Departament de Ciències Ambientals

Recull de notícies

Cerca de notícies


  

Recull de notícies

05/02/2018
Primers resultats del projecte STRESSFISH: Avaluació dels efectes directes i indirectes del canvi global sobre la ictiofauna nativa fluvial
STRESSFISH

El projecte STRESSFISH intenta entendre les causes i els efectes del declivi dels peixos d’aigua dolça autòctons.

ENG

 

Global change threatens many native freshwater fish. Fluvial ecosystems are affected by a large number of human alterations of different types (physicochemical, hydrological and biological) that can have direct or indirect effects and interact among them and with environmental conditions. This complexity significantly impedes the identification of cause - effect relationships and can lead to responses that are contrary to what is expected.

Within this context, the aim of the STRESSFISH project (Assessing direct and indirect effects of global change on native freshwater fish) is to provide the scientific basis for understanding the causes and effects of the native freshwater fish decline through an integrative methodology. To address this challenge, we have adopted an approach from the perspective of fish ecology and ecotoxicology from the effects at sub-organism (biochemical biomarkers); individual (metabolic rate and critical swimming speed), population and community level (life history characterization, abundance and species composition).

 

The main tasks of the project are:

1. Apply effect-based monitoring techniques to investigate the direct and indirect effects of hydrological alteration and heavy metals on the Mediterranean barbel.

2. Analyse the effects of hydrological alteration, pollution and its interaction at watershed scale.

3. Test experimentally if chemical exposure to heavy metals causes an ecophysiological response of the Mediterranean barbel.

4. Analyse the relationship between the critical swimming speed and the life history strategies of the Mediterranean barbel.

 

The results of this project will allow the development of innovative tools for the early detection, identification and prioritization of the causes of native freshwater fish decline, which will be of great interest to implement mitigation measures towards its improvement and conservation.

During this first year of the project, out of three, we have performed an experiment at Osor stream (Girona), affected by hydrologic alterations, urban wastewater and mining. The results are still under analysis, but, preliminarily, we observed a decrease in microbial biodiversity and the abundance of macroinvertebrates and native fish. At this moment, we are studying the alterations at biological interactions level and the functional role of microbial communities on self-purification processes. These results have already been presented at several international conferences and also at the Osor Town Hall.

 

The participants are:

Dr. Helena Guasch and Dr. Anna Vila-Gispert (Principal Investigators, Universitat de Girona)

Dr. Emili García-Berthou, Dr. Ramon Moreno and Dr. Lluís Zamora (UdG)

Dr. Frederic Casals (Universitat de Lleida)

Maria Argudo and Francesc Rubio-Gracia (PhD students, UdG)

Dr. Juan Diego Alcaraz-Hernández, Dr. David Almeida Real and Dr. Roberto Merciai (UdG)

 

CAT

 

El canvi global amenaça moltes espècies de peixos autòctons dels nostres rius. Els ecosistemes fluvials es troben afectats per un gran nombre d’alteracions antròpiques de diferents tipus (fisicoquímiques, hidrològiques i biològiques) que poden tenir efectes directes o indirectes i interaccionen entre elles i amb les condicions ambientals. Aquesta complexitat dificulta considerablement la identificació de les relacions causa - efecte i pot donar lloc a respostes contràries a l’esperat.

En aquest context, l’objectiu del projecte STRESSFISH (Avaluació dels efectes directes i indirectes del canvi global sobre la ictiofauna nativa fluvial) és aportar la base científica per entendre les causes i els efectes del declivi de la fauna piscícola autòctona dels nostres rius a partir d’una metodologia integradora. Per superar aquest repte, hem fet un enfocament innovador des de la perspectiva de l’ecologia de peixos i l’ecotoxicologia a partir dels efectes a nivell de suborganisme (biomarcadors bioquímics), individu (taxa metabòlica i capacitat crítica de natació), població i comunitat (caracterització del cicle vital, abundància i composició d’espècies).

 

Les principals tasques del projecte són:

1. Aplicar tècniques “effect-based monitoring” per investigar els efectes directes i indirectes de l’alteració hidrològica i la contaminació per metalls pesants sobre el barb de muntanya.

2. Analitzar els efectes de l’alteració hidrològica, la contaminació i la seva interacció a nivell de conca hidrogràfica.

3. Determinar experimentalment si l’exposició a metalls pesants provoca respostes ecofisiològiques al barb de muntanya.

4. Analitzar la relació entre l’alteració hidrològica, la capacitat crítica de natació i estratègies de cicle vital del barb de muntanya.

