Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent

Cronologia

Contacte

Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent

Facultat de Lletres
Pl. Ferrater Mora, 1
17004 Girona mapa
Tel. 972 41 89 60
Fax 972 41 89 78
dir.cmaa@udg.edu

Cronologia

Extreta de la biografia de Francesc Foguet i Boreu, M. Àngels Anglada. Passió per la memòria, Barcelona, Pòrtic 2003.

1930 - 1959 / 1961 - 1979 / 1980 -1989 / 1990 -1999


1930 - 1959

1930     
9 de març: Maria Àngels Anglada i d’Abadal neix al carrer de la Riera, número 31 de Vic. És la primera filla dels vigatans Joan Anglada i Vilardebó (1895-1979) i Maria d’Abadal i Pedrals (1905-2003).

1931     
14 d’octubre: neix la seva germana Pilar.

1934     
15 de febrer: neix el seu germà Josep Maria.

1936     
18 de febrer: neix la seva germana Enriqueta.
Durant la guerra i la revolució de 1936-1939, passa tres anys refugiada amb la família a Donostia (Euzkadi), on cursa els estudis primaris.
Acabada la guerra, torna a Vic amb la família i comença els estudis de batxillerat a l’escola de Sant Miquel i, després, a l’escola del Pare Coll.

1942     
Participa, per primera vegada, en el certamen literari de les Festes de Sant Tomàs d’Aquino, convocat anualment per les escoles d’ensenyament mitjà de Vic. En edicions successives, fins al 1947, hi obté nombrosos premis i accèssits per poemes escrits en espanyol.

1945     
3 de juny: obté un accèssit pel seu treball intitulat “Jacinto Verdaguer, cantor del Llano de Vich”, en un certamen literari verdaguerià organitzat pel Seminari Conciliar i les escoles de Vic, en el marc dels actes commemoratius oficials del Centenari de Mossèn Cinto.

1947     
Guanya el tercer premi al concurs de poesia de Cantonigròs amb el poema “Núria”.
Publica els seus primers poemes en català, “Ave, Crux Fidelis” i “Cançó de bressol”, a la revista Ausona de Vic.
Comença a cursar l’especialitat de Filologia Clàssica, a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Hi coneix el seu futur marit Jordi Geli i Aguadé (Barcelona, 16-X-1926-Girona 10-I-1986).
Durant els anys 1947 i 1948, assisteix a les classes d’història de Catalunya, que es fan clandestinament a casa de Ferran Soldevila, auspiciades per l’Institut d’Estudis Catalans.

1948     
18 de gener: estrena “Cançó de bressol”, musicada pel compositor vigatà Rafael Subirachs i Ricart, en un concert de l’Orfeó Vigatà.
Guanya un accèssit al concurs de poesia de Cantonigròs amb el poema “Paraules”.

1950     
Juliol: viatja per primer cop a Roma i a Pisa. L’estada és organitzada per una congregació vigatana amb motiu de l’Any Sant, i inclou una preceptiva visita al Papa.

1951     
Obté, amb premi extraordinari, la llicenciatura en Filologia Clàssica, a la Universitat de Barcelona.
Coneix personalment el poeta Carles Riba al concurs parroquial de Cantonigròs.
Treballa a l’escola Pare Coll de Vic al llarg de tres cursos seguits (1951-1954), en què, entre altres assignatures de lletres, fa clandestinament una hora setmanal de català.

1954     
10 de maig: es casa amb Jordi Geli i Aguadé a l’església de Sant Just de Vic. De viatge de noces, visita Venècia, Florència, Roma (a més de les ciutats italianes de Cortina d’Ampezzo, Fiesole i Assís) i París.
S’instal·la al quart segona del número 168 del carrer de Rosselló de Barcelona. Passa els estius a la casa pairal del marit, a Vilamacolum.

1955     
31 d’octubre: neix la seva filla Núria.

1957
9 de maig: neix la seva filla Rosa.

1959     
25 de novembre: neix la seva filla Mariona.

1961 - 1979

1961
Febrer: es trasllada, amb tota la família, a viure a la ciutat de Figueres, al tercer primera del número 10 del carrer de la Muralla, en un pis de lloguer.

1964 
Comença a impartir classes de grec, llatí, llengua i literatura espanyoles –també, extraoficialment, una hora setmanal de català- a les Escolàpies de Figueres (1964-1976).

