Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Càtedra de Medicina de Muntanya i del Medi Natural i Simulació Clínica

Presentació

Càtedra de Medicina de Muntanya i del Medi Natural i Simulació Clínica

La medicina del medi natural és una disciplina que respon a la necessitat d’oferir atenció sanitària a persones allunyades dels recursos sanitaris i freqüentment en medi hostil. Els canvis en els factors de risc i en el estil de vida (excursionistes diabètics, ciclistes amb stents coronaris,..) han fet augmentar el interès per aquesta disciplina.

Els factors que la caracteritzen són

  • El medi: les condicions ambientals extremes o de difícil control. Es refereix als elements naturals i als factors humans que influencien la fisiologia del pacient i causen o agreugen un problema mèdic  o produeixen la desestabilització d’un problema preexistent. Entre els elements naturals es poden mencionar les situacions meteorològiques extremes; entre els factors humans es poden mencionar les comunitats allunyades, les expedicions i les zones de conflictes armats.
  • Els recursos limitats: a més de l’absència o insuficiència de recursos adequats, cal determinar quins recursos són més funcionals en unes circumstàncies particulars precises. Els tractaments ideals segons les guies de pràctica clínica habituals poden no ser aplicables si es té en compte el pes, talla, funcionalitat i disponibilitat dels recursos. Sovint cal improvisar (“l’art de lo possible”)
  • El retard en l’evacuació o en l’arribada de l’atenció sanitària definitiva degut a la distància, la logística o els perills.

Competències: les competències de la medicina del medi natural sobrepassen els límits d’una sola disciplina i agafen elements de la medicina d’urgències, medicina de família, medicina de l’esport, la cirurgia ortopèdica i traumatologia, la salut pública i la medicina del viatger. Això fa que la medicina del medi natural tingui unes competències que conformen una pràctica única que la diferencia clarament dels seus components, com la medicina d’urgències, medicina de l’esport, medicina rural, medicina de família,..

També a nivell de recerca, l’exploració del efecte del medi natural sobre la salut ha obert un ampli ventall de projectes: exposició al fred i calor, tractament de les lesions per animals i plantes, fisiologia dels esports de resistència, maneig dels problemes mèdics lluny dels recursos sanitaris o en medi hostil (diabetis,..)

Aquesta disciplina ha rebut diferents noms: “Wilderness medicine”, “Medicina de montaña y de la extrema periferia”, “Médicine de montagne et ambiance exceptionnelle”.

Algunes Universitats amb Departament de “Wilderness Medicine” són Heidelberg, Leicester, Padova, Calgary, Utah, Stanford, New Mexico, Birmingham, Colorado, Cardiff, Varese i Glasgow. 

Actualment amb la simulació clínica es pot disposar d’entorns virtuals per poder aprendre múltiples tècniques mèdiques i quirúrgiques sense la presència de pacients reals. Aquests entorns poden anar des d’escenaris clínics dissenyats amb pacients simulats (actors) amb qualsevol patologia que s’atenen a hospital o centres d’atenció primària, i com és el cas de la medicina natural crear escenaris en qualsevol entorn de muntanya. També s'utilitza per aprendre i practicar tècniques d’entrevista clínica o abordatge d’altres mètodes de tractament, fins a poder realitzar tècniques d’intervencions quirúrgiques robotitzades sense la presència de pacients. Els avenços tecnològics (comunicacions, enginyeria, etc.) actualment ens permeten poder realitzar tècniques clíniques molt complexes en entorns pràcticament iguals als que presenten pacients reals.

El que aconseguim és poder millorar l’aprenentatge al poder repetir tantes vegades com sigui necessària la pràctica sense crear perills al pacient. És a dir, únicament ho posarem en pràctica en un pacient quan estigui ben apresa la tècnica per part de l’alumne. Per tant, aconseguim millorar la seguretat dels malalts, la qual cosa sempre ha de ser objectiu de la nostra pràctica assistencial i un dels valors a transmetre als alumnes.

L’alumne pot avaluar-se ell mateix sobre el que ha fet de forma adequada o de tot allò que considera que pot millorar, o pot ser avaluat per part dels tutors que supervisen la pràctica o la tècnica, directament o mitjançant gravacions d’actuacions.

El centre d’habilitats està orientat prioritàriament a la formació dels estudiants de ciències de la salut de la nostra Universitat, i a la formació tant en tècniques clíniques com docents dels professors. La col·laboració amb la formació dels metges que s’estan formant com especialistes (MIR) hauria de ser un altre dels potencials d’aquest laboratori. Així mateix, hauria de ser referent en formació continuada i actualització permanent dels professionals (medicina i infermeria) dels diferents nivells de salut de les nostres comarques.

Aquest entorns es poden utilitzar per valoració i aprenentatge d’altres escenaris no tant clínics, en quant a que no van dirigits directament als pacients sinó als professionals en general, com poden ser la coordinació entre ells, valoració d’habilitats directives, lideratge clínic o professional, entorns col·laboratius i participatius, etc.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.