Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

Trajectòria: Dr. Marco Akerman

Promoure salut i actuar sobre la determinació social: entrecreuaments necessaris de la Salut Col·lectiva Llatinoamericana

No fer més del mateix, o almenys intentar-ho, potser hagi estat un eix molt marcat en la meva trajectòria personal i professional.

No hi ha res d'apologia de la rebel·lia, només una manifestació de la tensió entre cos i ànima com bé puntualitza Nilton Bonder en el seu llibre "L'ànima immoral", en què el primer, el cos, prima per a la conservació en "lluita" constant amb l'ànima, que clama contínuament per a la renovació.

Ja en la meva formació com a metge vaig viure aquest moviment, ja que em vaig decebre amb la forma com la "clínica" ens era ensenyada, buscant llavors en el camp de la Salut Mental camins que poguessin ser antagònics amb el fred exercici del diagnòstic.

Em va encantar el camp de la Salut Col·lectiva quan, en el 6è any de la Facultat, en contacte amb comunitats rurals vaig conèixer formes de vida diferents i altres representacions del que és salut.

Al 1983, vaig tenir la  meva  primera ocupació com a supervisor tècnic de la Secretaria d'Estat de Salut de Mines Gerais, entenent que fins i tot sense practicar com a "metge que té cura de pacients", la Salut Col·lectiva no deixava de ser un camp de pràctiques i que allà hi estava jo per possibilitar formes de cuidar millor de les persones.

Al 1988, vaig anar a Anglaterra per fer un mestratge en Planificació i Finançament del Sector Salut. Vaig seguir amb el doctorat i després de quatre anys i set mesos a Anglaterra, vaig tornar a Brasil, més específicament, a São Paulo, com a investigador d'un projecte de la London School of Hygiene and Tropical Medicine - LSHTM (Salut i medi ambient: diferencials intraurbans a Accra, Ghana i São Paulo, Brasil).

Entre 1994 i 1997, vaig tenir l'oportunitat d'un ric intercanvi interdisciplinari amb col·legues de les àrees de Ciències Socials, Dret, Relacions Internacionals, Gestió Pública, Salut Col·lectiva. Entre molts dels projectes d'investigació en els què hi  vaig participar en aquest període voldria esmentar el "Mapa de Risc de la Violència" de São Paulo, Rio, Curitiba i Salvador com a part del Pla Nacional de Drets Humans i el Mapa de la Inclusió / Exclusió Social de la ciutat de São Paulo.

Al 1996, vaig fer concurs per a Professor - Titular de Salut Col·lectiva de la Facultat de Medicina de l'ABC. Al  2003-2004 vaig tenir el privilegi de ser el secretari adjunt de la Secretaria Municipal de Salut de São Paulo, una experiència inigualable  per a la dimensió de la ciutat i dels seus problemes.

 Al 2001, vaig tenir l'oportunitat de participar juntament amb col·legues de la Facultat de Salut Pública de la Universitat de São Paulo, de la fundació del CEPEDOC Ciutats Saludables que va tenir una influència important perquè jo adoptés el tema sobre l'avaluació de ciutats sanes i la construcció de metodologies per a l'avaluació participativa. En aquest mateix període vaig participar com a consultor de la Fundació Kellogg, de la seva iniciativa de promoure "ciutats sanes" en països seleccionats d'Amèrica Llatina: Argentina, Brasil, Colòmbia i Veneçuela.

Entre setembre de 2006 i setembre de 2009, vaig ser Consultor Regional en Salut i Desenvolupament Local de l'Organització Panamericana de la Salut i punt focal per a les Amèriques dels  Determinants Socials de la Salut (DSS) quan vaig tenir l'oportunitat de seguir de prop el treball de la Comissió Global de Determinants Socials de la Salut (DSS) de l'OMS.

Els meus temes d'interès, d'investigació i de publicació vénen girant al voltant de l'equitat, determinants socials de la salut i polítiques públiques intersectorials.

Vaig ser vicepresident per a Amèrica Llatina de l'Associació Internacional de Promoció i Educació en Salut (2010-2016).

I des de 2014, sóc Professor-Titular del Departament de Política, Gestió i Salut de la Facultat de Salut Pública de les Universitat de São Paulo.

Sens dubte, com vaig assajar línies amunt, "més del mateix" no aparenta ser la marca de la meva trajectòria quan es veuen, si més no, les múltiples insercions institucionals que he tingut o les ciutats on més vaig treballar.

No obstant, vull dir que en aquests 35 anys de professió no he deixat de buscar i crec que gran part de la mateixa: (1) l'imperatiu de treball col·lectiu per millorar la vida; (2) en el paper crític i problematitzador que té la Salut Col·lectiva i la Promoció de la Salut; (3) en la creença que la universitat necessita escoltar de manera qualificada les necessitats socials; (4) que els escenaris i els processos d'ensenyament-aprenentatge necessiten ser més creatius i amb més capacitat de produir sentits per "mestres i aprenents"