El dia 22 de març de l’any 1968 un poeta de 65 anys apostava per una poeta de 38 anys en la Festa de la poesia de Figueres. Carles Fages de Climent, ànima i mantenidor d’aquella festa, no s’estava de proclamar que un dels versos d’aquella poeta, encara inèdita, era “generós de fragàncies líriques” i tenia “la gràcia dels madrigals històrics”. La poeta era Maria Àngels Anglada. Fages moria al cap de pocs mesos, ja acomplerts els 66 anys. Anglada publicà el seu primer poemari l’any 1972 i moria als 69 anys d’edat, el dia de sant Jordi de l’any 1999. A la Revista de Palafrugell de juliol de 1976, Anglada va escriure sobre la influència del mite grec en l’obra de Fages el qual els usa, diu, “amb naturalitat, com vells coneguts, com un element estètic en la seva poesia”. Vet aquí, doncs, un dels punts que, a més de la terra que els va acollir i la consciència de la llengua, agermana més els dos autors: el cultiu dels clàssics, l’amor pels clàssics llatins i grecs.
El mes d’octubre de l’any 2004, la Universitat de Girona va crear la Càtedra M. Àngels Anglada de Patrimoni Literari. Un altre mes d’octubre, el de l’any 2013, la universitat va adoptar per unanimitat l’acord de canviar la denominació anterior per la de Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent.