Departament d'Història i Història de l'Art

Col·leccions

Contacte

Departament d'Història i H. de l'Art
Facultat de Lletres
Campus Barri Vell mapa de situacio
Plaça Ferrater Mora, 1
17071 GIRONA

Tel. 972 418213

Email: dir.dephha@udg.edu

 

Secretaria Departament

Ester Prat

Chantal Caballeria

Col·leccions

  

Biblioteca d’Història Agrària                                                                                                

Col·lecció Fonts

 
SAGUER HOM, Enric, Gabriel JOVER AVELLÀ i Helena BENITO MUNDET. Comptes de Senyor, Comptes de Pagès: Les comptabilitats en la història rural, Col·lecció Biblioteca d'Història Rural, Fonts, 7, Girona: Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d'Història Rural i Documenta Universitària, 2013.

Els registres comptables són una de les fonts escrites més antigues i, alhora, més abundants de la humanitat. Les tauletes ceràmiques mesopotàmiques suggereixen que l’escriptura va sorgir d’aquestes primitives formes de comptabilitat i una part important de la documentació històrica està constituïda, precisament, per una àmplia tipologia de comptabilitats procedent de tot tipus d’institucions públiques, empreses i patrimonis privats.

Aquest llibre vol contribuir a mesurar les possibilitats, però també les limitacions, d'aquestes fonts per a l'estudi de les societats rurals. Hi ha un acord generalitzat sobre l'enorme potencial que tenen per explorar la lògica social i econòmica de les explotacions i els sistemes agraris, però encara han estat molt poc explotades. A més de caracteritzar les comptabilitats agrícoles -els seus objectius, la seva diversitat tipològica i el seu contingut-, es planteja una reflexió metodològica sobre la potencialitat analítica de la font per a la construcció de sèries de preus, producció i rendiments, l'anàlisi del mercat de treball i dels salaris, l'estudi del comportament econòmic dels propietaris i dels agricultors i altres qüestions historiogràficament rellevants.
ROS MASSANA, Rosa (ed.). Els Capítols Matrimonials: Una font per a la història social, Col·lecció Biblioteca d'Història Rural, Fonts, 6, Girona:  Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recerca d'Història Rural i Documenta Universitària, 2010.

En un sistema d'herència indivisa com el català, els contractes matrimonials foren durant segles l’instrument central que organitzava la transmissió intergeneracional dels patrimonis familiars. La importància d’aquesta font per als historiadors rau en el fet que proporciona dades sobre segments molt amplis de la població, atès que durant llargs períodes històrics la pràctica d’atorgar capítols matrimonials fou gairebé general, almenys a les zones rurals de la Catalunya Vella.

Aquest llibre pretén proporcionar als investigadors que fan ús dels capítols matrimonials un conjunt d’estudis que presenten i analitzen aquesta font. La primera part del llibre es dedica a l’anàlisi de l’origen i l’evolució d’aquesta tipologia documental i de les seves clàusules, des de les formes de contractació matrimonial a l’època baixmedieval, a la institucionalització dels capítols en l’època moderna, i a la decadència del costum de redactar aquest tipus de documents en els segles XIX i XX.  La segona part del llibre examina diversos usos de la font per a la història social, centrant l’atenció en tres temàtiques: la història de la família, l’evolució històrica de les desigualtats socials i els canvis en les pautes de consum. Amb l’objectiu de posar a la disposició dels estudiosos eines que facilitin l’anàlisi comparativa, s’ha inclòs a l’apèndix una proposta de base de dades per al tractament de la informació que contenen els capítols matrimonials.



 

Papers de l’IRH                                                                                                  

 
GONZÁLEZ MARTÍNEZ, Eva Evangelina i Núria SALA i VILA (ed.). Lejos y cerca: Gentes, idees y processos históricos entre España y América, Girona: Documenta Universitaria i Edicions a Petició S.L., 2011.
 

La reflexió multidisciplinària és prioritària en tota anàlisi del fenomen migratori. En el llibre es reuneixen una sèrie d'aportacions que dimanen de metodologies històriques, antropològiques i sociològiques. Assumint l'anàlisi des de la llarga durada, es focalitza l'anàlisi en la realitat més recent. Els temes abordats són diversos: commemoracions, xarxes professionals, associacionisme ètnic, exili, relats i retorns.  

TORRES SANS, Xavier (ed.). Les altres guerres de religió Catalunya, Espanya, Europa (segles XVI-XIX), Girona: Documenta Universitaria, 2012.
 

La historiografia acostuma a reservar la denominació de guerres de religió per a un seguit de conflictes de llarga durada, inevitablement virulents, i que van esquinçar, dogmàticament i dramàticament, esglésies, governants i comunitats senceres. Tanmateix, a l’Europa moderna, els conflictes que involucraven la religió, directament o indirecta, per activa o per passiva, no eren únicament d’aquesta índole, sinó que també es van dirimir en l’àmbit del pensament en general, la creació artística i –no cal dir-ho- la política. Sobretot, perquè la religió –o allò que es presentava com a tal- era en realitat un llenguatge susceptible d’expressar i canalitzar antagonismes de tota mena. Hi hagueren, doncs, “guerres culturals”, en l’accepció sociològica i actual del mot, que no podien no ser, alhora, guerres de religió o una variant del gènere. I guerres convencionals, dinàstiques i territorials, que tampoc no amagaren mai la seva vessant confessional, interessada o genuïna. Aquest llibre col·lectiu tracta justament d’aquestes altres guerres de religió en una perspectiva comparada i interdisciplinar.

 
 
Estudis de Cultura Escrita i Visual                                                                    

 

 
Varela Rodríguez, Mª Elisa i Gerardo Boto Varela (ed.). L'amor a l'edat mitjana. Experiencies i invencions – El amor en la Edad Media: Experiencias y invenciones, Girona: Documenta Universitaria, 2013.

En aquest llibre, que tracta de l’amor, de les seves experiències i invencions, entenem l’amor com una multiplicitat de formes de relació que es varen manifestar i es manifesten entre criatures humanes al llarg de la història i en el present. L’amor és una relació que es dóna entre persones i en la qual és difícil precisar el propòsit o la finalitat més enllà de la relació amorosa en si mateixa. Quan parlem de relacions amores entenem relacions molt diverses: relacions sexuals i/o relacions sentimentals i/o espirituals, relacions instintives o ritualitzades, relacions efímeres o duradores, relacions heterosexuals o homosexuals, relacions sempre voluntàries perquè a l’amor no se’l pot obligar, perquè neix molt endins, amb llibertat. Però totes aquestes relacions diferents donen compte de pràctiques molt diverses dictades per exigències contradictòries de cada persona i cada societat. L’amor és la principal experiència mediadora. Ho és perquè les dones –que el trien– permeten arrelar la vida als seus dintres i per amor la deixen créixer en el seu cos fins que la donen a llum quan és viable fora d’ell. Les criatures humanes han fet de l’amor, de les seves formes d’entendre’l, i de les seves pràctiques un element fundador de la civilització.