 

Els resultats d’aquest projecte permetran desenvolupar eines innovadores per la detecció precoç, identificació i priorització de les causes del declivi dels peixos autòctons, que seran de gran interès per l’adopció de mesures de mitigació de cares a la seva millora i conservació.

Durant el primer any del projecte, d’un total de tres, hem fet un experiment a la riera d’Osor (Girona), afectada per alteracions hidrològiques, aigües residuals urbanes i mineria. Els resultats encara s’estan processant però, de manera preliminar, s’hi observa una disminució de la biodiversitat microbiana i de l’abundància de macroinvertebrats i de peixos autòctons. En aquests moments estem estudiant les alteracions a nivell d’interaccions biològiques i el paper funcional de les comunitats microbianes en els processos d’autodepuració. Aquests resultats ja s’han presentat en diversos congressos internacionals i també a l’Ajuntament d’Osor.

 

Hi participen:

Dra. Helena Guasch i Dra. Anna Vila-Gispert (Investigadores Principals, Universitat de Girona)

Dr. Emili García-Berthou, Dr. Ramon Moreno i Dr. Lluís Zamora (UdG)

Dr. Frederic Casals (Universitat de Lleida)

Maria Argudo i Francesc Rubio-Gracia (doctorands de la UdG)

Dr. Juan Diego Alcaraz-Hernández, Dr. David Almeida Real i Dr. Roberto Merciai (UdG)

 

ESP

 

El cambio global amenaza muchas especies de peces autóctonos de nuestros ríos. Los ecosistemas fluviales se encuentran afectados por un gran número de alteraciones antrópicas de diferentes tipos (fisicoquímicas, hidrológicas y biológicas) que pueden tener efectos directos o indirectos e interaccionan entre ellas y con las condiciones ambientales. Esta complejidad dificulta considerablemente la identificación de las relaciones causa - efecto y puede dar lugar a respuestas contrarias a lo esperado.

En este contexto, el objetivo del proyecto STRESSFISH (Evaluación de los efectos directos e indirectos del cambio global sobre la ictiofauna nativa fluvial) es aportar la base científica para entender las causas y los efectos del declive de la fauna piscícola autóctona de nuestros ríos a partir de una metodología integradora. Para superar este reto, se ha hecho un enfoque innovador des de la perspectiva de la ecología de peces y la ecotoxicología a partir de los efectos a nivel de suborganismo (biomarcadores bioquímicos), individuo (tasa metabólica y capacidad crítica de natación), población y comunidad (caracterización del ciclo de vida, abundancia y composición de especies).

 

Las principales tareas del proyecto son:

1. Aplicar técnica de “effect-based monitoring” para la investigación de los efectos directos e indirectos de la alteración hidrológica y la contaminación por metales pesados sobre las poblaciones de barbo de montaña.

2. Analizar los efectos de la alteración hidrológica, la contaminación y su interacción en la abundancia y distribución de los peces a nivel de cuenca hidrográfica.

3. Determinar experimentalmente si la exposición a metales pesados provoca respuestas ecofisiológicas en el barbo de montaña.

4. Analizar la relación entre alteración hidrológica, capacidad crítica de natación y estrategias de ciclo vital en los peces ibéricos.

 

Los resultados de este proyecto permitirán desarrollar herramientas innovadoras para la detección precoz, identificación y priorización de las causas del declive de los peces autóctonos, que serán de gran interés para la adopción de medidas de mitigación de cara a su mejora y conservación.

Durante el primer año, de un total de tres, hemos hecho un experimento en la riera de Osor (Girona), afectada por alteraciones hidrológicas, aguas residuales urbanas y minería. Los resultados todavía se están procesando, pero, de manera preliminar, se observa una disminución de la biodiversidad microbiana y de la abundancia de macroinvertebrados y de peces autóctonos. En estos momentos se están estudiando las alteraciones a nivel de interacciones biológicas y el papel funcional de las comunidades microbianas en los procesos de autodepuración. Estos resultados ja se han presentado en diversos congresos internacionales y también al Ayuntamiento de Osor.

 

Participan:

Dra. Helena Guasch y Dra. Anna Vila-Gispert (Investigadoras Principales, Universitat de Girona)

Dr. Emili García-Berthou, Dr. Ramon Moreno y Dr. Lluís Zamora (UdG)

Dr. Frederic Casals (Universitat de Lleida)

Maria Argudo y Francesc Rubio-Gracia (doctorandos de la UdG)

Dr. Juan Diego Alcaraz-Hernández, Dr. David Almeida Real y Dr. Roberto Merciai (UdG)