1965
22 de març: coneix personalment Salvador Espriu a la Festa de la Poesia, organitzada pel Casino Menestral Figuerenc i animada pel poeta empordanès Carles Fages de Climent.
Reprèn l’escriptura de poesia, després d’un parèntesi dedicat sobretot a pujar les filles.

1968
22 de març: participa per primera vegada en la Festa de la Poesia del Casino Menestral Figuerenc.
Durant el curs 1968-1969, fa classes de grec a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres, que compagina amb l’horari de les Escolàpies.

1969     
Acompanya, com a professora interina de grec a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres, els seus alumnes al viatge de final de curs a les ciutats italianes de Ventimiglia, Pisa, Florència, Siena, Orvieto, Roma, Nàpols, Capri i Pompeia.
Comença a col·laborar, com a crítica literària, a la revista El Pont (núm. 63-98) i al setmanari Canigó (1969-1983).

1971     
Participa, amb el seu marit, en el moviment clandestí de l’Assemblea de Catalunya a l’Alt Empordà (1971-1977)

1972
Octubre: publica, amb Núria Albó, el llibre de poemes Díptic.
Enllesteix l’assaig sobre el mite grec en la poesia catalana El mirall de Narcís, que publica amb noves aportacions el 1988.
Col·labora amb Òmnium Cultural de Figueres impartint classes de reciclatge de català per a mestres i, durant els primers anys setanta, hi ocupa diversos càrrecs: membre de la Comissió Gestora (1972), vocal de la Junta Rectora (1973-1975) i vicepresidenta d’aquesta mateixa Junta (1976).

1973     
Forma part del jurat dels premis literaris que atorga la Societat Coral Erato de Figueres (1973-1977).
Viatja per primer cop a Grècia, en companyia dels seus pares i del seu marit. Visita Atenes, Súnion, Dafní, Delfos, Patres, Olímpia, Epidaure, Pilos, Esparta, Mistràs, Nàuplia i Corint.

1974     
Publica l’assaig literari “Aproximació a la poesia de Salvador Espriu”, dins el volum Salvador Espriu en els seus millors escrits.

1975     
15 de maig: participa en el festival de poesia Gespa-Price, al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, on recita el poema “Quan el nostre poble es retrobarà”.

1976
Escriu el poema “Els aiguamolls”, com a expressió de solidaritat envers el Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos, i dóna suport a la campanya per la salvaguarda d’aquesta zona (1976-1983).

1977     
21 de maig: participa en el recital Price-Congrés amb el poema “Primavera lliure”.
Dirigeix un grup de treball de l’Àmbit de Literatura del Congrés de Cultura Catalana a l’Alt Empordà. El resultat de la feina de recerca és recollit en el volum Notes per a una bibliografia catalana de l’Alt Empordà (1977).
Col·labora amb el setmanari 9 País (1977-1979).

1978
19 d’abril: intervé en el cicle de conferències sobre Carles Fages de Climent al Museu de l’Empordà amb una dissertació sobre la Balada del sabater d’Ordis.
Edita, conjuntament amb el seu marit, Memòries d’un pagès del segle XVIII, de Sebastià Casanovas i Canut.
Col·labora a la revista de poesia Reduccions (1978-1983).

1979
6 de gener: guanya el premi Josep Pla 1978 per la novel·la Les Closes. Coneix personalment el solitari de Llofriu.
6 de març: presenta Les Closes, publicada per Destino, a l’Ateneu Barcelonès, en un acte patrocinat per l’associació Don-na.
Juliol: forma part, amb Maria Aurèlia Capmany i Isabel-Clara Simó, del jurat de novel·la del premi Maria dels Àngels Vayreda, en el marc dels guardons literaris organitzats pel Casino Menestral Figuerenc amb motiu del 25è aniversari de l’entitat.
19 de setembre: mor de càncer el seu pare.
Col·labora regularment a Hora Nova (1979-1987), continuadora del 9 País, i de manera més esporàdica a Punt Diari (1979-1985).
Durant el curs acadèmic 1979-1980, imparteix classes de grec i llatí al Centre Escolar Sant Josep de Roses.


1980 -1989 

1980     
26 de desembre: neix la seva néta Clara, filla de Rosa i Paco Ramos.
Publica el recull de poemes Kyparíssia.

