Consell d'Estudiants
   

Història

Història

Història del Consell d'Estudiants de la Universitat de Girona

 

 

 

El 12 de desembre de 1991 el Parlament de Catalunya creava la Universitat de Girona. En aquells moments els estudiants estaven representats per la Coordinadora d’Estudiants a l’Estudi General de Girona, centre que depenia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i per la Delegació d’Estudiants a l’Escola Politècnica Superior, que depenia de la Universitat Politècnica de Catalunya. Durant la segona part del curs 1991-1992 s’inicien els contactes entre els estudiants dels dos centres per tal de fer un projecte en comú en el camp de la representació dels estudiants.

El 23 de febrer de 1993 se celebren les primeres eleccions al Claustre (Claustre provisional) de la UdG. Els estudiants que surten elegits funden, el 14 d’abril de 1993, el Consell d’Estudiants (CdE) de la Universitat de Girona, en una sessió fundacional que tingué lloc al teatre del Seminari. Durant la resta del curs, una de les principals preocupacions dels membres del CdE va ser aconseguir el reconeixement oficial com a màxim òrgan de representació dels estudiants davant els òrgans de govern de la Universitat. Aquesta fita s’aconseguí, finalment, mitjançant la inclusió del Consell d’Estudiants als Estatuts de la UdG l’any 1995.

Durant el curs 1994-1995 es disposa ja d’un pressupost propi autònom i des del març del 1995 d’uns nous locals a l’edifici de les Butinyanes, seu del CdE. Els nostres primers locals foren els de la Coordinadora d’Estudiants, desapareguda en el moment de la fundació del CdE. Eren uns espais foscos i humits, sense llum natural, en uns soterranis de l’edifici de les Josefines. La Coordinadora d’Estudiants era consultada regularment per la Comissió Gestora de la Universitat sobre alguns dels principals temes que afectaven els estudiants (normes de permanència, calendari acadèmic, etc.). Es pot afirmar que la Coordinadora obrí el camí de la representació dels estudiants a la UdG.

El primer coordinador del CdE fou Albert Cortada; el van seguir Ricard Font, David Martí (que redactà l’última memòria existent de l’any 1995-1997), Laia Tarragona, Oriol Pellicer, Josep Maria Aguirre, Josep Ribas i Coll, Pau Garcia Campderrós, Jordi Gasulla i Flavià i Àdam Bertran i Martínez, que va assumir el càrrec en funcions durant uns mesos fins a les eleccions, el 18 de març de 2010. Després d'aquest procés electoral, Àdam Bertran va tornar a ser escollit per unanimitat com a nou coordinador del CdE.

 

 

Fites aconseguides durant els anys fundacionals del CdE

 

El 4 de maig el ple del Consell aprova el reglament del CdE i s’inicien els contactes amb el Rectorat per tal d’aconseguir un local digne i un pressupost propi; el Consell començava a tirar endavant:

Durant les eleccions al Claustre provisional —febrer del 1993— els candidats estudiants proposen demanar, entre d’altres qüestions, la creació d’un síndic dels Estudiants. Un any més tard, i durant la presentació del programa electoral de Josep Maria Nadal com a candidat a rector, s’exposa la voluntat de crear la figura del síndic dels Estudiants.

Des de l’1 de març de 1993 es disposa d’una Delegació d’Estudiants atesa per becaris a tots els centres.

De la Delegació d’Estudiants de la Politècnica es recull la tradició d’organitzar cada any una setmana cultural; l’any 1991 s’havia organitzat conjuntament amb la Coordinadora d’Estudiants.

Davant el fet que a partir del curs 1993-1994 no es podria aparcar a la plaça de Sant Domènec, el CdE demana a l’Ajuntament que estudiï solucions pel tema de l’aparcament al campus del barri vell.

S’inicià la participació en les sessions del Claustre provisional, com també en l’elaboració del reglament dels Claustre constituent i la normativa d’eleccions a aquest claustre i les eleccions a rector.

S’elegeixen els representants dels estudiants al Consell Econòmic i Social de la UdG.

S’iniciaren les col·laboracions amb el Servei de Publicacions en l’edició de l’apartat referent als estudiants de la Guia de l’estudiant.

El CdE exposa les primeres queixes sobre els nous plans d’estudis i la problemàtica de l’edifici de Dret. Al novembre del 1994 els representants dels estudiants de Dret organitzaven la campanya “totxo” amb la finalitat de reclamar el nou edifici d’aquests estudis i la seva ubicació, fina que s’aconseguí l’any 1999 l’actual edifici de la facultat de Dret a la zona Montilivi.

El 20 de maig de 1993 té lloc, a la plaça Sant Domènec, la primera Farra a la Universitat (Unifarra) que organitza el Cd’E. Fins llavors, les farres universitàries eren organitzades per la Coordinadora d’Estudiants.

A finals del curs anterior al 1993-1994 comencen a córrer rumors que la Generalitat vol augmentar, per tercer any consecutiu, un 10% els preus de matriculació de les universitats catalanes. Els representats dels estudiants al Consell Interuniversitari de Catalunya –entre ells el representat de la UdG- inicien els contractes per tal de realitzar una acció de conjunt principalment en contra de l’increment de preus, els recàrrecs per segones i terceres matriculacions i la manca d’un sistema just de beques. Després d’un estiu ple de reunions, es convocà per al dia 27 d’octubre de 1993, conjuntament amb totes les universitats del país, una jornada de vaga amb manifestació inclosa. El Cd’E aconsegueix treure al carrer prop d’un miler d’estudiants. En aquells moments la UdG en tenia  6.000. S’aconsegueix que al curs següent els preus de les universitats tinguin un increment igual a l’IPC  i que els recàrrecs per segones i terceres matriculacions passin respectivament del 30%, 40% i 60% al 10%, 30% i 50%.

          

 Explicar la història del Consell no és una empresa fàcil. Malgrat comptar amb 17 anys d'existència, són moltes les coses que ha fet i, per desgràcia, algunes han quedat en l'oblit. El que ningú pot negar és  que en aquests 15 anys llargs d'història el Consell ha ajudat a construir la Universitat que tenim, i en aquests moments treballa dia rere dia perquè en el futur puguem tenir la Universitat que desitgem.