Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

Amelia Fernández Juan

Professora titular del Departament de Medicina Preventiva i Social, directora de l 'Instituto de Promoción de la Salud, Universidad Javeriana de Bogotá (Colombia).


Quines són les seves principals línees de treball?

Dirigeixo l’Institut de Promoció de la Salut de la Facultat de Medicina i la meva principal activitat és la recerca. També faig docència i servei, ja que sóc coordinadora de la secció de salut comunitària del Programa de responsabilitat social universitària VIDAS MOVILES, dirigit a l’acompanyament, orientació i atenció de la Població Desplaçada, víctima del conflicte armat.

Pel que fa a les línees de recerca específiques, pertanyo al grup de recerca “Pensar (en) gènere” en el que es treballa de manera particular la salut com a dret humà. Alguns exemples dels treballs realitzats són l’estudi de les relacions entre habitabilitat i estat de salut, entre estructures familiars, cicles de vida i estressors psicosocials en famílies en situació de desplaçament per conflicte armat i el projecte sobre el model de salut amb enfocament de determinants per a poblacions vulnerables i excloses.

 

Quina és la situació actual a Colòmbia pel que fa a la Promoció de la Salut?

A Colòmbia a l’any 1993 es va dissenyar el Pla Obligatori de Salut que inclou la Promoció de la Salut a través de les prestacions que s’ofereixen a les persones de manera individual.

Així mateix, existeixen accions en Promoció de la Salut vinculades al Pla Desenal de Salut Pública, dirigides a la població en sentit col·lectiu.

La Promoció de la Salut és un eix transversal del Sistema General de Seguretat Social de Salut que involucra diversos sectors i activitats individuals i col·lectives. En aquest moment s’estan treballant els anàlisis de situació de salut (ASIS) en diverses regions del país amb accions de seguiment per valorar l’impacte de les intervencions de Promoció de la Salut en els resultat de salut de la població, els quals són a més divulgats a través de l’enquesta de demografia i salut nacional, l’enquesta nacional de salut i l’enquesta de múltiple propòsit per Bogotà que es va fer l’any 2011.

 

La Promoció de la Salut rep suficient recolzament econòmic i polític?

Clarament no. Predomina el model curatiu i es mantindrà mentre no hi hagi evidència de l’eficàcia de les accions de promoció individuals i col·lectives. El sistema de salut no és universal, sinó que es fonamenta en un mercat regulat. L’exercici del dret de salut experimenta limitacions d’accés i de desigualtat.

Estem centrats en l’atenció a malalties cròniques, d’alt cost” que tenen una cobertura limitada degut als escassos recursos disponibles.

Des de la perspectiva política, el treball en Promoció de la Salut demana un treball continu i permanent. El fet que els resultats siguin a llarg termini ho converteix en un àmbit poc atractiu pels governs locals i regionals, ja que aquests busquen resultats immediats i no els interessa el llarg termini.

 

Les desigualtats en salut es poden definir com aquelles diferències en la salut que valorem com injustes, innecessàries i evitables. Quines són les principals desigualtats en el seu país?

Colòmbia ha generat, dins el conflicte, un creixement econòmic positiu i sostingut en els últims vint anys, però és el país més desigual de la regió. Les desigualtats estan lligades a la posició social de les persones, i aquesta es configura pel nivell educatiu, els ingressos i el tipus d’ocupació. Per la població en extrema pobresa i la població pobra que no té accés als recursos del sistema s’han dissenyat accions de tipus assistencial, com és el cas del programa presidencial de famílies en acció que atorga subsidis econòmics per la salut i en alguns casos per l’habitatge.

Un dels determinants que més incideix en les desigualtats en salut és l’educació. Tot i que l’educació bàsica sigui gratuïta i obligatòria, existeix encara molta gent que no accedeix al sistema educatiu, sobretot la gent que viu en zones de selva humida i als plans orientals. 

 

Com interactuen els determinants socials i quines implicacions tenen en una actuació d’èxit per millorar la salut de la població?

Els determinants socials interactuen en forma de capes, teixint un entramat de relacions i circumstàncies que expliquen els motius i les causes de que unes persones estiguin sanes i altres no. Existeixen les circumstàncies personals lligades a la genètica, el sexe, l’edat, l’ètnia, etc. que es relacionen amb unes circumstàncies producte de relacions familiars, el primer any de vida, les pautes de criança, les xares de recolzament familiar i social, que a més es troben amb factors entremitjos d’educació, habitatge, serveis públics essencials com l’aigua, l’energia i el clavegueram que marcaran els estats de salut d’aquestes persones. Així mateix, el lloc de treball, les condicions de sanejament bàsic, els factors culturals, econòmics i polítics impacten sobre les persones i famílies. En conjunt expliquen perquè unes persones estan sanes i altres no. Però, al mateix temps, succeeix en territoris amb recursos i nivells de desenvolupament diferents, i en circumstàncies polítiques, culturals i econòmiques diverses. Un únic determinant no explica res per si mateix.

El treball d’investigació no està centrat en indagar com actua cada determinant, sinó que intentem indagar i saber quines són les causes de les causes i per quins motius succeeixen aquestes circumstàncies.

El que trobem són asimetries de poder i diferències en l’accés a la informació, que situen unes persones en una posició dominant i altres en condicions de submissió. Tancar les fractures de desigualtat és distribuir més equitativament el poder i millorar la salut de totes les persones sense discriminació.

Des del nostre grup d’investigació, avancem en una perspectiva de gènera i drets humans. Totes les vulneracions a l’exercici ciutadà dels drets econòmics, socials i culturals, provenen de l’asimetria del poder, en el qual el gènera és un factor transversal que afecta als altres drets.

 

Un dels plantejaments diferencials sembla ser que és la col·laboració  público-privada amb la comunitat científica i universitària. Quins són els seus plantejaments en aquest sentit?

El repte és la coordinació entre tots els sectors i estaments socials. Només quan s'harmonitzin els objectius de les entitats governamentals, no governamentals, l'acadèmia, el mercat, etc. es podrà pensar en actuacions col.lectives conjuntes i obtenir resultats verdaderament transformadors.

 

Podria citar un o dos exemples de bones pràctiques que s’hagin portat a terme en el seu país?

L'estratègia en promoció de la salut promoguda des de la Presidència de la República "De 0 a sempre" és un programa d'accions integrades en  salut, educació, habitatge i altres factors socials que busquen anticipar-se als riscos de vida quotidians i treballar amb dones i familiars al llarg de la vida. Dirigit principalment a la població pobra, no exclou a famílies d'altres nivells socioeconòmics. Es basa en un model teòric sòlid, pautes de criança establertes i unes claus d'implementació i es pot desenvolupar en moltes regions de manera simultània.