ILCC · Grup dʼHistòria de la Llengua i Llengua Normativa

Arxiu de notícies

Arxiu de notícies

28/10/2013
Els investigadors Francesc Feliu i Joan Ferrer van participar en les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC
Frederic Clascar

Els investigadors Francesc Feliu i Joan Ferrer van participar, el passat dia 26 d’octubre, en les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Santa Coloma de Farners, amb una conferència sobre «El "català estrany" de les traduccions bíbliques de Mossèn Frederic Clascar».

Després de destacar l’extraordinari interès que revesteix l’estudi lingüístic de les traduccions bíbliques, que travessen tota la història de la llengua catalana, des dels primers textos fins a l’actualitat, Feliu i Ferrer van referir-se a un moment ben particular, a les primeres dècades del segle XX, en què s’inicien quatre projectes molt ambiciosos de traducció bíblica completa al català partint de les fonts originals. És una circumstància que resultaria excepcional en qualsevol cultura europea de l’època, i que diu molt de l’empenta cultural del catalanisme i de l’afany per construir un registre lingüístic apte per a l’alta cultura, i per poder disposar de versions catalanes de les principals obres de la cultura universal. Concretament, van centrar-se en el primer d’aquests projectes, l’iniciat per Frederic Clascar, a l’empara de l’Institut d’Estudis Catalans (l’anomenada Bíblia de l’IEC). Clascar, nascut a Santa Coloma de Farners, va emprendre en solitari aquest repte i va arribar a publicar tres volums (Gènesi, Càntic dels càntics i Èxode) entre els anys 1912 i 1926; la seva mort prematura va deixar inacabat un projecte que alguns (com Mossèn Alcover, del mateix IEC), van intentar desacreditar per ser suspecte de "modernisme". 

La segona part de la conferència va consistir en una descripció dels principals trets gramaticals que caracteritzen la llengua i l’estil de les traduccions de Clascar, i que configuren un català certament "estrany" a la sensibilitat lingüística actual, en bona part a causa de la literalitat de la traducció i als calcs constants de l’hebreu bíblic. Les conclusions a què arribaven són les següents: la llengua de les traduccions de Clascar resulta estranya i poc natural, però és bastant semblant a les d’altres traduccions bíbliques contemporànies, d’aquí i de fora; les traduccions catalanes d’aquells anys van posar-se totes al servei de la definició d’un registre culte de la llengua, i van acollir-se des del principi als incipients criteris ortogràfics i gramaticals de l’IEC; les traduccions d’aquell moment foren un veritable banc de prova per a tota mena d’assaigs lingüístics, i serà justament a partir del forçament de les possibilitats expressives del català que es podrà arribar, amb el temps, a uns models cultes més "naturals".