1981     
20 de desembre: és membre del jurat del premi Cantonigròs de narració, en les tretzenes Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.
14 de novembre: és “barretinada” pel setmanari figuerenc Hora Nova, com a reconeixement per la seva implicació activa en els moviments a favor de la cultura, la llibertat, la democràcia i l’ecologia.
Publica el recull de narracions No em dic Laura.
Col·labora assíduament al bisetmanari El 9 Nou (1981-1998).

1982     
27 de febrer: coneix personalment Joan Fuster en la quinzena trobada occitanocatalana celebrada al Casino Menestral Figuerenc.
Publica l’assaig Viatge a Ítaca amb Josep Carner.

1983
15 de maig: estrena la cantata El bruel de l’Estany, en la setzena trobada de les corals infantils de Catalunya al Palau dels Esports de Barcelona.
21 de juliol: neix la seva néta Núria, filla de Rosa i Paco Ramos.
Publica l’antologia Les germanes de Safo i la novel·la Viola d’amore.

1984     
29 d’abril: ocupa el número 17 de la llista d’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra a les eleccions legislatives catalanes.

1985     
Primavera: participa a la Festa de la Poesia organitzada per la Societat Coral Erato de Figueres (1985-1998).
21 d’agost: neix el seu nét Adrià, fill de Mariona i Josep Ciurana.
24 de setembre: mor de càncer el seu germà Josep Maria.
Desembre: publica la novel·la Sandàlies d’escuma.
Col·labora a la Revista de Girona (1985-1998).

1986
10 de gener: mor el seu marit, d’infart, a l’Hospital de Girona, després de patir una llarga malaltia d’onze anys.
11 de març: recull el premi Lletra d’Or 1985, per Sandàlies d’escuma.
Guanya el Premio Nacional de la Crítica per Sandàlies d’escuma.
Setmana Santa: viatja amb la seva germana Enriqueta i la seva filla Rosa a l’Alguer.
És membre del jurat del premi Ramon Muntaner de literatura juvenil.
Desembre: rep del Ministeri de Cultura de l’estat espanyol una ajuda a la creació literària, en la modalitat d’assaig, per a escriure Paisatge amb poetes.
Publica Memòries d’un pagès empordanès del segle XVIII. El manuscrit de Palau-saverdera, nova edició divulgativa del llibre de Sebastià Casanovas i Canut.

1987     
8 de març: estrena la cantata El mariner i les cançons, en el 25è aniversari de la coral infantil L’Esquitx de Barcelona.
És membre del jurat del premi Salvador Espriu de poesia i de l’Andròmina de novel·la.
Publica el relat infantil El bosc de vidre. Un conte d’en Bernat i la traducció de la novel·la L’Esplanada, d’Abdó Terradas.
Col·labora al mensual Empordà Federal (1987-1989)

1988     
Maig: visita l’illa grega de Mitilene, amb la seva germana Pilar.
2-5 de desembre: participa en la trobada, a Bilbo (Euskal Herria), de les associacions d’escriptors bascos, catalans i gallecs.
27 de desembre: neix la seva néta Laura, filla de Mariona i Josep Ciurana.
Publica els assaigs El mirall de Narcís i Paisatge amb poetes.
Col·labora a la revista "Ausa" (1988-1993).

1989     
29 d’octubre: consta, com a independent, en la llista al Senat d’Alternativa Verda en les eleccions legislatives espanyoles.
Rep una menció honorífica per Paisatge amb poetes en els VIII premis de Literatura Catalana, atorgats per la Institució de les Lletres Catalanes.
30 de novembre: l’Institut Italià de Cultura de Barcelona li dedica un homenatge per Paisatge amb poetes.
Publica la novel·la Artemísia


1990 -1999

1990     
Participa en el VI Festival Internacional de Poesia de Barcelona.
Publica el poemari Columnes d’hores (1965-1990) i els textos evocatius de Vic.

1991     

Primavera: torna a la terra grega, aquest cop amb la seva germana Enriqueta i Antònia Ugarte. S’hostatja a Iraklion i Réthimno, des d’on visita Gortina, Àgia Triada, el monestir d’Arkadi, Fodelés i, entre altres indrets, els palaus minoics de Cnossos i Festos.
21 de maig: és nomenada membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
22 de desembre: estrena la cantata infantil Les veus misterioses, musicada pel jove compositor Josep Baucells, al Teatre Atlàntida de Vic, i cantada pel Cor Cabirol, dirigit per la seva germana Enriqueta.
Publica la novel·la L’agent del rei (al febrer) i el recull de contes La daurada parmèlia i altres contes (al desembre).

