Si el contenido no está traducido, puede usar la herramienta de traducción automática

Instituto de Ecología Acuática

Archivo de noticias

Cerca


  

Archivo de noticias

07/06/2017
Estudi de la xarxa tròfica microbiana dels ecosistemes aquàtics
navila

La tesi doctoral de la Sra. Núria Àvila Izquierdo que té com a títol "Estudio de la red trófica microbiana en lagunas someras: autotrofia versus heterotrofia" i està dirigida pel Dr. Xavier de Quintana Pou i la Dra. Rocío López-Flores estudia la xarxa tròfica microbiana dels ecosistemes aquàtics

Els microorganismes autòtrofs (A) i heteròtrofs (H) són dues unitats funcionals de la xarxa tròfica microbiana dels ecosistemes aquàtics que tenen un paper clau en el cicle dels nutrients i el flux del carboni a més d'influir en l'estructura, composició i dinàmica de les xarxes tròfiques aquàtiques. En llacunes someres, el patró hidrològic és un dels factors més importants, que determina la disponibilitat de nutrients i la composició funcional de la comunitat microbiana i per tant de l'estratègia tròfica dominant dins de la xarxa tròfica microbiana. El principal objectiu que es planteja en aquesta tesi, és la descripció de l'estructura de la xarxa tròfica microbiana en llacunes someres amb diferents condicions de circulació de l'aigua (taxes de renovació) i d'estat tròfic (concentració de nutrients). S'analitza així l'abundància relativa de microorganismes autòtrofs i heteròtrofs a la xarxa tròfica microbiana i la seva relació amb diferents variables ambientals en diferents tipologies de llacunes, buscant la màxima representativitat d'aquestes variables en condicions d'estabilitat hídrica. Per aquest estudi s'han escollit sis sistemes, quatre sistemes de llacunes someres d'interior (Parc natural de l'Albera, Clots de Guils de Cerdanya, Vilanova de Milfontes, Giara di Gesturi) i dos de maresmes i llacunes costaneres (Parc Nacional de Doñana i Aiguamolls de l'Empordà).


Els resultats d'aquesta tesi mostren que les llacunes d'interior es troben dominades per una estratègia heteròtrofa (balanç A/H sempre negatiu) on el DOC (carboni orgànic dissolt) és l'única variable ambiental relacionada significativament amb aquest balanç. Quan les concentracions de DOC augmenten, el balanç disminueix suggerint que el DOC afavoreix un augment de la producció bacteriana. Una conca de recepció ben forestada i en bon estat de conservació sembla ser la causa principal de que les aportacions a aquestes llacunes siguin majoritàriament de DOC i no de nutrients inorgànics.


Les maresmes de Doñana presenten una xarxa tròfica microbiana dominada per organismes amb una estratègia autòtrofa (balanç A/H sempre positiu). Tot i així, s'observen petites variacions en el balanç A/H degudes principalment a la distribució espacial de les masses d'aigua en funció a l'origen de l'aigua i a les conseqüents diferències en la taxa de renovació. Concretament, aquelles llacunes que es troben més aïllades de les entrades d'aigua són les que presenten una proporció relativament més gran d'organismes heteròtrofs. Per contra, les llacunes més properes a les entrades d'aigua reben una proporció més alta de nutrients inorgànics i són dominades per organismes autòtrofs.


Les llacunes i aiguamolls de l'Empordà presenten una hidrologia molt variable on s’inclouen llacunes confinades, oligohalines i estuaris de rius. En condicions de màxim estiatge, tant les llacunes oligohalines com els estuaris presenten una xarxa tròfica microbiana dominada per una estratègia heteròtrofa (bacterioplàncton). En canvi, les llacunes confinades es troben dominades per autòtrofs. Aquest balanç A/H és similar al vist en les llacunes més aïllades de Doñana. No obstant això, en aquest cas, el confinament excessiu que es dóna en aquestes llacunes limita el creixement dels organismes autòtrofs a l'ús dels nutrients reciclats, afavorint els organismes autòtrofs de creixement lent (estratègia k).


El fet que un sistema estigui dominat per una estratègia tròfica o una altra depèn principalment del règim hidrològic del sistema i dels factors relacionats amb aquest, com són sobretot la distribució espacial, el gradient renovació d'aigua-confinament, la permanència de l'aigua i la concentració de nutrients. En tots els sistemes estudiats, l'efecte top-down del zooplàncton sobre el balanç A/H va ser poc significatiu.