Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

Converses que curen: nous actius per a la promoció de la salut mitjançant Twitter, aplicacions mòbils de missatgeria instantània i estratègies de gamificació

Marc de San Pedro. Fundació TicSalut, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya i Càtedra TIC i Salut, Centre d’Estudis Sanitaris i Socials, (CESS), Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC)

Francesc Garcia-Cuyàs. Fundació TicSalut, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya i Càtedra TIC i Salut, Centre d’Estudis Sanitaris i Socials, (CESS), Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC)

 

Les aplicacions mòbils de missatgeria instantània que permeten xatejar en grup -com és el cas de WhatsApp Messenger-  estan assolint un grau d’adopció rellevant a nivell internacional (1). Alhora, la quantitat de converses sobre salut que es duen a terme a la xarxa a través de Twitter creix també a un ritme important (2); les xarxes socials esdevenen un lloc privilegiat on endinsar-se per cercar informació sobre salut, i un mitjà que facilita la lliure comunicació entre ciutadans, proveïdors i actors del món de la salut, generant una allau permanent de converses obertes i accessibles globalment. A banda, des d’una perspectiva salutogènica (3) i centrant-nos en les possibilitats d’Internet com a canal, l’abordatge de les condicions de salut requereix  de noves aproximacions que contribueixin a l’apoderament del ciutadà; és per això que el foment d’estratègies com la gamificació(4), també pot ajudar al ciutadà a viure amb actitud positiva la seva condició de salut i afrontar-la com un repte motivador. Les xarxes socials, les aplicacions mòbils i la gamificació com a estratègia estan esdevenint actius clau per a la presa de consciència i gestió de les condicions de la nostra salut. Segons Kaldoudi i Makris, facilitar l’accés a la informació és la tasca més senzilla i directa per contribuir a l’apoderament del pacient, sigui a través de mitjans impresos o bé a través de canals més populars actualment com són Internet o els dispositius mòbils (5).

Pel que fa a la irrupció de les aplicacions mòbils de missatgeria instantània, val a dir que aquestes no només han guanyat terreny al Short Message Service (SMS), sinó que han suposat un canvi gairebé disruptiu en la manera de comunicar les coses importants, ja que ara no les diem a través d’una trucada o a través de correu electrònic, sinó que enviem un WhatsApp (6). En referència a l’ús de Twitter, la plataforma ha popularitzat l’ús d’etiquetes o hashtags (#) per identificar i organitzar els tuïts en paraules clau o temes; mitjançant aquestes etiquetes es converteix la paraula clau en un vincle i resulta més senzill seguir i participar en les converses. Un bon exemple del que es pot assolir mitjançant Twitter en salut és el que es presenta a The Healthcare Hashtag Project (7), una iniciativa que ja emmagatzema prop d’un bilió de tuïts i que permet identificar en temps real on s’estan duent a terme les converses sobre diferents condicions de salut, a quins experts caldria seguir sobre cada àmbit i quins temes estan essent els més populars.

Facilitar l’apoderament del ciutadà en la conscienciació, gestió i control de la seva condició de salut és clau si volem apostar per un model de salut centrat en les persones; les possibilitats que ofereixen Twitter i  les aplicacions mòbils de missatgeria instantània en són un bon exemple d’aquestes potencialitats. Per tal de contribuir a que a nivell local i global es posin a l’abast eines per distribuir coneixement útil en promoció de la salut, les estratègies en Salut digital haurien d’afavorir una millor connectivitat entre els diferents agents implicats i, alhora, la identificació i publicació d’informació de qualitat en salut per al ciutadà (8). Promoure, monitoritzar o interactuar en converses sobre salut a Internet, combinant-ho amb la participació en xats en grup i aplicant estratègies de gamificació, pot obrir un novedós camí cap a la posada en valor de nous actius per a la millora de la salut i el benestar d’acord amb el model salutogènic de promoció de la salut.

 

Referències bibliogràfiques

(1) Company Announcements. WhatsApp Closing In On A Billion Users. [Online]. [23 June 2015]. Available from:

https://d28wbuch0jlv7v.cloudfront.net/images/infografik/normal/chartoftheday_3108_WhatsApp_User_Growth_n.jpg

(2) Digital Information World. What happens in a Twitter Minute. [Online]. [23 June 2015]. Available from:

http://1.bp.blogspot.com/-OyQDuu6pKUo/VC6RT8KyaeI/AAAAAAAApds/bEkpXtbCS9Y/s0/what-happens-in-a-twitter-minute-infographic.jpg

(3) Antonovsky A. The salutogenic model as a theory to guide health promotion. [Online]. [20 June 2015]. Available from: http://heapro.oxfordjournals.org/content/11/1/11.full.pdf

(4) Fuchslocher A, Emmerich K, Masuch M, Krämer N. Social Health Games for Wellbeing: A Methodological Approach. [Online]. [24 June 2015]. Available from: http://openlab.ncl.ac.uk/designwellbeing/files/2011/10/Fuchslocher1.pdf

(5) Kaldoudi E, Makris N. Patient Empowerment as a Cognitive Process. [Online]. [15 June 2015]. Available from: https://www.carre-project.eu/download/public_files/2015_BIOSTEC_Kaldoudi_EmpowermentCognitiveModel.pdf

(6) Church K, de Oliveira R. What’s up with WhatsApp? Comparing Mobile Instant Messaging Behaviors with Traditional SMS.  [Online]. [12 June 2015]. Available from:

http://ic.unicamp.br/~oliveira/doc/MHCI2013_Whats-up-with-whatsapp.pdf

(7) Symplur. The Healthcare Hashtag Project. [Online]. [24 June 2015]. Available from:

http://www.symplur.com/healthcare-hashtags/

(8) de San Pedro M, Canela J, Pla M et al. The 4G’s TicSalut Collective Intelligence Healing Approach Improving Quality and Implementation of WHO-FIC.  [Online]. [19 June 2015]. Available from: http://bit.ly/1QGQYVv