Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

Els actius personals

Mª Carmen Moreno & Equip HBSC-Espanya 

Mª Carmen Moreno. Directora de l'estudi Health Behaviour in School-aged Children (HBSC) a Espanya


Els nous temps en Psicologia, i l’auge de la perspectiva del desenvolupament positiu, han fet que els termes “factors de protecció i factors de risc” siguin substituïts per “assets”, actius en el desenvolupament, és a dir, totes aquelles característiques de l’individu i de les influències que li arriben que, sense trobar-se exposat a condicions d’adversitat (com és el cas quan es parla de factors de protecció – protecció contra el risc s’entén), clarament són predictors d’indicadors d’un bon desenvolupament. Aquests actius poden identificar-se en tots els nivells del model ecològic del desenvolupament humà proposat en el seu dia per Bronfenbrenner (Bronfenbrenner, 1979; Bronfenbrenner y Morris, 2006) i així és com es recullen en els models d’actius més coneguts (per exemple, els 40 actius per del desenvolupament en l’adolescència elaborats des del Search Institute, http://www.search-institute.org/, -Benson, 2007- o la proposta de Morgan y Ziglio, 2011).

El que es presenta en aquesta comunicació és el que aporta el subjecte al seu propi desenvolupament, és a dir, quines característiques de l’individu (en bona part conseqüència, precisament, de les influències que ha anat rebent dels seus contextos de desenvolupament) es converteixen en actius. Pel que fa a aquests actius personals trobem desenvolupaments molt exhaustius i interessants en algunes propostes que s’han fet en el nostre país (veure Oliva et al. 2011), però en aquesta comunicació, per raons d’espai, ens centrarem només en dos d’aquests actius especialment rellevants: els models interns d’aferrament o “apego” i el sentit de coherència.

D’una banda, els models interns d’aferrament o “apego” es refereixen a les representacions mentals sobre un mateix, sobre els altres i sobre les relacions interpersonals que es construeixen a partir de les experiències de vinculació i les emocions associades (Bowlby, 1969; Bretherton y Munholland, 2008). És a dir, en la mesura que un nen o una nena disposi de cuidadors que hagin estat disponibles i hagin sabut satisfer de forma adequada i sensible les seves necessitats, la figura adulta apareixerà representada en aquests models interns com una font de protecció i ella mateixa com a mereixedora d’estimació i protecció. És el que coneixem com un model intern de seguretat que sabem que es converteix en un clar predictor de bons resultats evolutius (per exemple, autoestima, competència social, satisfacció en les relacions interpersonals i diversos indicadors de salut mental i benestar emocional).

D’altra banda, el constructe sentit de  coherència (Sense of Coherence, SOC) sorgeix a la dècada dels 80 dins de la Medicina, en concret de la Salut Pública, i de la mà dels plantejaments de la teoria salutogènica de Aaron Antonovsky (1987). Tal com Antonovsky ho defineix (1993), el sentit de coherència té tres components principals. La comprensibilitat (component cognitiu del SOC) fa referència a la mesura en que la persona comprèn i entén com ha transcorregut, com ha estat i com és la seva vida. La manejabilitat (component conductual) reflecteix en quina mesura la persona sent que maneja i que pot dirigir la seva vida utilitzant no només els seus recursos personals, sinó també aquells que té a la seva disposició, en el seu entorn, els que considera que són accessibles i dels quals en pot disposar. I la significativitat (component emocional) es refereix a la mesura en que la persona interpreta la seva vida, els seus objectius i plans, com una cosa que val la pena i que té sentit viure en aquesta direcció. Les investigacions mostren que el SOC és un bon predictor de diferents mesures d’estils de vida, salut i benestar de la persona.

En conseqüència, les intervencions dirigides a millorar habilitats de paternalitat positiva, que promoguin models interns d’aferrament o “apego” segur en els seus fills i filles, i les intervencions que estimulen en els individus des de molt aviat habilitats cognitives, conductuals i emocionals que els ajudin a entendre, estimar i dirigir les seves vides seran, amb tota probabilitat, intervencions que millorin el benestar i la salut de les persones. 

 


[1] Equip espanyol de l’estudi Health Behaviour in School-aged Children (HBSC): Pilar Ramos, Francisco Rivera, Inmaculada Sánchez-Queija, Antonia Jiménez-Iglesias, Irene García-Moya & Concepción Moreno-Maldonado.