Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l'Àmbit Rural

Col·laboradors

De la Càtedra

Patrocinadors

Fundació Girona, Universitat i Futur
Comunitat de Municipis per a la Gestió de l'Espai del Metge i de la Salut Rural

Col·laboradors permanents

Dr. Joaquim M. Puigvert i Solà
Universitat de Girona.
Sra. Sílvia Alemany i Nadal
Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols.
Dr. Pau Casals i Caus
Patró Honorari del Consell de Gestió de l'Espai del Metge i de la Salut Rural.
Sra. Laura Francès i San Martín
Espai del Metge i de la Salut Rural.
Dr. Carles Hervàs i Puyal
Metge i historiador.
Dr. Francesc Xavier Carreras de Cabrera
Consell Assessor de l’Espai del Metge i de la Salut Rural.
Sr. Ramon Closas i Dalmau
Societat Catalana d’Història de la Farmàcia.
Dr. Alfons Zarzoso i Orellana
Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i Membre de la Comissió Permanent de l'EMSR.
Dr. Josep M. Comelles i Esteban
Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Dr. Josep Lluís Barona i Vilar
Universitat de València.
Sra. Rosa Subirós i Teixidor
Infermera i antropòloga.
Sr. Jordi Gaitx i Moltó
Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro i Membre del Consell de Gestió de l'EMSR.
Sr. Xavier Conchillo
Arxiu Municipal de Castell-Platja d’Aro-S’Agaró i Membre del Consell de Gestió de l'EMSR.
Dr. Daniel Palomeras
Metge i escriptor. Membre de la Comissió Permanent de l'EMSR.
Dr. Pere Ortí
Universitat de Girona.
Dr. Narcís Torrent
Metge de l'Hospital de Santa Caterina.
Dra. Alícia Baltasar
Professora de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Girona.
Dra. Imma Caubet
Metgessa pediatra de l'Hospital de Viella.
Dr. Martí Pumarola
Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Dra. Margarida Casacuberta
Professora Titular de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat de Girona.
Dr. Josep Roig Garcia
Metge i historiador.
Dr. Narcís Figueras Capdevila
Professor de la Universitat Oberta de Catalunya.
Sr. Narcís Comadira i Moragriega
Poeta, pintor, dramaturg, traductor, periodista i crític literari català. Doctor honoris causa a la Universitat de Girona
Dr. Antoni Beltran Genescà
Metge de família al CAP de Sant Feliu de Guíxols.
Dra. Maria del Carmen Carretero Romay
Universitat de Girona.
Dr. Joan San Molina
Degà de la Facultat de Farmàcia i Medicina de la Universitat de Girona.
Dr. Francesc Miralpeix Vilamala
Universitat de Girona, director de la Càtedra de Ciències i Humanitats Dr. Bofill.
Dr. Enric Subirats Bayego
Director de l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà i de la Càtedra de Medicina de Muntanya de la Universitat de Girona.
Sr. David Hernández Gasch
Director de la Biblioteca Octavi Viader de Sant Feliu de Guíxols.
Dr. Xavier Duran i Escribà
Químic i periodista.
Dr. Joan Prat i Carós
Catedràtic emèrit d’antropologia de la Universitat Rovira i Virgili.
Dra. Genina Calafell Subirà
Facultat d’Educació de la Universitat de Girona.
Sr. Jordi Turró i Anguila
Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols.
Dr. Jaume Piulats Xancó
Professor de la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Pau Casals i Caus 

Pau Casals i Caus (Castell-Platja d’Aro, 1939) es llicencià (1969) i doctorà (1984) en Medicina a la Universitat de Salamanca. És especialista en anestesiologia, reanimació i terapèutica del dolor. El 1972 treballà al Servei d’Anestesiologia i Reanimació de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Fou coordinador assistencial i tutor docent dels residents d’Anestèsia i Reanimació en diferents períodes i membre de la Comissió d’Utilització de la Sang. Treballà a la Comissió d’Utilització de la Sang de l’Hospital Universitari de Bellvitge des de 2000 i fou facultatiu emèrit de l’Hospital Universitari de Bellvitge a partir de 2006. Fou professor col·laborador de les classes teòriques per als residents de la Societat Catalana d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor i professor associat de la Facultat d’Odontologia de la Universitat de Barcelona. Fundà i fou secretari de la Secció de Via Aèria. És Col·legiat de Mèrit del Col·legi Oficial de Metges de Girona (2009) i Honorífic del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (2010). El 2015 rebé el Premi a l’Excel·lència Professional. Membre del patronat de la Fundació del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, és fundador, promotor, membre de la junta tècnica i patró honorari de l’Espai del Metge i de la Salut Rural de Sant Feliu de Guíxols.

