Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

La salut és un recurs de la vida quotidiana

Segons aquest paradigma, la salut es crea en el context de la vida quotidiana on les persones viuen, estimen, treballen, juguen, compren, busquen a internet, viatgen,... La Comissió sobre els determinants socials de la salut va recollir aquest pensament quan va declarar que els determinants socials son “les condicions en les quals les persones neixen, creixen, treballen, viuen i envelleixen".

Per això l’enfocament que configura la promoció de la salut és tan fonamental: perquè diàriament se’ns repta a crear entorns en els quals les persones puguin viure vides saludables i fer eleccions saludables. Aquest és el pensament sistèmic que va portar a la creació de la gran varietat de projectes: escoles, universitats i llocs de treball que promouen la salut, ciutats saludables i pobles saludables.  Actualment, hem començat a expandir-ho al món virtual i, sobretot, a l’entorn dels consumidors com, per exemple, als supermercats. També entenem millor com estan formats aquests entorns mitjançant fluxos de capital transnacional, i no només mitjançant l’actuació local.

Aquest enfocament no tractava de presentar la “promoció de la salut en...” un entorn específic, sino que volia transformar aquest enfocament perquè contribuís a la salut; la qual cosa implicava tant una amplia gamma de canvis estructurals com de canvis de mentalitat. Ara entenem que per a cada entorn necessitem crear sinèrgies i beneficis per a ambdues parts (com, per exemple, entre la salut i l’educació), perquè intentem adonar-nos de quins són els diferents reptes als quals s’enfronten les persones a llur vida quotidiana. Mentre que les polítiques treballen aïlladament, les persones no viuen llurs vides d’aquesta manera.

Molts dels reptes locals d’avui en dia estan relacionats amb els principals canvis globals, com el canvi climàtic. Així doncs, la creació d’un transport i d’un concepte de mobilitat actius a la ciutat, amb carrils bicicleta, espais de vianants segurs i un transport públic assequible, representen un benefici tant per al medi ambient com per a la salut. Els parcs contribueixen tant al capital social de la ciutat com al medi ambient. Aquesta és la raó per la qual moltes ciutats han començat a comprometre´s en xarxes globals, perquè si les coses no van bé ells seran els primers afectats. Per això necessiten actuar conjuntament.

Per promoure la salut en el context de la vida quotidiana es necessita protegir els béns públics. Mentre que la salut està basada en un valor i també instrueix a la població, també requereix de l’actuació determinada de part del govern a tots els nivells. Destaquen dues qüestions: els determinants socials de la salut i la necessitat d’eliminar les desigualtats mitjançant polítiques governamentals, i el repte de contrarestar els determinants comercials de la salut. Les polítiques que no deixin ningú enrere han estat difícils d’aplicar en èpoques d’austeritat. Les lliçons de lluitar contra el tabac es poden adaptar i aplicar a molts àmbits diversos dels determinants comercials. Els països i les ciutats han lluitat activament contra el menjar ràpid i els refrescos dolços i han estat pioners en la creació de nous impostos, com l’impost  de les begudes gasoses. Sabem que la salut necessita inversions, canvis estructurals, comunitats i persones actives, així com un servei sanitari dedicat a la prevenció i la promoció de la salut.

El que és bonic d’aquest enfocament es que tothom pot contribuir-hi i que els petits canvis (que pot dur a terme tant cada persona com cada institució i organització) poden influir en el canvi. El menjar que serveix un club esportiu per esmorzar, les begudes que escollim quan invitem els nostres amics, els productes que hi ha a la cafeteria de la universitat.... per bé que no poden substituir els canvis de les polítiques estructurals, sí que poden crear el clima en el qual la transformació resulti possible. Una de las accions més polítiques que fem cada dia és escollir allò que mengem.

Evidentment, utilitzaríem llenguatges diferents i tindríem prioritats diferents si haguéssim d’escriure la carta avui, però és extraordinària la manera en què les estratègies d’Ottawa han resistit la prova del temps. De fet, fins a cert punt, ara s’estan redescobrint, perquè ens enfrontem als límits de les estratègies vertical i del comportament. Ara bé, hi ha motius per estar greument preocupats: l’augment de les desigualtats i de la inseguretat, la comercialització creixent de la vida quotidiana i els milions de persones en constant moviment. Aquests són àmbits d’actuació que repten els conceptes de la promoció de la salut de fa 30 anys. Sorgeixen noves oportunitats amb els objectius del desenvolupament sostenible. Una nova generació ha de fer avençar l’agenda de la promoció de la salut.


Ilona Kickbusck

Directora del Centre Mundial de Salut a l'Institut de Postgrau d'Estudis Internacionals i de Desenvolupament de Ginebra.