Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

Salut en totes les polítiques, el cas de l'Equador

Cecilia Vaca Jones. Ministra Coordinadora de Desenvolupament Social de l'Equador.

 

“El gran repte de la humanitat és consagrar la supremacia de l’ésser humà sobre el capital”

                                                                                                                          Rafael Correa Delgado, President Constitucional de la República de l’Equador

 

L’any 2008 representa una fita històrica per la República de l’Equador, ja que a través de l’Assemblea Constituent es va elaborar una nova Constitució que reflexa la voluntat originaria i sobirana del poble equatorià per transformar i reconstituir l’organització jurídica, política i econòmica del país, establint clarament un règim de desenvolupament basat en els drets, la justícia i el Sumak Kawsay o “Bon Viure” i consolidant l’Equador com a Estat constitucional de drets i justícia, social, democràtic, sobirà, independent, unitari, intercultural, plurinacional i laic.

Aquest nou règim de desenvolupament basat en el Sumak Kawsay va implicar la ruptura dels conceptes tradicionals de classificació dels drets fonamentals i la creació d’una estructura pròpia de drets, conformada pels drets del “Bon Viure”, els drets de les persones i grups d’atenció prioritària, els drets de les comunitats, pobles i nacionalitats, drets de participació, drets de llibertat, drets de la naturalesa i drets de protecció. Aquest enfoc de drets fa sempre referencia a la matèria de salut com un eix fonamental del “Bon Viure”.

En aquest sentit, a l’Equador vam iniciar un procés que hem denominat la “Revolució Sanitaria”, que va començar per l’enfortiment de la governança sobre la salut, l’ampliació de cobertura dels serveis sanitaris, l’eliminació progressiva de les barreres d’accés i la regulació de temàtiques de rellevància per a la salut pública, fet que, unit a la renegociació del deute extern, va significar que per primera vegada en el país s’imposés l’ésser humà sobre els grans capitals.

Així, gràcies a la construcció i aplicació del Model d’Atenció Integral de Salut Familiar, Comunitari i Intercultural, des del 2012, es va aconseguir incloure la salut en totes les polítiques públiques dels àmbits que conformen el Sistema Nacional d’Inclusió i Equitat Social: educació, salut, seguretat social, gestió de riscos, cultura física i esport, habitatge, cultura, comunicació i informació, oci i temps lliure, ciència i tecnologia, població, seguretat humana i transport.

  

Figuera 1. Sistema Nacional de Salud del Equador. Font: elaboració pròpia.

Aquesta transverselització de la salut en totes les polítiques va implicar la regulació de sectors històricament pertanyents al Sector Productiu i fora de l’àmbit d’acció del Sector Social, essent les més representatives la regulació de fixació de preus de medicaments i la de l’etiquetatge d’aliments processats per al consum humà. Això, des d’una voluntat i consciència politico-ideològica sobre la importància de la salut per al “Bon Viure” i el cost de mantenir hàbits de vida no saludables en un sistema universal i gratuït de salut, va significar anteposar la salut pública als interessos econòmics de les empreses farmacèutiques i de les comercialitzadores i processadores d’aliments.

En el cas equatorià, aquestes accions ens demostren que les decisions de salut pública són decisions polítiques que requereixen d’un alt convenciment ideològic per a la seva implementació i sosteniment. En un món en que el capital és propietari de l’ ésser, la salut és un privilegi; però en un món on l‘ésser humà és el centre del desenvolupament, la salut és un dret fonamental. Llavors, “el gran repte de la humanitat és consagrar la supremacia de l’ésser humà sobre el capital”.