Laura Francès i San Martín

Laura Francès i San Martín es llicencià en història de l’art a la Universitat de Girona (2006), màster en Conservació i Gestió del Patrimoni Cultural en l’Àmbit Local (2007) i màster en Arts Visuals i Educació (2010). El 2012 féu un curs d’especialització en Direcció de la Comunicació d’una institució. Fou tècnica de gestió cultural al Museu de Sant Feliu de Guíxols (2008-2016) i secretària tècnica de l’Espai del Metge i de la Salut Rural (2011-2016). D’ençà de 2016 és tècnica de cultura de l’Ajuntament de Celrà. Destaquen les següents publicacions: conjuntament amb Sílvia Nadal, “Patrimoni que ens parla de salut i malaltia en l’àmbit rural” (Plecs d’Història Local, 137, 2010, p. 11) i “Un patrimonio frágil. Salud y baños de mar en la Costa Brava” (Dins Joaquim M. Puigvert; Narcís Figueras. Balnearios, veraneo, literatura. Agua y salud en la España contemporánea. Madrid: Marcial Pons, 2018, pp. 269-280); amb Sílvia Alemany i Rosa M. Subirós, “Recull de remeis tradicionals als pobles pescadors de la Costa Brava” (Revista d’etnologia de Catalunya, 36, 2010, pp. 151-154); conjuntament amb Sílvia Alemany i Carles Hervás, “De l’aula al front: les memòries de guerra i exili del metge Àngel Latorre Rios (1936-1939)” (Gimbernat, 58, 2012, pp. 203-222). Finalment, amb Sílvia Alemany i Josep M. Comelles “Salut, banys de mar i el primer turisme de litoral a la futura Costa Brava” (dins Diversos autors. Turisme, Gastronomia, Oci i Salut als municipis valencians: una perspectiva històrica. Sant Vicent del Raspeig: Seminari d’Estudis sobre la Ciència, Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig, 2012, pp. 153-176) i, coordinaren: De les iguales a la cartilla: el regiment de la cosa pública, la medicalització i el pluralisme assistencial a la Vall d’Aro. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2013.

Carles Hervàs i Puyal 

Carles Hervàs Puyal (Barcelona, 1944) es doctorà en Medicina a la Universitat de Barcelona (1986) i en Història a la Universitat Pompeu Fabra (2004). Especialista en Anestesiologia i Reanimació, desenvolupà la seva professió a l’hospital infantil de la Vall d’Hebron. Fou president de la Societat Catalana d’Història de la Medicina (2001-2005) i és patró de la Fundació-Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. Premi a l’Excel·lència professional i Acadèmic de la Reial Acadèmica de Medicina de Catalunya (2018). De l’àmbit historiogràfic, és estudiós de la sanitat a Catalunya durant la Segona República i la Guerra Civil, autor de La xarxa hospitalària a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939) (Manresa: Arxiu Històric de les Ciències de la Salut, 2014), pel qual se li atorgà el XVII Premi d’Història de la Medicina Catalana “Oleguer Miró i Borràs”. Ha participat en congressos, cicles de conferències i jornades organitzades per la Càtedra.

Francesc Xavier Carreras de Cabrera 

Francesc Xavier Carreras de Cabrera (Girona, 1954) es llicencià en Medicina i Cirurgia a la Universitat Autònoma de Barcelona (1978). Es diplomà en Sanitat per l’Escola Nacional de Sanitat (1986). És especialista en Medicina Familiar i Comunitària. Exercí la medicina rural al Ripollès, la Garrotxa i al Pla de l’Estany. Ocupà diversos càrrecs al Col·legi Oficial de Metges de Girona, així com a la Fundació Pascual i Prats, on fou comissari del Centenari de la Dra. Casaponsa i tresorer del XVIIIè Congrés de Metges i Biòlegs (2008). Membre dels Amics del Museu d’Art de Girona, de la Comissió Tècnica de l’Espai del Metge i la Salut Rural de Sant Feliu de Guíxols, col·labora i treballa en el manteniment del patrimoni bibliogràfic del COMG i estudia els metges depurats, tema del qual publicà: Depuració de la conducta política i social dels metges gironins (1939-1946) (Girona: Col·legi Oficial de Metges de Girona, 2016). Ha col·laborat en publicacions i en el II Curs d’estiu organitzat per la Càtedra.

Ramon Closas i Mestre 

Ramon Closas i Mestre es llicencià en Història i Geografia a la Universitat de Barcelona (1982). És membre de la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia i ha col·laborat amb la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural en publicacions, congressos, jornades i cursos d’estiu. Ha publicat: “La nissaga d’apotecaris Forés-Carulla de l’Espluga de Francolí a través dels seus llibres de comptes” (Revista Societat Catalana d’Història de la Farmàcia, 3, 9, 2008, pp. 11-24), “De la rebotiga al laboratori: una nissaga d’apotecaris entre dues èpoques (1704-1956)” (Gimbernat, 52, 2009, pp. 61-77) o “Les conductes d’apotecari. L’extinció d’un model de comerç i de professió” (Plecs d’Història Local, 137, 2010, pp. 5-7).

