Si el contenido no está traducido, puede usar la herramienta de traducción automática

Física ambiental

Projectes

Projectes

 

  • 2004-2007: Núvols i canvi climàtic: anàlisi climatològica de la nuvolositat en la Península Ibérica, i mesura i modelització dels seus efectes radiatius en superfície (NUCLIER)  (ves-hi)
  • 2004-2007: Efectes de la hidrodinàmica sobre les poblacions de fitoplàncton en un embassament (ves-hi)
  • 2007-2009: Obsevacions i modelitzacions numèriques del Mar d'Aral  (ves-hi)
  • 2008-2010: Patrons espaials i temporals de la hidrodinàmica d'aiguamolls. Conseqüències per a la qualitat de l'aigua  (ves-hi)
  • 2009-2011: Mesures per a la descripció i la modelització de la barreja turbulenta  (ves-hi)
  • 2007-2009: Núvols i canvi climàtic: variabilitat i tendències de la nuvolositat i insolació en la Península Ibèrica i mesura i modelització dels efectes radiatius dels núvols en la superfície (NUCLIEREX) (ves-hi)
  • 2009: Filtració biològica d'aigües residuals tractades d'una planta pilot a l'EDAR d'Empúriabrava (ves-hi)
  • 2007-2010: Patrones espaciales y temporales de la hidrodinámica de humedales. Consecuencias para la calidad del agua.(ves-hi)
  • 2010-2013: Patrones espaciales y temporales de la hidrodinámica de humedales.(ves-hi)
  • 2010-2014: Climate change and inland seas: phenomena, feedback and uncertainties. The physical sciense basis (CLIMSEAS)(ves-hi)
  • 2013: Análisis y monitorización de la sustitución de anclajes recreativos por anclajes ecológicos sobre las praderas de posidonia oceanica en cala montgó. (ves-hi)
  • 2015-2017: Participació en el projecte Retroflexions de frontera oest: com funciones les vàlvules que regulen la circulació dels oceans? (ves-hi)

nuvols Núvols i canvi climàtic: anàlisi climatològica de la nuvolositat en la Península Ibérica, i mesura i modelització dels seus efectes radiatius en superfície (NUCLIER)

Els núvols són un factor clau en els processos que regulen el clima, donada la seva influència en el balanç energètic i en el cicle hidrològic. Determinar en quina mesura els núvols contribueixen al canvi climàtic és un problema difícil de resoldre per la complexitat dels processos en els quals intervenen, la gran quantitat d'informació necessària, i la incertesa associada a les dades disponibles. Aquest projecte contribuirà a la reducció d'aquestes dificultats. D'una banda, es descriurà la climatologia de núvols en la Península Ibèrica, i s'analitzarà l'existència de tendències significatives en la quantitat i/o tipologia de núvols presents en els últims decennis. Per altra banda, s'estudiarà si és possible adequar models de transferència radiativa unidimensionals per a la descripció dels efectes radiatius dels núvols. Per a això, primer es construirà una base de dades que contingui mesures de radiació solar i radiació infraroja atmosfèrica, i observacions contínues i simultànies del cel; i a continuació s'establirà una metodologia per a la utilització dels models i la millora de la correspondència entre les seves estimacions i les mesures experimentals, per a tot tipus d'estats del cel (serens, nuvolosos i coberts).

Organisme finançador: Ministerio de Educación y Ciencia (CGL 2004-02325)

INVESTIGADORS
Josep Calbó Angril, investigador responsable
Josep-Abel González
Antoni Viúdez
Magda Llach
Javier Martín-Vide
Arturo Sánchez Lorenzo

Període d'execució: del 12 de desembre de 2004- 12 de desembre de 2007

inici


 Efectes de la hidrodinàmica sobre les poblacions de fitoplancton en un embassament

La majoria dels embassament mediterranis estan caracteritzats per tenir una estructura tipus canyó, la qual determina la seva dinàmica, que està entre la d'un riu i un llac. Pel estudi d'aquets sistemes s'han de tenir en compte els processos tant en una com en més dimensions. En aquest projecte ens proposem caracteritzar la hidrodinàmica d'aquets embassament i estudiar la seva influència sobre el fitoplàncton. Aquest és un dels paràmetres que determinen la qualitat de l'aigua del embassament i per tant important per a la seva caracterització com a recurs hídric.
Es faran campanyes periòdiques als embassaments de Sau i Boadella i es caracteritzaran els patrons de circulació d'aquests sistemes efectuant mesures de temperatura, velocitat, conductivitat i turbidesa a diferents escales; també es faran mesures de clorofila-a i de les diferents espècies que formen el fitoplàncton i es correlacionaran amb els resultats obtinguts. Això ens ha de permetre diferenciar les espècies de fitoplàncton (diatomees, algues verdes, cianobacteris i criptòfits, como als grups més importants) en relació amb el flux i estudiar els principals processos hidrològics que determinen la variabilitat de les poblacions. També es faran mesures a l'estany de Banyoles, on els índex de turbidesa presenten variacions importants i es relacionaran amb la hidrodinàmica del sistema.
Se utilitzaran models numèrics d'una o varies dimensiones (DLM -Dynamic Layering Modelling, POM- Princeton Ocean Modelling) per simular els resultats obtinguts i es proposaran estratègies de gestió.