1992     
Primavera: viatja de nou a Grècia, amb la seva filla Mariona i el seu gendre Josep, en un viatge no oficial organitzat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Visita Atenes, Corint, Micenes, Epidaure, Delfos, Míconos i Delos.
Col·labora a la revista Auriga (1992-1998).
Publica el conte infantil La grua Estontola.

1993     
30 de maig: reestrena la cantata El bruel de l’Estany, en la trobada de corals infantils a Figueres organitzada per la Flauta Màgica.
Torna a participar en el Festival Internacional de Poesia de Barcelona i hi llegeix “El jardí de Micol”.
Publica les versions dels Epigrames, de Melèagre de Gàdara, i l’assaig literari Paradís amb poetes.

1994     
Febrer: publica la novel·la El violí d’Auschwitz.
20 de maig: rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, de mans del president, Jordi Pujol.
Juliol: signa un contracte amb el productor Andrés Vicente Sánchez per a cedir els drets d’El violí d’Auschwitz. El projecte per a fer-ne una versió cinematogràfica es desestima el 1998.
24 de desembre: neix el seu nét Oriol, fill de Núria i Joan Vilà.

1995     
Octubre: viatja a Terra Santa amb una colla de bons amics del Patronat d’Estudis Osonencs. Visita Jerusalem, Jericó, Cafarnaüm, Betlem, Sant Joan d’Acre, Natzaret, el llac Tiberíades, Massada i la mar Morta.
24 de novembre: rep el guardó La Novel·la de l’Any 1994 per El violí d’Auschwitz, en el marc dels premis Prudenci Bertrana.

1996     
Maig: viatja a Atenes i Rodes, amb la seva filla Mariona, el seu gendre Josep i el seu nét Adrià.
23 d’abril: és designada filla adoptiva de la ciutat de Figueres.
20 de setembre: ingressa al Consell Econòmic i Social de la Universitat de Girona com a representant de l’IEC.
Publica el recull de poemes Arietta, i els Relats de mitologia. Els déus i Relats de mitologia. Els herois, la cantata El bruel de Castelló i el conte infantil L’hipopòtam blau.

1997     
Presenta a Bolonya, Il violino di Auschwitz, convidada per la Fundació Gramsci.
Publica la novel·la Quadern d’Aram i l’antologia Retalls de la vida a Grècia i a Roma.

1998     
29 de març: escriu un codicil autògraf per al seu testament, en què expressa el seu desig de preservar la privacitat.
4 de juny: es troba amb Jaques Stroumsa, l’autor de Tria la vida, el veritable primer violí de l’orquestra d’Auschwitz-Birkenau.
6 de juny: assisteix a l’escenificació de la cantata Les veus misterioses, en la festa de final de curs del col·legi Ralli Sud de Figueres, batejat amb el nom de l’escriptora.
29-30 de juny: la Universitat d’Estiu de Vic li dedica, en homenatge, dues jornades literàries.
3 de juliol: assumeix el càrrec de vicepresidenta de la Secció Filològica de l’IEC.
Tardor: posa fi al text “Esbossos de Figueres”, que apareixerà pòstumament dins el volum Figueres. Ciutat de les idees (1999).
10 de desembre: presenta el llibre Tria la vida –del qual ha escrit el pròleg- al Casino Menestral Figuerenc, amb la presència de l’autor.
Col·labora a la revista Serra d’Or (del gener al juny).
Guanya el premi Octavi Pellissa 1998 pel projecte de contes Nit de 1911.
Publica el conte infantil Nadal i el petit assaig El mite d’Europa.

1999     
Enllesteix el recull de contes Nit de 1911, que es publica pòstumament a l’octubre.
10 de març: li descobreixen cèl·lules malignes al líquid pleural, provocades per un tumor d’origen desconegut.
23 d’abril: diada de Sant Jordi, mor a Figueres a causa de la malaltia. És enterrada al cementiri de Vilamacolum, al mateix panteó familiar dels Geli on reposen les despulles del seu marit.