Alfons Zarzoso i Orellana 

Alfons Zarzoso i Orellana estudià Història a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la Universitat Pompeu Fabra (2003) amb una tesi sobre la medicina catalana del segle XVIII. D’ençà de 2000 treballa com a conservador i director del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, on ha impulsat i comissionat diferents exposicions i plataformes digitals. És professor d’Història de la Ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona i realitza tasques docents relacionades amb el patrimoni mèdic. És president de l’Assemblea General de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica i membre de la Comissió Permanent de l’Espai del Metge i la Salut Rural. Fou comissari de l’exposició “Curar-se en salut”, així com ha participat en publicacions, congressos, jornades, conferències, exposicions i cicles d’estiu organitzats per la Càtedra. Ha publicat articles i llibres sobre història de la medicina catalana entre els segles XVII i XX, com: Medicina i Il·lustració a Catalunya. La formació de l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona (Barcelona: Fundació Noguera-Pagès, 2004), L’exercici de la medicina a Catalunya de la Il·lustració (Barcelona: Arxiu Històric de les Ciències de la Salut, 2006), “El Doctor Pere Gabarró i els temps difícils del segle XX” (Revista d’Igualada, 33, 2009, pp. 57-65) o “La Medicina a la ruralia catalana contemporània” (Plecs d’Història Local, 137, 2010, pp. 2-4). Recentment ha editat: Beyond the museum walls Medical collections and medical museums in the 21st century. The 19th European Association of Museums of the History of Medical Sciences biennial Congress Barcelona (Spain), 19th -22th September 2018 (Barcelona: EAMHMS, SCHCT-IEC, Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, 2018). La seva recerca ha estat guardonada amb premis tals com el Dynamis (2001), Hernández Morejón (2003) i Miró Borràs (2005).

Josep M. Comelles i Esteban 

Josep M. Comelles i Esteban és Catedràtic Emèrit d’Antropologia Social al Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili. Es llicencià en Medicina i Cirurgia (1972) i en Filosofia i Lletres (1974) a la Universitat de Barcelona. És especialista en psiquiatria a la Universitat Autònoma de Barcelona. Es doctorà a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales (1979). Doctor en Medicina i Cirurgia (1981) amb una tesi sobre l’evolució diferencial de les polítiques públiques sobre salut mental a Catalunya i Espanya, sobre economia política dels manicomis i sobre el paper dels psiquiatres com a intel·lectuals orgànics en aquest procés. Ha investigat, des de posicionaments etnogràfics i historiogràfics, sobre l’antropologia mèdica, temes tals com el pluralisme assistencial, el procés de medicalització a les societats occidentals, sobre els professionals de la salut o les formes d’autoatenció, així com la historiografia de la ciència, les polítiques públiques del catalanisme a l’Espanya anterior a la Guerra Civil, la història de la psicologia i, des de l’antropologia visual, les professions i institucions sanitàries i psiquiàtriques.

Ha estat professor visitant a les Universitats de Paris X, Lumière-Lyon, Amsterdam, Buenos Aires, Università Degli Studi di Perugia, ISCTE/IUL (Lisboa) i CIESAS (Mèxic). Ha publicat: Magia y curanderismo en la medicina popular (Barcelona: Redondo, 1973); amb Ángel Martínez Hernáez, Enfermedad, cultura y sociedad: un ensayo sobre las relaciones entre la antropología social y la medicina (Madrid: EUDEMA, 1993); conjuntament amb Sílvia Alemany i Laura Francès elaborà el capítol: “Salut, banys de mar i el primer turisme de litoral a la futura Costa Brava” (dins Diversos autors. Turisme, Gastronomia, Oci i Salut als municipis valencians: una perspectiva històrica. Sant Vicent del Raspeig: Seminari d’Estudis sobre la Ciència, Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig, 2012, pp. 153-176); i els tres coordinaren l’obra, De les iguales a la cartilla. El regiment de la cosa pública, la medicalització i el pluralisme assistencial a la Vall d’Aro (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2013). Ha col·laborat en publicacions, congressos, conferències i jornades organitzats per la Càtedra.

Josep Lluís Barona i Vilar 

Josep Lluís Barona i Vilar (València, 1955) és Catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat de València. Ha ocupat càrrecs acadèmics tals com vicerector d’Estudis (1986-1990) i de Relacions Exteriors (1990-1992) de la Universitat de València, director del Patronat Sud-Nord i de la Fundació de la Universitat de València (1993-1994), del Departament d’Història de la Ciència i Documentació (1999-2000, 2009 ençà) i de la Universitat d’Estiu de Gandia (2000-2001). Col·laborador i membre del comitè editorial de revistes tals com Workshop, Cronos, Phycis o Llull. Treballà als Serveis Lingüístics de l’Organització Mundial de la Salut (Ginebra), fou Senior Visiting Fellow del Trinity College de la Universitat d’Oxford (1993) i al Herzog August Bibliothek (Wolfenbüttel, 1990). Investigà al Rockefeller Archive Center (New York, 1996 i 2013), treballà a l’International Institute for Social History d’Amsterdam (2001) i fou professor visitant a la Universitat d’Oxford i al Departament d’Història de la Universitat de Bergen (2007, 2008 i 2013), així com de Guest Visitor a l’Institut d’Estudis Avançats en Ciència i Tecnologia de la Kumamoto University de Japó (2016-2019).

