Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

Canvi climàtic i salut


Salvador Samitier

Cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.


El canvi climàtic és un dels grans reptes que han de fer front les societats de tot el mon, independentment del seu grau de desenvolupament. És cert que la vulnerabilitat no és la mateixa en  tots els casos i que són els països pobres i menys desenvolupats els que més sensibles són als impactes del canvi climàtic, tot i que són els que menys hi han contribuït. Però les societats desenvolupades no estan exemptes de riscos. Uns riscos i uns impactes que es poden constatar avui. El canvi climàtic no és quelcom que ha de venir. És una realitat que ja tenim instal·lada a casa nostra.

Entre aquests impactes, el relatiu a la salut és segurament el més sensible per als ciutadans de qualsevol país, atès que afecta de forma important i significativa la qualitat de vida. Aquests impactes sobre la salut humana poden tenir lloc a través de molts canals. Al costat de mecanismes indirectes com per exemple canvis en la distribució de vectors de determinades malalties, increment de la inseguretat alimentaria, migracions i increment de la conflictivitat, també cal esperar efectes directes degut a l’increment en els fenòmens climàtics extrems com són inundacions, sequeres i onades de calor.

L’OMS  ha estimat que 250.000 persones moriran cada any en el període 2030-2050 com a conseqüència dels efectes del canvi climàtic, en gran part com a conseqüència de l’augment en l’exposició a la calor, majors taxes de transmissió de malalties i l’escassetat d’aliments. A Europa s’estima un increment de la mortalitat entre un 1% i un 4% per cada grau que augmenti la temperatura mitjana.

Sense renunciar a la lluita contra les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, causants d’aquesta situació, és del tot punt necessari prendre consciència que caldrà adaptar-se als impactes del canvi climàtic. En aquest sentit el Govern de Catalunya va fer un pas important, aprovant l’any 2012 l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC)  i de la que s’ha publicat la seva revisió el primer trimestre del 2017 . Una revisió que serà la contribució de Catalunya a la revisió que també la Unió Europea està fent de la seva estratègia d’adaptació, aprovada el 2013 i que ha de veure culminada aquesta revisió l’any 2018. 

L’ESCACC detalla, entre d’altres àmbits, els impactes del canvi climàtic més importants sobre la salut a Catalunya i que estan relacionats amb les onades de calor, les malalties de transmissió vectorial i la contaminació atmosfèrica. 

Pel que fa a les onades de calor els grups més vulnerables són gent gran, infants, població amb malalties cardiopulmonars i la població urbana amb pocs recursos. És cert però que la consciència d’aquest risc està ben arrelada a la societat catalana  i la posada en marxa, des de l’any 2004, del Pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS), ha contribuït notablement a reduir els efectes perniciosos sobre la població en general i els col·lectius abans esmentats en particular. Aquesta Pla justament va néixer com a conseqüència de la gran onada de calor que va assolar tota Europa l’any 2003.

Pel que fa a les malalties de transmissió vectorial, l’aparició de casos de chikunguya, dengue i zika han rebut força atenció mediàtica, tot i que fins ara han estat casos importats. Els estudis en aquest camp s’han multiplicat en els últims anys, però encara és difícil predir amb exactitud l’impacte del canvi climàtic. Per una part l’augment de les temperatures fa augmentar la població de mosquits portadors i també s’amplia el període potencial de la transmissió de les malalties. Tot i així intervenen altres factors relacionats amb variables socioeconòmiques, migracions i altres activitats humanes que dificulten fer prediccions. 
 
Finalment, canvi climàtic i contaminació atmosfèrica formen un binomi cada cop més interrelacionat, tant pel que fa a les causes (l’ús de combustibles fòssils, especialment en el sector del transport) com per les conseqüències. Les concentracions dels contaminats als nuclis urbans,  depenen tant dels seus nivells de producció i emissió com del seu model de dispersió i transport atmosfèric. El canvi climàtic pot afectar qualsevol d’aquests processos, amplificant l’efecte de la contaminació ja sigui per canvis en la temperatura, en la freqüència de les precipitacions o en l’estancament de l’aire. Així mateix amb la calor els efectes perjudicials de la contaminació augmenten per què determinats element  tòxics són més volàtils o per què n’incrementen la capacitat oxidant.