Departament d'Història i Història de l'Art

Altres

Contacte

Departament d'Història i H. de l'Art
Facultat de Lletres
Campus Barri Vell mapa de situacio
Plaça Ferrater Mora, 1
17071 GIRONA

Tel. 972 418213

Email: dir.dephha@udg.edu

 

Secretaria Departament

Ester Prat

Chantal Caballeria

Altres

ALEGRET, Juan Luis, CARBONELL, Eliseu, Revisiting the Coast: New Practices in Maritime Heritage, Girona: ICRPC Llibres, 2014.
Els textos recollits en aquest volum ofereixen una visió general sobre els processos de patrimonialització de les formes culturals vinculades al mar. Més enllà de l’estat del patrimoni marítim en sí, el llibre s’interessa per la manera en que s’està construint aquest patrimoni i com s’utilitza en l’actualitat. Els autors plantegen les seves propostes teòriques a partir de casos etnogràfics i històrics situats a Catalunya, País Basc, Galícia, Andalusia, així com el Yucatán a Mèxic i la Bretanya a França. Les múltiples mirades sobre els processos actuals de patrimonialització de la cultura marítima que conté aquest volum pretenen encetar un camí de col·laboració entre la teoria i la pràctica del patrimoni marítim.
PÉREZ GARZÓN, Juan Sisinio (coord.). Los Bombardeos de Barcelona. Madrid: La Catarata, 2014.

España lleva siglos con el cartel de "En construcción". Lógico, en la historia no hay esencias eternas ni caben las simplificaciones monolíticas. Al contrario, la historia demuestra que las fronteras, las naciones y los Estados no son el fruto de un destino predeterminado, por más que se vivan como talismanes de identidades compactas. En este libro, por tanto, no se apela a las emociones, sino al análisis crítico y plural para conocer y explicar hechos que han marcado la historia de Cataluña como parte de España y la consiguiente precepción colectiva. Las fechas de 1640, 1714, 1843 y 1909 tienen protagonistas sociales y formas políticas muy diferentes. Son cuatro momentos de violencia en las relaciones de Cataluña, no con Castilla ni con España, sino con el Estado. Es importante conocerlos y ajustar los significados que se les han atribuido, tal y como hacen Xavier Torres y Joaquim Nadal, profesores de la Universidad de Girona, para las sublevaciones de 1640 y 1714, respectivamente. Manuel Santirso, de la Universidad Autónoma de Barcelona, aborda el bombardeo de 1842 y "La Jamància" de 1843, y Josep Pich Mitjana, de la Universidad Pompeu Fabra,lanza propuestas novedosas para reinterpretar la "Semana Trágica" de 1909. Todos, avalados por la solidez metodológica de sus investigaciones. Para contextualizar tales estudios, Juan Sisinio Pérez, de la Universidad de Castilla-La Mancha, introduce un panorama general para el análisis de las tan traídas y debatidas relaciones de Cataluña con España.

 
BURCH, J., CASAS, J., CASTANYER, P., COSTA, A., NOLLA, J.M., PALAHÍ, Ll., SAGRERA, J., SIMON, J., TREMOLEDA, J., VARENNA, A., VIVÓ, D., VIVO, J. L’alt imperi al nord-est del Conuentus Tarraconensis. Una visió de conjunt. Girona: Documenta Universitaria, 2013.
 
El territori que estudiem en aquest treball —a grans trets, l’antiga Indigècia amb l’afegitó de Blandae— degué estar format entre època d’August i bona part del segle i per quatre entitats urbanes, per quatre ciuitates nascudes i consolidades a partir de finals del segle II  aC i plenament estructurades d’ençà del regnat del primer emperador, que reorganitzà el país incidint-hi amb força i definint-lo de cara al futur.
DUARTE, Ángel. El republicanisme. Una pasión política, Madrid: Cátedra, 2013.

Durante mucho tiempo, desde la década de 1840 a los años treinta del siglo pasado, el republicanismo obró en España como movimiento político, como proyecto liberador de las energías nacionales y como horizonte de equidad. La derrota en la Guerra Civil, el franquismo, el anquilosamiento en el exilio y la correlación de fuerzas durante la Transición relegaron el republicanismo a una condición marginal. En realidad, hasta hace muy poco apenas se hablaba de la república como posibilidad, de la conveniencia de una ciudadanía virtuosa o de la preeminencia del bien común en la vida pública. De las cenizas del olvido ha resurgido, con cierta potencia, el ideal republicano. De nuevo en su doble condición de marco institucional y de proyecto liberador. De sus raíces y evolución trata este libro.

ROIG I TORRENTÓ, Maria Assumpta; PASCUAL I ALFARAS, Annaïs; GRANEL I MARÍN, Sònia; CAPARRÓS I MORENO ,Xavier; CANDELARIO RODRIGUEZ, Isaac. Estudi de les obres del Museu del Prado dipositades al Museu Consorci de l'Empordà. (Espanya) - Publicació Multimèdia. Documenta Universitària i Edicions a Petició, S.L., 2013.