Entre les publicacions destaquen: Introducción a la medicina (València: PUV, 1991), Ciencia, salud pública y exilio. España, 1875-1939 (València: Seminari d’Estudis sobre la Ciència, 2003); conjuntament amb Javier Moscoso i Juan Pimentel, La Ilustración y las ciencias. Para una historia de la objetividad (València: PUV, 2003); La medicalización del hambre. Economía política de la alimentación en Europa, 1918-1960 (Barcelona: Icaria, 2014) i, conjuntament amb Josep Bernabeu, La Salud y el Estado. La administración española y el movimiento sanitario internacional (València: PUV, 2008). És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (2017). Ha col·laborat en congressos, publicacions, cursos d’estiu i conferències organitzats per la Càtedra.

Rosa M. Subirós i Teixidor 

Rosa M. Subirós i Teixidor es diplomà en Infermeria, llicencià en Antropologia Social i Cultural i Màster en Antropologia Mèdica i Salut Internacional, amb una tesi de màster sobre el saber mèdic popular a la Costa Brava. Ha publicat en diverses revistes sobre aquesta temàtica, sobresortint la Revista d’etnologia de Catalunya, amb un article titulat “Recull de remeis tradicionals als pobles pescadors de la Costa Brava”, conjuntament amb Sílvia Alemany i Laura Francès (36, 2010, pp. 151-154). Destaca l’obra: Els Remeis tradicionals de la Costa Brava (Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2012). Actualment s’està doctorand a la Universitat de Girona. Ha col·laborat amb la Càtedra en el Cicle “Tallers Medicinals”, així com en congressos, publicacions, cicles de conferències, exposicions i jornades.

Jordi Gaitx i Moltó 

Jordi Gaitx i Moltó (Sant Feliu de Guíxols, 1972) es llicencià en Història i obtingué el graduat superior en Arxivística i Gestió de Documents. Treballa de tècnic arxiver de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, és professor associat de la Universitat de Girona i membre del grup de recerca d’Història, Memòria i Identitats dins la mateixa universitat. Fou professor a l’ensenyament secundari. És membre del Consell Científic i Pedagògic del Museu Memorial de l’Exili i del Consell de Gestió de l’Espai del Metge i la Salut Rural. Ha investigat temes relacionats amb la història sociopolítica del segle XX. És autor, entre altres, de L’exili del Baix Empordà al 1939 (Girona: Diputació de Girona, 2007) i Història de Santa Cristina d’Aro. Un breu recorregut dels primers pobladors fins a l’actualitat (Santa Cristina d’Aro: Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 2013). Col·laborà en el diccionari biogràfic il·lustrat, en format electrònic: Els diputats de la Mancomunitat de Catalunya. Ha realitzat, també, nombrosos articles acadèmics, tals com: “La col·lecció d’objectes mèdics i fons documentals del Dr. Martí Casals” (Gimbernat, 48, 2008, pp. 117-189). Ha col·laborat en seminaris i sortides d’estudi organitzades per la Càtedra.

Xavier Conchillo Roca

Xavier Conchillo Roca (Sant Feliu de Guíxols, 1976) es llicencià en Història de l’Art a la Universitat de Girona i féu el màster en Arxivística i Gestió dels Documents a la Universitat Autònoma de Barcelona. És president de la Junta Tècnica del Museu de Sant Feliu de Guíxols i vocal de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà per Castell-Platja d’Aro i S’Agaró. És membre del Grup de Recerca d’Època Franquista de Sant Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro i del Consell de Gestió de l’Espai del Metge i la Salut Rural. Ha publicat diversos articles en revistes i llibres de cultura, tal com Visions. Castell-Platja d’Aro i S’Agaró (La Trona: Ajuntament de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró, 2006). És coautor del catàleg de l’exposició El Metge Rural a la Postguerra (Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament i Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, 2003). D’ençà de 2001 és arxiver municipal de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró.

Daniel Palomeras i Casadejús

Daniel Palomeras i Casadejús (Santa Maria d’Oló, 1949) es llicencià en Medicina a la Universitat de Barcelona, és metge de capçalera a Ripoll, escriptor (novel·lista) i col·laborador a mitjans de comunicació i revistes científiques i culturals, tals com El 9 Nou, El Punt Diari, La Vanguardia i Taleia. En literatura ha guanyat premis com el Josep M. Folch i Torres (1988) i el Gran Angular (1996). És autor, entre altres, del Diccionari mèdic essencial (Barcelona: Edicions 62, 1998) i de Hollister 5320 (Barcelona: L’Altra Editorial, 2015). És membre de la Comissió Permanent de l’Espai del Metge i la Salut Rurals; ha col·laborat en conferències, congressos, el cicle “Tallers Medicinals” i l’elaboració d’exposicions organitzades per la Càtedra.

Pere Ortí Gost

Pere Ortí Gost (Barcelona, 1963) és professor d’Història medieval de la Universitat de Girona, membre del Centre de Recerca d’Història Rural de la mateixa universitat i doctor vinculat a la Institució Milà i Fontanals del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Ha publicat alguns estudis sobre el patrimoni reial i la fiscalitat d’Estat i municipal a la Catalunya medieval, en concret, sobre el donatiu de les Corts catalanes del segle XIV, un estudi de cas sobre la ciutat de Barcelona i diversos articles sobre els primers impostos generals a Catalunya: conjuntament amb Manuel Sánchez Martínez, Corts, parlaments i fiscalitat a Catalunya: els capítols del donatiu (1288-1384) (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1997), Renda i fiscalitat en una ciutat medieval: Barcelona, segles XII-XIV (Barcelona: Institució Milà i Fontanals, 2000) i, editat conjuntament amb Jordi Morelló Baget i Pere Verdés Pijuan, Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya Baixmedieval. Estudis dedicats a Manuel Sánchez Martínez (Barcelona: CSIC, 2018). Ha col·laborat en el cicle de sortides “Llocs de Salut” i en conferències organitzades per la Càtedra.

Narcís Torrent Quer

Narcís Torrent Quer (Armentera, 1952) és metge jubilat. Havia estat cap del servei d’urologia de l’Hospital Josep Trueta. Doctor en Història, amb la tesi Cartografia, pràctiques mèdiques i respostes socials a l’entorn del paludisme: Catalunya, segle XIX, dirigida per Joaquim M. Puigvert i Solà. Ha publicat: “El paludisme a Catalunya al segle XIX a partir de l’estudi de les topografies mèdiques de la Reial Acadèmica de Medicina de Catalunya” (Gimbernat, 2010, 53, pp. 79-99) i “El paludisme a l’Empordà a mitjan segle XIX segons el Diccionario de Pascual Madoz” (AIEE, 41, 2010, pp. 387-400). Ha col·laborat en cursos d’estiu i congressos organitzats per la Càtedra.

Alícia Baltasar Bagué

Alicia Baltasar Bagué es doctorà en Salut i qualitat de vida a la Universitat de Girona (2012). Llicenciada en Antropologia Social i Cultural per la Universitat Autònoma de Barcelona (2005), diplomada en Infermeria per la Universitat Autònoma (1983) i professora de la Facultat d’Infermeria d’ençà de 1995. Fou vicedegana de la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Girona (2012-2016). És especialista en l’estudi dels problemes de salut relacionats amb el consum de drogues, així com en l’àmbit de la immigració i les noves metodologies docents tals com la simulació. Ha editat: conjuntament amb Dolors Juvinyà Canal, Alícia Baltasar Bagué, Alme Domingo Roura, David Ballester Ferrando, Promoció i educació per a la salut des d’àmbits i institucions (Girona: Diversitas, 2002); i, conjuntament amb Josefina Patiño, Guia Pla d’Acció Tutorial de la Facultat d’Infermeria (Girona: Documenta Unviersitaria, 2013). Ha col·laborat en cursos d’estiu i conferències organitzades per la Càtedra.

Imma Caubet Busquet

Imma Caubet Busquet és llicenciada en Medicina a Barcelona i especialista en pediatria (1981). És metgessa-pediatra de l’Espitau Val d’Aran. Participà al II Curs d’Estiu sobre Medicina i Salut en el món rural: una perspectiva actual (2010), organitzat per la Càtedra Martí Casals de Salut i Medicina en el Món Rural.

Martí Pumarola i Batlle

Martí Pumarola i Batlle (Figueres, 1956) és Catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona. Llicenciat en Veterinària a la Universitat de Saragossa (1978), doctor en Medicina Veterinària a la Universitat Autònoma de Barcelona (1990) i diplomat en Patologia Veterinària a l’European College of Veterinary Pathologists (1995). És membre-fundador del Servei de Diagnòstic en Patologia Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona (1987) i fou degà de la Facultat de Medicina de la mateixa universitat (1998-2002). És especialista en Neuropatologia animal, Història de la Ciència, Història de la Veterinària i Dret Animal. Impulsor i secretari de l’Associació Catalana d’Història de la Veterinària, acadèmic numerari de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, vicepresident de l’ICALP i responsable del diagnòstic de malalties nervioses animals a la Unitat de Patologia Murina i Comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col·laborat en cursos d’estiu organitzats per la Càtedra.