Organisme finançador: Ministerio de Educación y Ciencia (CGL2004-02027/HID)

INVESTIGADORS
Xavier Casamitjana, investigador responsable
Jordi Colomer
Elena Roget
Teresa Serra
Marianna Soler
Xavier Sánchez
Francesc Forcat
Javier Vidal

Període d'execució: 2004- 2007
 

inici


 Observacions i modelitzacions numèriques del mar d'Aral.

Fins els anys 60, el mar d'Aral era, en extensió, el quart llac més gran del mon. Des de llavors ha perdut quasi el 75% de la seva superfície i la seva salinitat ha pujat per sobre els 100 g/l. Aquest fet ha estat declarat per les Nacions Unides com un dels pitjors desastres ecològics antropogènics dels que han esdevingut mai.
En aquest context les previsions mediambientals a mitjà termini a la regió del mar d'Aral, necessiten de noves mesures hidrofísiques i químiques que caracteritzin el sistema actual. Des del 2002, s'han fet vàries campanyes en el mar d'Aral dirigides pel Institut d'Oceanografia de l'Acadèmia de Ciències Russes de Moscou en col·laboració amb el Institut Uzbek de Geologia i Geofísica de Tashkent. En aquest context i dintre d'aquest projecte es continuarà ampliant la base de dades observacionals, a l'hora que s'utilitzaran també models numèrics per fer un pas mes en la comprensió dels mecanismes físics que controlen la dinàmica actual del mar d'Aral.
També dins del projecte es celebraran dues reunions de treball, una a la Universitat de Girona i l'altra a Tashkent, Uzbekistan.

Organisme finançador: OTAN (ESP.NR.NRCLG.982592)/ MEC (PCI2006-A9-0545)

INVESTIGADORS
Valentina Khan
Sergey Dikarev
Alexander Grabovskiy
Anatoliy Ni
Timofei Kudyshkin
Irina Tomashevskaya
Abulgazi Kurbaniyazov
H.Joseph Fernando
Peter Zavialov, Co-IP
Iossif Lozovatsky, Co-IP
Elena Roget, Co-IP

Període d'execució: Gener 2007-Gener 2009
 

inici


 Patrons espaials i temporals de la hidrodinàmica d'aiguamolls. Conseqüències per a la qualitat de l'aigua.

Els aiguamolls del àmbit mediterrani són sistemes amb un equilibri fràgil degut a les pressions característiques del sistema (morfologia, pressió urbanística), de les variabilitats pròpies de la meteorologia local (accentuades actualment pel canvi climàtic) o bé de les variacions en la seva gestió. Encara que s’hagin realitzats nombrosos estudis ecològics sobre el comportament d’aquests sistemes, es coneix molt poc de la hidrodinàmica, el transport i la circulació d’aquestes zones caracteritzades per la presència de vegetació, tant emergent com submergida. Se sap també molt poc dels mecanismes que regeixen el transport dels sediments i del fitoplàncton, paràmetres que defineixen la qualitat de l’aigua i per tant que caracteritzen el recurs hídric. Aquest projecte es centra en els aiguamolls de la, dintre del parc natural Aiguamolls de l’Empordà i en ell es determinaran els patrons espacials i temporals que regeixen la interacció entre la hidrodinàmica i l’ecologia, així com la seva influència en la qualitat de l’aigua. Es faran campanyes de caràcter mesoescalar, de monitorització i d’escala curta. Els objectius principals son la caracterització hidrodinàmica dels àmbits aquàtics amb vegetació (emergent i submergida), la determinació de la distribució i circulació del sediment en el canal d’entrada d’aigua salada i el estudi de la dinàmica del fitoplàncton en relació amb la hidrodinàmica.

Organisme Finançador: Ministerio de Educación y Ciencia

INVESTIGADORS

Jordi Colomer, investigador responsable
Xavier Casamitjana
Teresa Serra
Marianna Soler
Josep Pararols

Període d'execució: 2008- 2010 

inici


 Mesures per a la descripció i la modelització de la barreja turbulenta

L'expertesa adquirida pel grup en la mesura de la turbulència en sistemes aquàtics naturals durant els últims anys s'ha obtingut sobretot dins de projectes centrats sobretot en el estudi de la hidrodinàmica de llacs i embassaments i la seva relació amb la qualitat de l'aigua. Aquest projecte pretén optimitzar aquest aprenentatge i centrar-se en aspectes avançats de mesura de la turbulència i en la modelització dels processos físics en qué intervé.
Les activitats que es duran a terme es poden agrupar en 5 apartats: 1) resoldre aspectes pendents en el processat avançat de la turbulència; 2) establir noves plataformes de mesures (mesures ascendents i en horitzontal; 3) campanyes exhaustives de mesures turbulentes i dels diferents mecanismes generadors); 4) anàlisis estadístics de les variables turbulentes (models multifractals i funcions d'estructures relacionades amb la intermitència); and 5) modelització numèrica de la dinàmica de barreja considerant tant les propietats estadístiques de la turbulència com nous esquemes de clausura. Els estudiants que participin en el projecte (bé a través de projectes de fi de carrera, màsters o beques d'investigació) tindran la oportunitat de tractar amb companyies d'instrumentació científica de mesura de variables hidrofísiques de camp i treballar en el seu desenvolupament i el del programari corresponent per a usuaris no experts.

