Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

Editorial

Des dels seus orígens la promoció de la salut ha considerat la salut com una responsabilitat col·lectiva. Tant és així que, a la Carta d’Ottawa l’any 1986,  es parlava de la necessitat d’incloure la salut en l’agenda d’aquells que prenen decisions polítiques a tots els nivells i sectors. Dos anys més tard, es va formular la Declaració d’Adelaide on es va definir una nova directiva en les polítiques de salut, posant especial èmfasi en la inclusió de les persones i la cooperació entre sectors en l’atenció primària. La darrera Conferència Mundial de Promoció de la Salut de la OMS, celebrada a Hèlsinki el passat juny de 2013, va ésser clau per avançar en el tema. Resultat d’aquest esdeveniment internacional s’ha redactat la Declaració de Hèlsinki entorn l’estratègia de “Salut en Totes les Polítiques”. A través d’aquesta darrera Declaració, nombrosos experts en salut de renom internacional, fan una crida als governs per reforçar la capacitat d’aplicació de la “Salut en Totes les Polítiques”, així com a l’ Organització Mundial de la Salut (OMS) per proporcionar suport als Estats membres en la posada en pràctica.

La salut ve determinada en gran mesura per factors externs a l’àmbit estrictament sanitari de manera que una política sanitària eficaç ha de contemplar tots els àmbits: polític, social, fiscal, medi ambiental, d’educació i d’investigació.

L’Estratègia Salut 2020 de la OMS estableix el marc polític europeu per a l’acció governamental i social en promoció i protecció de la salut. Es tracta del primer document a escala europea que situa la promoció de la salut i la prevenció com una estratègia d’actuació essencial al mateix nivell que el tractament i la rehabilitació.

A Catalunya, l’estratègia “Salut en Totes les Polítiques” es tradueix en el Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP), que pretén que tots els sectors del Govern, de les administracions públiques catalanes i de la societat prenguin aquesta estratègia en el sí de les seves polítiques i accions. L’objectiu final és incrementar els anys en bona salut de la població i afavorir un disseny de polítiques públiques “saludables”.

La controvèrsia ve donada en la situació actual de crisi on les polítiques d’austeritat repercuteixen en els drets més fonamentals de l’Estat del Benestar. De ben poc serveix contemplar la salut en totes les polítiques si no es pot garantir un habitatge digne, una alimentació segura, un sistema sanitari accessible o una educació efectiva per a totes les persones i en igualtat de condicions.

Com més baix és l’estatus socioeconòmic d’una persona pitjors són les perspectives per a la seva salut. En temps de crisis, tal i com es descriu en l’informe “WHO European Review of Social Determinants and the Health Divide”, és encara més necessari que les polítiques assegurin una distribució justa del poder, la riquesa i els recursos per evitar iniquitats en salut.