Margarida Casacuberta i Rocarols

Margarida Casacuberta i Rocarols (Olot, 1964) és Doctora en Filologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en narrativa catalana del segle XX i en la figura i l’obra de Santiago Rusiñol. Professora i investigadora en literatura contemporània a la Universitat de Girona, on dirigeix la Càtedra Joan Vinyoli de Poesia Contemporània de Santa Coloma de Farners. Ha traduït al català obres d’Émile Zola i Georges Pérec. Membre del Consell de Redacció de L’Avenç, col·labora amb la Revista de Girona i la revista Adelanto. Entre les obres publicades, destaca: Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite (Barcelona: Abadia de Montserrat, 1997), Els noms de Rusiñol (Barcelona: Quaderns Crema, 1999), Marian Vayreda i Vila, 1853-1903: la recerca d’una veu pròpia (Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa, 2002) i Els Jocs Florals de Girona, 1902-1935 (Girona: Curbet, 2010). Publicà el capítol “De Cauterets a Davos. Los balnearios como espacios de ficción y de creación literaria” (Dins Balnearios, veraneo, literatura. Agua y salud en la España contemporánea. Madrid: Marcial Pons, 2018, pp. 294-312). Ha col·laborat en publicacions, jornades, cicles de conferències i cursos d’estiu organitzats per la Càtedra.

Josep Roig Garcia

Josep Roig García (Manresa, 1957) es doctorà en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona (1985), s’especialitzà en Cirurgia General i Digestiva (1986), es llicencià en Dret a la Universitat Nacional d’Educació a Distància (1995) i es diplomà en infermeria a la Universitat de Barcelona (1976). Fou metge ajudant de Cirurgia i Digestiva a l’hospital del INSALUD de Soria (1986-1989) i a l’hospital General Àlvarez de Castro de Girona (1989-1997), així com Cap de Secció de Cirurgia General i Digestiva a l’hospital Josep Trueta de Girona (1997-2008) i de Figueres. Paral·lelament, fou professor ajudant de Patologia Química a l’Escola Universitària d’Infermeria de l’hospital Joan XXIII de Tarragona (1983-1984), professor en cursos de postgrau d’infermeria a l’Escola Universitària d’Infermeria a la Universitat de Girona (1993-1998), professor de Programes de Doctorat de la Facultat de Ciències a la Universitat de Girona (1999-2000) i president de l’Agrupació de Ciències Mèdiques de Girona (2004-2006). Ha publicat, entre altres, conjuntament amb altres investigadors: De residència a hospital d’alt nivell. 50 anys de l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona (1956-2006) (Girona: Generalitat de Catalunya, 2006). Membre de societats científiques tals com la Asociación Española de Cirurgia, la Sociedad Española de Patología Digestiva o la Societat Catalana de Cirurgia, és membre numerari de la Reial Acadèmica de Medicina de Catalunya. Se li atorgà el premi Guillem Colteller al millor treball d’Història de la Medicina (1998, 2000 i 2002), el premi a la millor aportació tècnica quirúrgica al XII International Congress European Association for Surgery (2004) i l’accèssit al Premi Manuel Corachan de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2007). El 2016 es doctorà amb la tesi La tuberculosi en la literatura. Estudi de la malaltia a través de la novel·la europea (1850-1950), dirigit per Joaquim M. Puigvert i Solà i Margarida Casacuberta. Ha col·laborat en sortides d’estudi, publicacions i jornades organitzades per la Càtedra.

Narcís Figueras Capdevila

Narcís Figueras Capdevila (Sils, 1962) es llicencià en Filologia clàssica a la Universitat Autònoma de Barcelona (1986). Fou professor d’ensenyament secundari (1986-1996) i, d’ençà de 1996, professor de la Universitat Oberta de Catalunya. Forma part del Grup de Recerca de Patrimoni literari de la Universitat de Girona. És membre dels consells de redacció de Digitum. Les humanitats en l’era digital, Quaderns de la Selva, Frontissa i Plecs d’història local. Ha estat president del Centre d’Estudis Selvatans (CES) i director del Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona. És membre de la junta Coordinadora de Centres d’Estudis en Parla Catalana (CCEPC) i patró de la fundació Institut Ramon Muntaner (IRUM) de suport als centres d’estudis comarcals. Ha coordinat, conjuntament amb Joan Llinàs, les obres col·lectives Història de la Selva (Girona: Diputació de Girona, 2011) i Homes i dones de la Selva. Diccionari biogràfic (Girona: Diputació de Girona, 2012). El 2012 publicà conjuntament amb Francesca R. Uccella i Mariàngela Vilallonga, Els Balnearis de la Selva: literatura, fonts i balnearis a Caldes de Malavella, Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm (Girona: Universitat de Girona, 2012). Ha comissionat, conjuntament amb Joaquim M. Puigvert, l’exposició itinerant i llibre La Mancomunitat de Catalunya a terres de Girona (Girona: Diputació de Girona, 2015) i el flamant volum Balnearios, veraneo, literatura. Agua y salud en la España contemporánea (Madrid: Marcial Pons, 2018). Ha participat en publicacions, exposicions i cursos d’estiu organitzats per la Càtedra.

