Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

Trevor Hopkins


Trevor Hopkins. Director de la consultora Asset Based Consulting, Anglaterra.


Ens podria explicar breument quina ha estat la seva experiència professional? Què el va portar a dedicar-se a una aproximació basada en els actius?

A l’inici de la meva carrera professional era professor d’art i vaig treballar durant quinze anys en diverses escoles. He estat sempre vinculat en el desenvolupament del pensament i habilitats creatives de les persones, una aproximació molt basada en els actius. També tinc estudis en Història cultural que van incrementar el meu interès per la cultura, el context i la narrativa que connecta les persones i les comunitats. En els meus trenta anys de treball com a entrenador atlètic he desenvolupat activament fortaleses i talents individuals. Per tant, considero que tots els ingredients ja hi eren!

Posteriorment, al 1989 vaig realitzar un canvi per involucrar-me al govern local i treballar en la millora de la seguretat púbica i la salut ambiental. Durant els següents deu anys em vaig anar involucrant en la millora de la salut comunitària i el benestar. Vaig establir un dels primers equips de desenvolupament de salut comunitària en un govern local del Regne Unit. Tanmateix, estava cada vegada més frustrat amb les iniquitats en salut al Regne Unit i convençut que la pràctica i la política en Salut Pública no estaven millorant aquesta situació.

Al 2006 estava treballant com a consultor en salut comunitària per la Local Government Association, una organització nacional que treballa per recolzar els governs locals d’Anglaterra. El 2008 vaig conèixer Antony Morgan que havia escrit recentment un estudi amb Erio Ziglio: Revitalising the evidence base for public health: an assets model. Les seves idees em van entusiasmar.

Al 2010 vaig ser coautor de A glass half-full: how and asset approach can improve community health and wellbeing. Aquesta publicació va reunir per primer cop la teoria i la pràctica de la Salutogènesi, els actius per a la salut i l’Asset Based Community Development (ABCD) i ho va promoure a una audiència molt més àmplia.

Quins són els elements clau del seu treball per millorar la salut, el benestar i fer front a les iniquitats en salut?

Millorar la salut, el benestar i fer front a les iniquitats en salut no és gens simple. Les comunitats són sistemes adaptables complexes. Si intervens en una àrea o lloc pot haver-hi implicacions inesperades en algun altre lloc. Treballar per a la millora de la salut pot fer que les iniquitats en salut empitjorin per alguns (Intervention Generated Inequalities, a vegades conegut com ‘iatrogènesis’).

L’element clau en el meu treball és un conjunt de valors i principis que sostenen tot el que faig. Treballo i dono suport en la identificació i visibilització dels actius que milloren la salut en una comunitat; concebo els ciutadans i les comunitats com els co-productors de la recuperació, la salut i el benestar, i no com a simples receptors de serveis; promoc les xarxes comunitàries i les relacions; valoro el que ja existeix i que s’està fent bé; identifico allò que té el potencial per millorar la recuperació, la salut i el benestar; i crec en l’apoderament de les comunitats per controlar el seu futur i crear recursos tangibles. Això comporta tractar amb persones, llocs, relacions, justícia social i equitat.

Què es un actiu comunitari?

Caldria començar amb la definició de Morgan i Ziglio que “ un actiu per a la salut és qualsevol factor o recurs que millora l’habilitat dels individuals, les comunitats i les poblacions per mantenir i sostenir la salut i el benestar”. Això es pot estendre als factors protectors i promotors que actuen contra els estressors de la vida.

En el seu treball sobre Salutogènesis, Bengt Lindstrom i Monika Eriksson van desenvolupar les idees de Aaron Antonovsky en ‘Generalized Resistance Resources’ per suggerir que: trobar la vida significativa, el funcionament correcte de les xarxes socials, el benestar psicològic i tenir una posició existencial, són factors que comporten un fort “Sentit de la Coherència”.

He combinat aquestes idees amb el treball de John McKnight i John Kretzmann en Asset Based Community Development (ABCD). En l’ABCD els actius són habilitats, coneixements i passions individuals, d’associació i d’organització combinades amb recursos físics, econòmics i culturals. En la identificació, la connexió i la mobilització d’aquests actius a nivell local les persones poden actuar en els aspectes que els importen i volen canviar

El suggeriment que Bengt Lindstrom va realitzar en el II Simposi Mediterrani de Promoció de la Salut en l’aproximació ABCDEFGH (Asset Based Community Development with Evidence for Good Health) també reflecteix el meu pensament i pràctica actuals.

Com treballa per identificar i estimular els recursos, les habilitats i els talents dels individus, les associacions i les organitzacions?

En molts llocs l’ABCD ha esdevingut una metodologia acceptada per identificar, connectar i dinamitzar els actius comunitaris. Desenvolupada als EUA, la meva pràctica i recerca em porten a creure que cert llenguatge i algunes aproximacions a l’ABCD necessiten ser reafirmats en altres contextos i ubicacions. En la meva experiència pràctica he utilitzat l’ABCD com un fonament per un treball participatiu més ampli i complementari basat en els actius que també inclou: Investigació Apreciativa, Tecnologies “Open Sapce”, “World Café”, converses comunitàries, lideratges paritaris, recolzament i tutories, bancs de temps, intercanvis d’habilitats, prescripció social, “connectors” i “defensors” comunitaris, desenvolupament comunitari per fer front a iniquitats socials i donar suport a accions i comportaments saludables.

En quines idees està treballant actualment?

Estic molt interessat en desenvolupar l’ús de l’aproximació ‘Teoria del canvi’ (ToC) per entendre com s’esdevé el canvi basat en els actius en comunitats i organitzacions. La ToC  estudia els processos pels quals el canvi s’esdevé en els individuals, els grups o les comunitats.

Penso que la ToC és útil en el treball basat en els actius degut a la naturalesa interactiva i col·laborativa del procés que inclou aspectes com el pensament complex i de sistemes. La ToC també reflecteix els principis “d’avaluació realista” desenvolupada per Ray Pawson i Nick Tilley, que afirmen que el context de la intervenció és una característica clau del seu resultat. Subratlla el que una comunitat assoleix i, a través d’una cadena d’inputs, activitats, outputs i resultats, descriu les assumpcions causals i el racional que hi ha darrera del canvi d’una comunitat.