Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

Xarxa Espanyola de Ciutats Saludables, un exemple de Salut en totes les polítiques

Luis Partida. President de la Xarxa Espanyola de Ciutats Saludables i alcalde de Villanueva de la Cañada.

  

Des de 1988 els Governs Locals que integren la Xarxa Espanyola de Ciutats Saludables (RECS), en el cens de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, han adquirit importants compromisos en matèria de prevenció i promoció de la salut, enfortint els propis sistemes de salut i ajudant a instaurar estils de vida saludables en la seva població.

En l’actualitat, 144 governs locals (principalment Ajuntaments però també 1 Diputació) formen part de la RECS, representant a gairebé 19 milions d’habitants espanyols. El treball que en ella s’hi realitza es basa en gran mesura en la cooperació entre administracions, fonamentalment amb el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

A finals de desembre de 2013 va entrar en vigor la Llei 27/2013, de racionalització i sostenibilitat de la Administració Local, si bé, portem molt de temps parlant de competències pròpies i impròpies, permetin-me –des de la meva humil opinió i amb la experiència que m’ha dat ser alcalde de Villanueva de la Cañada des de l’any 1979- defensar el paper dels governs locals en la promoció i protecció de la salut dels ciutadans. Doncs en ser l’administració més propera al ciutadà, és qui millor coneix a la població, a més, el municipi –la ciutat- és el lloc  en el que es desenvolupa la nostre vida quotidiana on interactuen tots els agents (família, escola, professionals sanitaris, empreses, medis de comunicació…), peces necessàries per aconseguir aquells canvis efectius que contribueixen a millorar la qualitat de vida d’aquells que l’habiten.

Amb el pas dels anys, els governs locals han adquirit importants compromisos en matèria de prevenció i promoció de la salut, enfortint els propis sistemes de salut i ajudant a instaurar estils de vida saludables entre la seva població. Considerem que, la ciutat té el potencial per liderar programes essencials de salut pública, crear les condicions necessàries per una vida més sana, la governança participativa i facilitar l’acció intersectorial.

Per tant, els governs locals no són solament proveïdors de serveis sinó garantia de la qualitat de vida i del benestar psicosocial de la població a la que representen. Fins, per altre banda, que estan en concordança amb els principis d’actuació defensats per la Organització Mundial de la Salut (OMS) en el seu projecte de Ciutats Saludables.

Fa bastants anys que existeix un creixent èmfasis en el model social de salut, donant una major importància a millorar la salut a través de factors socioeconòmics i ambientals. En contrast amb el sistema sanitari, els governs locals són els principals responsables d’implementar serveis que són crucials per millorar els determinants socials de la salut, objectiu clau en la V Fase de la Xarxa Europea de Ciutats Saludables de la OMS i sobre el que es continuarà treballant en la Fase VI que hem iniciat al 2014 i que s’estendrà fins el 2018.

L’administració local està en la millor posició per dissenyar estratègies i polítiques de salut pública intersectorials eficaces, i aconseguir que els diversos agents socials participin en les accions. Podem jugar un paper fonamental, reduint la despesa sanitària i millorant la qualitat de vida dels ciutadans, essent promotors i guardians de les necessitats de salut de les persones més vulnerables i desafavorides socialment.

Els recursos dels que disposem són limitats, fet que fa que les accions dirigides a evitar les desigualtats en salut s’hagin de fonamentar en el treball intersectorial, en la innovació, en la creativitat i en la qualitat, sense oblidar d’establir vies de participació comunitària, que sens dubte contribuiran a l’èxit de les actuacions que es posin en marxa.