Organisme finançador: Ministerio de Educaciòn y Ciencia (CGL2008-03608)

INVESTIGADORS
Elena Roget, investigadora responsable
Xavier Sánchez
Jesús Planella
Imma Bastida
Iossif Lozovatsky

Període d'execució: 2009-2011
 

inici


 Núvols i canvi climàtic: variabilitat i tendències de la nuvolositat i insolació en la península ibèrica i mesura i modelització dels efectes radiatius dels núvols en la superfície (nuclierex).

El projecte, extensió de l’anterior projecte NUCLIER, es centra per una banda en la descripció del comportament a llarg termini, en el passat, de la nuvolositat i la insolació, i en particular en el fenomen conegut com a “dimming-brightening.” Per altra banda, pretén contribuir al coneixement del comportament de la radiació solar i atmosfèrica en diverses situacions d’estat del cel, en particular en presència de núvols. Els estudis es basen en dades històriques recollides en estacions meteorològiques, però també en l’anàlisi de mesures realitzades per instrumental propi (radiòmetres, ceilòmetre, càmera d’observació del cel,...) i en l’ús de models de transferència radiativa com a eina d’anàlisi.

Organisme finançador: Ministerio de Educación y Ciencia (CGL 2007-62664/CLI)

INVESTIGADORS
Josep Calbó, investigaador responsable
Josep-Abel González
Jordi Badosa
Antoni Viúdez
Montserrat Costa
Javier Martin-Vide
Salvador Matamoros
Arturo Sánchez-Lorenzo

Període d'execució: 2007-2009
 

inici


 Filtració biològica d'aigües residuals tractades d'una planta pilot a l'Edar d'Empúriabrava 

En aquest conveni amb el Consorci de la Costa Brava es pretén analitzar la qualitat de l’aigua en un sistema de mesocosmos mitjançant la filtració biològica per part d’una població zooplanctònica de Daphnies. Aquest mètode de filtració és un mètode molt nou i que pot tenir projecció tant des del punt de vista científic com des del punt de vista pràctic. S’estudien els efectes dels factors físics (llum, conductivitat i temperatura) sobre la població i com aquesta redueix la terbolesa de l’aigua. En el futur, es pretén comparar l’efectivitat amb altres sistemes de filtració que s’utilitzen actualment.

Organisme finançador: EMEC (PET_2008_0302)

Període d'execució: 2009

 

inici


 Climate change and inland seas: Phenomena, feedback and uncertainties. The physical science basis (Climseas)

En aquest projecte, coordinat des del grup de Física Ambiental y subvencionat per la Comissió Europea, hi participen un total de 40 investigadors: de la UdG i d’altres universitats o centres de recerca del Regne Unit, Rússia i dels Estats Units d’Amèrica. L’objectiu final d’aquest programa, que té una durada de 4 anys, és crear una xarxa de treball internacional sobre el tema del canvi climàtic en regions amb llacs o mars interiors ja que són ambients especialment sensibles als canvis i que per tant poden proporcionar informació clau sobre el canvi climàtic global.

Web of the project

Financing organisation: European Comission (FP7-IRSES2009-247512)

INVESTIGADORS

Implementation period: June 2010 - June 2014

 

 inici


 

 

 

Patrones espaciales y temporales de la hidrodinámica de humedales. Consecuencias para la calidad del agua

 Aquest projecte, té com objectiu estudiar la dinàmica física i les consequències per a la qualitat de l'aigua a la zona dels aiguamolls de l'Emporcà. Està finançat pel Ministerio de Ciencia y Tecnología i hi participen 6 investigadors. El total concedit ha estat de 107.690 euros


inici 

 


 

 

Patrones espaciales y temporales de la hidrodinámica de humedales.

Aquest projecte (CGL2010-17289), és continuació de l'anterior. Està finançat pel Ministerio de Ciencia y Tecnología i hi participen 7 investigadors. El total concedit ha estat de 107.690 euros
Entidad financiadora: Ministerio de Ciencia y Tecnología. El total concedit ha estat de  63.000 euros

 

 inici 

 

Análisis y monitorización de la sustitución de anclajes recreativos por anclajes ecológicos sobre las praderas de posidonia oceanica en cala Montgó.

Aquest projecte ha estat finaçat per la Fundación Biodiversidad. Hi participa la Udg i el Parc natural del Mongrí, Illes Medes i Baix Ter. Hi participen 10 investigadors i el total concedit ha estat de 123198.53 euros


inici