Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

Xarxes socials i salut: una relació multinivell i múltiplex

Howard Litwin. Professor de Treball Social a la Universitat Hebrea de Jerusalem.

 

Una “xarxa social” pot ser definida com la col·lecció de vincles interpersonals que les persones mantenen i que els proveeix de diferents suports, recursos i serveis. Les xarxes socials poden promoure la salut de diverses maneres, enllaçant  les persones amb informació rellevant, i particularment, amb coneixements relacionats amb la salut. Poden oferir un retorn cognitiu pel que fa a les creences i comportaments de les persones, i per tant, afirmar (o comprometre) pràctiques particulars (com el fet de fumar o no fumar). Així mateix, poden proporcionar suport emocional i recolzament als seus membres.

Les xarxes socials no són entitats uniformes. Difereixen entre elles en una àmplia varietat de dimensions. Poden variar en la seva estructura, és a dir, en la dimensió, composició i densitat (grau d’interrelació entre els membres). Les xarxes també poden diferir en els seus patrons d’interacció i en el seu caràcter i qualitat. I poden operar en una varietat de contextos i àrees, com per exemple, en el terreny de la informació, la comunicació, de referència o de suport. Les xarxes de suport són els subsistemes de major interès per tal d’entendre com ens integrem en les xarxes socials. És el subsistema que ofereix els recursos més significatius. El reforç emocional, l’orientació cognitiva i l’assistència pràctica, components importants de les xarxes de suport, faciliten i impulsen el creixement personal, els hàbits saludables i el benestar.

Tanmateix, sovint s’ignora que les xarxes de suport també poden tenir efectes negatius i com a conseqüència, comprometre la bona salut. Per exemple, les xarxes de suport poden encoratjar, explícitament o implícitament, l’adopció de comportaments de risc com el consum d’alcohol excessiu, l’abús de drogues, entre altres. També poden ser la font de conflictes interpersonals o d’estrès, que poden desestabilitzar estats de salut equilibrats.

Aleshores, com interactuen amb la salut les xarxes socials en general, o les xarxes de suport en particular? Hi ha dos models o explicacions pel que fa a la natura d’aquest vincle amb la salut. L’argument de l’efecte principal (o directe) defensa que la simple existència d’una xarxa social promou la bona salut. Les xarxes socials també atorguen a les persones rols socialment reconeguts que tenen un efecte positiu i reforcen l’autoestima.

La hipòtesi alternativa (o indirecta) manté que les fortaleses de les xarxes socials es troben en el seu potencial d’intervenir en l’associació entre l’estrès i la (manca de) salut. Les xarxes socials també ajuden a evitar problemes econòmics, legals o d’altres (és a dir, estressors) que podrien incrementar la probabilitat de desordres psicològics o físics.

Aquests itineraris causals alternatius suggereixen que les xarxes socials actuen de manera diferent segons la situació o context. La multiplexitat de les xarxes es complica encara més per les diferències en la manera de mesurar-les. En què ens focalitzem quan mesurem les xarxes?

Hi ha analistes que estudien xarxes enteres i completes, és a dir, tots els lligams que contenen relacions específiques en una població definida. Aquesta tipologia d’anàlisi no és gens freqüent, principalment perquè la recollida de dades és costosa i exigeix un llarg període de temps. Per tant, molts analistes de xarxes socials realitzen enquestes transversals o estudien les xarxes centrades en una sola persona.

L’estudi de les xarxes personals avalua els vincles que van d’una persona focal a altres individus. Tanmateix, la xarxa personal és percebuda com un constructe limitat perquè reflecteix només la percepció de la persona que està essent interrogada.

Un últim aspecte de les xarxes que complica encara més l’anàlisi del fenomen és la mesura que millor representa l’estat de la xarxa. En aquest sentit han estat utilitzades tres tipus diferent de mesures: característiques de les xarxes individuals, puntuacions acumulatives de les xarxes i tipologies de xarxes mixtes.

