Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

Editorial

Tal i com es recull a l’informe de la Comissió de Determinants Socials de la Salut de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), les condicions socials en què viu una persona influeixen sobre el seu estat de salut. Algunes circumstàncies com la pobresa, un baix nivell d’escolarització, exclusió o discriminació social, mala alimentació, baixa qualitat de l’habitatge, qualificació laboral baixa o falta d’higiene en els primers anys de vida entre altres, són factors determinants per les desigualtats. Així doncs, la salut està influenciada per un seguit de factors anomenats determinants de la salut, factors que poden afavorir o dificultar gaudir d’una bona salut. Els determinants inclouen els factors socials, econòmics i físics, així com les característiques i els comportaments individuals. Els determinants expliquen moltes de les iniquitats sanitàries, és a dir, les diferències injustes i evitables entre els ciutadans pel que fa a la seva salut. Aquests determinants de la salut juguen un paper significatiu i complex en la salut i en les malalties com en les cardiovasculars, els trastorns mentals, la diabetis, la salut infantil, la nutrició, el consum d’alcohol, l’embaràs involuntari i la violència per nomenar uns quants exemples.

Un dels factors més importants per a la salut de les persones són les condicions en les quals viuen i treballen. És per tan evident que l’actual situació de crisi econòmica té un impacte directe sobre bona part dels determinants. Així per exemple, un important increment de la desocupació pot portar a un augment de les malalties mentals i mentre el nivell de vida decreix, un gran nombre de persones no pot fer front a condicions de vida adequades, i per tant, a les seves necessitats bàsiques de vida i salut.

Així doncs, les actuacions més eficaces per reduir les desigualtats en salut seran aquelles que afrontin els determinants socials de la salut. En aquest context, i principalment des de l’àmbit internacional, s’estan desenvolupant noves estratègies i fórmules de treball que volen donar resposta a l’impacte de la crisi sobre els ciutadans.

El mes de setembre de 2012, 53 estats de la regió europea de l’OMS aprovaven el marc polític europeu per a l’acció governamental i social en promoció i protecció de la salut, Salut 2020. En un context de crisi econòmica i fiscal, l’objectiu general d’aquesta estratègia és el de “millorar de manera significativa la salut i el benestar de la població, reduir les desigualtats en salut, reforçar la salut pública i assegurar sistemes de salut centrats en les persones que siguin universals, igualitaris, sostenibles i d’alta qualitat”. Salut 2020 reconeix que la salut de la població està determinada pels efectes acumulatius de varis determinants, la major part dels quals no estan sota el control formal dels ministeris de la salut. L’estratègia estableix que l’èxit de l’actuació vindrà determinat no només pels retorns positius en el sector de la salut, sinó també per la millora en altres reptes com ara la inclusió social, la reducció de la pobresa i el desenvolupament sostenible.

En aquest sentit el moviment “Salut en totes les polítiques” - o Health in All Policies en anglès-, tema de la darrera Conferència de Promoció de la Salut de Hèlsinki (juny 2013), és un instrument estratègic útil per tots aquells que prenen decisions polítiques des de qualsevol sector. El model ajuda a identificar i a minimitzar els impactes negatius per a la salut de les persones i a maximitzar els positius. L’instrument té el potencial de contribuir significativament a la millora de la salut de la població a través d’actuar sobre els determinants de la salut.

Aquesta perspectiva impulsa que la protecció i promoció de la salut i el benestar dels ciutadans sigui percebuda com una responsabilitat compartida de tots els sectors de la societat i del govern. En repetides ocasions s’ha demostrat que els impactes positius en salut a través de polítiques específiques són el resultat de la col·laboració entre el sector de la salut i altres sectors, com l’educació, l’habitatge, el trànsit, l’agricultura, el medi ambient, el treball, la planificació urbanística, etc. Seria doncs necessari posar en pràctica algun mecanisme que faci que aquesta col·laboració es porti a terme de manera sistemàtica, comprensiva i sostenible.