Aquest estudi té per objecte analitzar un conjunt d’obres procedents del Museu Nacional del Prado i dipositades al Museu Consorci de l’Empordà (mE), de manera que amplia el ventall d’obres analitzades procedents del Prado i dipositades en altres museus de Catalunya.

En aquesta ocasió, comptem amb l’estudi de 18 obres pictòriques datades entre els segles XVII i XIX que versen sobre temes d‘iconografia cristiana, retrats de personatges il·lustres i paisatges al·legòrics. La tasca ha estat realitzada per quatre joves investigadors/es llicenciats en Història de l’Art i titulats en el Màster de Gestió del Patrimoni Cultural en l’Àmbit Local a la Universitat de Girona, que són: l’Annaïs Pascual Alfaras, la Sònia Granel Marín, en Xavier Caparrós Moreno i l’Isaac Candelario Rodríguez. Configurat sota la direcció científica i també autoria de la professora Mª Assumpta Roig i Torrentó, l’estudi ha comptat amb el suport documental i tècnic de Teresa Miquel Molí, conservadora, i Anna Capella, directora del Museu de l'Empordà.
COSTA, A.; PALAHÍ, Ll.; VIVÓ, D. (coord.). Aquae Sacare. Agua y sacralidad en la antigüedad. Girona. Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria de l'Institut de Recerca Històrica (UdG), 2012.

Els dies 12 i 13 de juliol es va desenvolupar, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, el seminari internacional "Aquae Sacrae. Aigua i sacralitat en època antiga ", que va organitzar el Grup d'Arqueologia i Prehistòria de l'Institut de Recerca Històrica de la UdG. El seminari es va incloure en el projecte de la Unió Europea "Water Shapes" i en ell van participar experts d'Espanya, França, Itàlia i Portugal.

Analitzar l'ús de l'aigua en època antiga depassa el pur anàlisi tècnica. És una força de la natura imprescindible per a la vida i objecte d'un culte especial. El seminari pretén analitzar algunes de les diverses formes d'expressió d'aquesta religiositat en què l'aigua es converteix, o bé un element central, o bé juga un paper important, tant, com les expressions materials-arqueològiques, arquitectòniques, artístiques o epigràfiques-que ens ha llegat la relació que han establert les societats antigues.


CLARA i RESPLANDIS, Josep. Els búnquers de la costa catalana. Patrimoni militar en temps de guerra (1936-1939). Barcelona: Rafael Dalmau, 2012.
 

Durant la Guerra Civil, el litoral mediterrani hagué de defensar-se d’un hipotètic desembarcament de l’enemic facciós i antirepublicà. Més de tres-cents fortins o búnquers, aixecats entre Portbou i Alcanar, van protegir la costa catalana.

A hores d’ara més d’un centenar d’aquestes fortificacions resten encara dempeus. Unes són inclinades a la sorra o mig engolides pel mar; d’altres, en canvi, han resistit millor el pas del temps. Totes plegades conformen un patrimoni arqueològic i simbòlic, un testimoniatge representatiu d’una època de violències i d’una manera d’enfocar la defensa militar que no tornarà a repetir-se.

Aquest llibre explica el context històric en què els búnquers foren alçats, documenta els que foren construïts a cada municipi i relaciona els que actualment es poden contemplar al llarg de la costa de Catalunya. És, també, una guia —amb informació gràfica abundant— que ens acompanya a descobrir-los.

SAGUER HOM, Enric (coord.). Forçats a foc i llum. Una història oral dels últims masovers de la regió de Girona, 1930-2000, Col·lecció: Temes d'Etnologia de Catalunya, 22, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2011.

La masoveria va aparèixer a Catalunya cap a finals de la baixa edat mitjana i es va generalitzar a partir del segle XVI, associada a un procés de diferenciació pagesa que va portar a l'acumulació de masos en mans d'un grup de propietaris d'origen pagès. Una de les peculiaritats de la masoveria era que s'obligava al masover a residir al mas, obligació que s'estenia al conjunt de la família i a tot el seu bestiar. Fins a finals del segle XIX, va ser la fórmula bàsica de contractació agrària en els masos de la Catalunya Vella, però els canvis en el sector agrari iniciats en aquell moment varen propiciar que la masoveria entrés en un llarg cicle de transformacions. A partir de la dècada de 1960, les oportunitats ofertes per la indústria i el creixement urbà varen deixar buides moltes masoveries, però per a aquells masovers que s'hi varen quedar les limitacions i obligacions varen suavitzar-se i molts varen començar a treballar fora del mas. També la tutela política i religiosa que havien exercit els amos es va anar diluint. En les darreres dècades aquesta relaxació progressiva en el règim de masoveria ha donat pas a una nova fase d'abandonament motivat, sobretot, per la manca de relleu generacional. El final d'aquest procés ha estat la desaparició gairebé de la masoveria i dels masovers, almenys en el sentit que històricament ha tingut el terme.