Narcís Comadira i Moragriega

Narcís Comadira (Girona, 1942) es llicencià en Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, fou lector a la Universitat de Londres i professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Ha exercit disciplines artístiques o relacionades amb l’art tals com la dramatúrgia, la traducció, l’article periodístic, la crítica literària, l’estudi de la història de l’art, l’arquitectura i la publicitat. Ha estat guardonat amb premis per part de la Generalitat de Catalunya, el premi Ciutat de Barcelona, el de la Crítica Serra d’Or en diverses modalitats i el Nacional de Crítica. És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. El 2018 fou investit doctor honoris causa de la Universitat de Girona. És autor del mural Poi s’ascose nel foco che li affina, del vestíbul de la facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Ha participat en sortides d’estudi organitzades per la Càtedra.

Antoni Beltran Genescà

Antoni Bertran i Genescà (Matadepera, 1955) es llicencià en Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona (Hospital de Sant Pau). És especialista en Medicina Interna i Medicina Familiar i Comunitària. Fou metge-internista a l’Hospital Sant Joan de Reus i metge de capçalera als pobles de Puigpelat i Alió (Alt Camp). Exerceix com a metge d’atenció primària i geriatria a Sant Feliu de Guíxols. En marc de l’Espai del Metge Rural, ha recuperat i ordenat vocabulari popular relacionat amb la salut, del qual ha sorgit: Ensenya’m la llengua (Girona: Gregal, 2018). Ha participat en conferències, en el Cicle “Tallers Medicinals” i en cursos d’estiu organitzats per la Càtedra.

Maria del Carmen Carretero Romay 

Maria del Carmen Carretero Romay, llicenciada en Química a la Universitat de Saragossa i doctora en Veterinària a la Universitat Autònoma de Barcelona, és Catedràtica de Tecnologia dels Aliments a la Universitat de Girona, dins el Departament d’Enginyeria Química, Alimentària i Tecnologia Agroalimentària, de la qual n’ha estat directora (1999-2001). El 2003 fou escollida diputada pel PSC-Ciutadans pel Canvi a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, en la qual fou nomenada secretària segona de la mesa del Parlament de Catalunya. Fou vicerectora de Política Europea i Internacionalització de la Universitat de Girona (2007-2008). Ha investigat sobre l’aprofitament i la revaloració de subproductes de la indústria alimentària, així com el desenvolupament d’ingredients funcionals per a la indústria alimentària. Ha participat en jornades, cursos d’estiu i conferències organitzades per la Càtedra.

Joan San Molina 

Joan San Molina (Lleida, 1953) es doctorà en Medicina a la Universitat de Barcelona, universitat on fou professor. És degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona i professor titular d’Anatomia Humana. Professor col·laborador en diversos màsters en els àmbits de la biologia del desenvolupament i la biomedicina, del maneig del malalt neurocrític, de la neurorehabilitació i dels fonaments neurocientífics de la teràpia sistèmica i el coaching, de l’Institut Guttmann i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Neurocirurgià, s’ha dedicat a l’estudi, la representació i la reconstrucció tridimensional del crani i el cervell humà.

Francesc Miralpeix Vilamala 

Francesc Miralpeix Vilamala (Sant Hilari Sacalm, 1973) es doctorà en Història de l’art per la Universitat de Girona. És professor titular d’història de l’art modern, membre de l’Institut de Recerca Històrica, del Grup d’Estudis Culturals, Artístics i Polítics (segles IX-XXI) a la mateixa universitat, del grup de recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya i del Grup d’Investigació Arte, oficio y mercado. Ha estat director del programa de doctorat en ciències humanes i de la cultura (2010-2011) i n’és membre del comitè, així com director de la Càtedra Dr. Bofill en Ciències i Humanitats (2013-2018). Codirigeix la col·lecció de monografies sobre art i patrimoni Histoire de l’art / Història de l’art, en col·laboració amb la Universitat de Perpinyà. És especialista en les manifestacions artístiques del període barroc i del fenomen del col·leccionisme. La seva tesi doctoral abordà la figura i l’art del pintor Antoni Viladomat i Manat (1678-1755). Ha participat en la catalogació dels fons d’època moderna del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, del Museu de Marató, del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i de la retaulística d’època moderna del Principat d’Andorra. Entre les nombrosíssimes publicacions, és coautor de la monografia L’art barroc a Girona (Girona: Diputació de Girona, 2011) i, conjuntament amb Xavier Torres, Girona Moderna (segles XVI-XVIII). De l’obrador al baluard (Girona: Ajuntament de Girona, 2015). Ha participat en jornades organitzades per la Càtedra.

Enric Subirats Bayego

Enric Subirats Bayego es doctorà en Medicina i Cirurgia, diplomat en Medicina d’Urgències de Muntanya a la Universitat de Tolouse (França) i és especialista en Medicina Interna. Director Assistencial i Cap de Departament de Medicina de l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà. És professor associat de la Facultat de Medicina a la Universitat de Girona i assessor mèdic de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme, així com delegat mèdic de la Comissió Internacional de Socors Alpins. Dirigeix la Càtedra de Medicina de Muntanya i del Medi natural i de Simulació Clínica. Ha treballat com a metge a l’estació d’esquí de La Molina i en el dispositiu Helineu de rescat aeri al Pirineu. Actualment és responsable mèdic de l’estació d’esquí de Masella. Ha publicat, entre altres: Primeros auxilios en montaña (Madrid: Cegal, 2016) o Socorrismo y medicina de urgencias en montaña (Madrid: Cegal, 2006). Ha participat en cursos d’estiu organitzats per la Càtedra.

