en el programa «L’hora del lector» (TV3).

- Xavier Espluga.
- Jorge García. Professor de Literatura Castellana Medieval i del Segle d’Or, i especialista en el Libro de Alexandre, Cervantes i en la literatura i la teoria polítiques del segle XVII.
- Jordi Mascarella. Professor de Retòrica i Expressió Escrita de la UdG, i expert en temes tan diversos com el folklore i la història de la llengua catalana, les fargues i la metal·lúrgia, i l’escriptura.
- Jordi Sala. UdG.
- Xavier Renedo. Pofessor de Literatura Medieval i d’Expressió Escrita de la UdG i especialista en autors i obres com Francesc Eiximenis, el Llibre dels fets o la predicació medieval

Aquest curs compta amb el suport de l'ILCC.

 

Cursos Anteriors: 2009
Francesc Eiximenis, entre Oxford i València (1-17 de juliol)

Al llarg del curs s’aniran repassant, per ordre cronològic, les principals obres d’Eiximenis: des de l’Art de predicació, potser la seva primera obra, fins a la Vita Christi, potser l’última, passant per la gran enciclopèdia del Crestià, el Llibre de les dones o el Llibre dels Àngels. Alhora es penjaran i es comentaran fragments de cadascun d’aquests llibres, molts d’ells inèdits.

Cada dia es comentarà, en relació amb l’obra que s’estigui presentant, un tema de l’obra eiximeniana: l’art de parlar en públic, l’urbanisme, la història de les ciutats, la visió de la dona, els oficis, el lleure, el pactisme, la gastronomia i els pecats de la taula, l’educació, la moral sexual, etc. Cada dia es comentaran també un o dos 'exemples', un gènere literari ―el relat curt amb finalitats més o menys didàctiques— que Eiximenis dominava com ningú.

Professors: Josep Anton Aguilar, Carmen Clausell, Jorge García, David Guixeras, Albert Hauf, Antoni Iglesias, David Igual, Eva Izquierdo, Sadurní Martí, Josep Maria Pujol, Xavier Renedo (coordinador), Damien Ruiz. Enric Tremps (Secretari).

Aquest curs compta amb el suport de l'ILCC.

  


 

L'art dels trobadors (1-10 de juliol)

En aquest curs intentarem introduir-nos en l'art trobadoresca amb tota la seva esplendor i des d'una perspectiva global: de la llengua desl trobadors a la seva iconografia, no sense haver-nos delectat amb la recreació dels cants que refilaven la fin'amor, de la mà dels especialistes des de la seva musicologia, la llengua i la literatura i la història de l'art.

Professors: Anna Alberni, Miriam Cabré, Isabel Escandell, Joaquim Garrigosa, Carles Magraner, Marina Navàs (coordinadora), Josep M. Pujol, Francesca Romana Uccella.

Aquest curs compta amb el suport de l'ILCC.