Les característiques de les xarxes individuals se centren en determinats aspectes de les xarxes, com la seva mida o la freqüència de contacte entre seus membres. S’ha trobat, per exemple, que la mida de la xarxa està positivament relacionada amb la salut. .

Les mesures acumulatives de les xarxes tenen l’objectiu d’establir una puntuació global que reflecteixi el grau amb el qual una persona està socialment connectada. La tercera mesura avalua la tipologia de xarxes. Es deriva de la idea que una xarxa és més que la simple suma de les parts i que cal distingir entre les constel·lacions interpersonals amb majors diferències. Diversos estudis han demostrat que la tipologia de xarxa pot tenir repercussions en la salut mental de les persones o en la percepció de benestar, dels nivells de soledat, d’ansietat o de felicitat de les persones.

Donada la importància del fenomen de les xarxes socials en relació a la salut i el benestar, però també tenint en compte la seva complexitat, hi ha diverses implicacions pràctiques i d’orientació estratègica que es poden extreure d’aquesta revisió:

-                     En primer lloc, seria necessari conscienciar als professionals del rol de les xarxes socials en les vides de les persones que atenen. Els serveis dirigits a les persones han de tenir en compte la integració d’aquestes a diferents ambients interpersonals. Una millora en la conscienciació dels professionals podria resultar en una consideració més crítica sobre el paper de les xarxes socials i com aquestes poden millorar o restringir la salut dels seus membres.

-                     Segona, seria d’utilitat per a les agències de servei la utilització dels inventaris de xarxes socials que recullen informació dels ambients interpersonals dels seus clients. Es podrien basar en instruments que consulten aspectes específics de la xarxa, com per exemple, la seva mida o composició, mesures que calculen l’extensió global de la seva connectivitat o qüestionaris que tipifiquen les xarxes socials en diferents tipologies de constel·lacions. Es recomana, en aquest sentit, involucrar els clients en la formulació d’aquest instruments d’avaluació.

-                     Tercer, el concepte de xarxa social i de les seves diferents mesures poden ajudar en dos punts clau del procés d’intervenció professional.

o        Pot proveir una base per a l’avaluació del risc. Per exemple, una puntuació baixa en connectivitat o un canvi identificat en la tipologia de xarxa, pot constituir un senyal que la persona en qüestió té un risc incrementat.

o        També pot servir com una mesura per determinar l’eficàcia de les intervencions. Per exemple, un augment de la mida de la xarxa o una transició entre tipologies de xarxa pot indicar que les intervencions executades per ajudar al client han estat exitoses.

-          Finalment, es suggereix que les agències personals contemplin com poden intervenir en les xarxes socials dels seus clients per ajudar-los a tenir xarxes més funcionals i proveïdores de major suport. S’identifiquen quatre tipus d’intervencions:

o        Construcció de xarxes: ajudar als individuals amb manca de vincles socials a adquirir lligams interpersonals, com per exemple, a través de visites voluntàries o activant altres membres potencials per a les xarxes.

o        Mediació de xarxes: facilitar a les xarxes existents les possibilitats d’oferir un suport més eficaç als seus membres.

o        Teràpia de xarxes: és una versió intensiva de la mediació dirigida a canviar la naturalesa de les relacions existents entre els membres de les xarxes de manera que constitueixin ambients interpersonals de veritable suport.

o        Reforçament de xarxes: provisió selectiva de suport formal, com ara atenció domiciliària, per alleugerir la càrrega d’aquells membres de la xarxa que presten atenció a persones amb necessitats a llarg termini.

 

En conclusió, les xarxes socials i la salut estan estretament vinculades, però encara cal aprendre molt sobre com opera aquesta interrelació. No obstant, es té coneixement suficient per establir inequívocament que els professionals i l’administració haurien de prestar major atenció al rol de les xarxes socials i al paper que juguen en la vida de les persones.