David Hernández Gasch 

David Hernández Gasch és bibliotecari i director de la Biblioteca Octavi Viader i Margarit de Sant Feliu de Guíxols. És vocal del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (2010) i membre de diferents grups de treball del sector de la biblioteca pública de les comarques gironines i de clubs de lectura. Ha impulsat projectes locals a la ciutat de Sant Feliu de Guíxols entorn a la cultura, la lectura i el coneixement.

Xavier Duran i Escribà 

Xavier Duran i Escribà (Barcelona, 1959) es llicencià en Ciències Químiques (1982) i doctorà en Ciències de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona (1997). Fou professor de secundària. Es dedica al periodisme científic i a la producció de llibres d’assaig i de divulgació científica, així com de narrativa. Entre altres, destaquem: L’esperit de la ciència (València: Eliseu, 1991) El nacionalisme en l’era tecnològica (Barcelona: Edicions 62, 1994), El cervell polièdric (Alcira: Bromera, 1996), Connexions ambientals: del repte ecològic al canvi social (Barcelona: Empúries, 2000) o L’artista en el laboratori (Alcira: Bromera, 2007). Fou editor de TV3 de El Medi Ambient i actualment és redactor especialitzat en ciència i tecnologia als serveis informatius de TV3, així com col·labora en les revistes Serra d’Or i The Alchemist. Ha obtingut premis tals com el Joan Fuster, el Joan Vallverdú i el Joaquim Xirau d’assaig, així com el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General que atorga la Universitat de València, el de narrativa Marià Vayreda i el premi Crítica Serra d’Or de Recerca. Ha participat en jornades organitzades per la Càtedra.

Joan Prat i Carós 

Joan Prat i Carós (1947) és Catedràtic Emèrit d’Antropologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, on ocupà la Càtedra d’Antropologia Social. Fou professor a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Rovira i Virgili i membre-fundador de l’Institut Català d’Antropologia. Des de la dècada de 1970 s’especialitzà en l’estudi de les religions i de l’espiritualitat, àmbits que ha abordat des de diverses perspectives. També s’ha interessat per l’estudi de les festes, la denominada “cultura popular”, la història i la bibliografia del folklore i l’antropologia a Espanya, així com el mètode biogràfic. El 2003 li fou atorgada la medalla Narcís Montoriol al mèrit científic i tecnològic. Entre altres, ha publicat: El estigma del extraño. Un ensayo antropológico sobre sectas religiosas (Barcelona: Ariel, 2001), Los sentidos de la vida. La construcción del sujeto, modelos del yo e identidad (2007) i, conjuntament amb altres estudiosos, Els nous imaginaris culturals: Espiritualitats orientals, teràpies naturals i sabers esotèrics (Tarragona: URV, 2012). Ha participat en conferències organitzades per la Càtedra.

Genina Calafell Subirà 

Genina Calafell Subirà es llicencià en Ciències Ambientals i es doctorà en Educació Ambiental a la Universitat Autònoma de Barcelona. És professora associada al Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals de la Facultat de Ciències de l’Educació a la mateixa universitat, així com professora associada de la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. És sòcia cofundadora de la Spin-Off Rizoma Educació Transferència. Investiga al Grup de Recerca Còmplex de la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Xarxa de Recerca en Educació per la Sostenibilitat. Els àmbits que ha abordat es relacionen amb l’educació ambiental, la interdisciplinarietat i la complexitat, l’educació científica i la complexitat i l’educació del consum. Entre les últimes publicacions destaca, conjuntament amb Sílvia Alemany, el capítol: “School children activities: a permanent work in progress due to the constant participation of teachers”. Dins Alfons Zarzoso (ed.). Beyond the museum walls Medical collections and medical museums in the 21st century. The 19th European Association of Museums of the History of Medical Sciences biennial Congress Barcelona (Spain), 19th -22th September 2018. Barcelona: EAMHMS, SCHCT-IEC, Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, 2018, pp. 88-90. Ha participat en activitats formatives organitzades per la Càtedra.

Jaume Piulats Xancó

Jaume Piulats Xancó es doctorà en Farmàcia a la Universitat de Barcelona. És farmacòleg professional de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i postgrau en Immunologia a les universitats de Londres i Cambridge. Director de Recerca de l’empresa Merck, especialista en bioteràpia del càncer i l’estudi de la inhibició farmacològica de l’angiogènesi tumoral. Assessor científic de l’Idibell del govern autònom de Castella i Lleó en temes d’investigació oncològica i de l’Institut d’Oncologia de Viena (Àustria). És membre del Consell Assessor de BIOCAT de la Generalitat de Catalunya, Professor Associat d’Immunologia i Biotecnologia de la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra i acadèmic numerari i president de la comissió científica de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.