Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent

2016. Isabel-Clara Simó

Contacte

Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent

Facultat de Lletres
Pl. Ferrater Mora, 1
17004 Girona mapa
Tel. 972 41 89 60
Fax 972 41 89 78
dir.cmaa@udg.edu

2016. Isabel-Clara Simó


Dia: Dijous 10 de novembre de 2016

Lloc: Biblioteca Fages de Climent, Figueres

Les Lliçons de la Càtedra van néixer l’any 2012, com una activitat de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, amb el propòsit de convidar cada any una persona que expliqui la seva experiència creadora, docent o investigadora al llarg de la seva vida acadèmica o professional.

Isabel-Clara Simó, escriptora i periodista és la convidada d’aquest any 2016. La llatinista i professora Dolors Condom (2012), l’escriptor i periodista Narcís-Jordi Aragó (2013), el poeta i pintor Narcís Comadira (2014) i el llibreter i agitador cultural Guillem Terribas (2015) han estat convidats en les edicions anteriors.

Els motius d’aquesta invitació són clars: la seva amistat amb Maria Àngels Anglada i la seva vinculació amb la ciutat de Figueres, els molts punts en comú amb l’ideari angladià, és a dir: la defensa del país, de la llengua catalana, del feminisme i de la política d’esquerres.

Amb Maria Àngels Anglada l’uneix també Jacques Stroumsa, el violinista d’Auschwitz, de qui va traduir Tria la vida, prologat per la mateixa Anglada.
A l’article “Una alcoiana intrèpida”, Maria Àngels Anglada va escriure sobre Isabel-Clara Simó: “Calia coratge per portar, durant el franquisme, la revista Canigó, la qual cosa ella va fer, amb dedicació exemplar, al costat del seu marit, el figuerenc Xavier Dalfó.”

La veu potent d’Isabel-Clara Simó destaca amb força en el panorama de la literatura catalana, ja sigui per desvetllar consciències, ja sigui per crear personatges de ficció ben modelats amb talent i ofici. Ha conreat diversos gèneres, de la poesia al teatre, de l’assaig al guió radiofònic, i molt especialment la novel·la i el periodisme.

Aquí teniu el programa complet i l'enregistrament de les Lliçons.


 

 

 

      

 

 

 

ISABEL-CLARA SIMÓ

 

Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) es llicencia en Filosofia a la Universitat de València, on fa coneixença amb els primers grups nacionalistes sota el mestratge de Joan Fuster. Es dedica a l'ensenyament, que exerceix primer a Bunyol i després a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres. El 1968 es casa amb el periodista figuerenc Xavier Dalfó, que l’any 1954 havia fundat la revista Canigó. Malgrat la prohibició de publicar cap article en català: «Jo li vaig suggerir que férem un algun articlet a veure què passava, i al final, amb el meu català trontollant, el vaig fer. El vam publicar i va fer tanta il·lusió que tothom a Figueres me'n parlava. I en vam fer un altre, i de mica en mica, de sobte, ens vam trobar amb una revista en català que tenia un article petit al final en castellà, per a poder fer la trampa del bilingüisme.»

El 1972 Simó aconsegueix el carnet de periodista que li exigia la llei de premsa de 1966 per fer-se càrrec de la direcció de Canigó. Ella serà la directora de la revista, que passa de periodicitat mensual a setmanari, fins al seu tancament, l’any 1983. Instal·lada a Barcelona amb la família des de 1973, treballa a l'Institut Sant Josep de Calassanç. De catedràtica d'institut passa a exercir durant quatre anys a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra, i l’any 1995 es doctora en Filologia Romànica.

Membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, ocupa el càrrec de vicepresidenta al Principat (1985-1988). De 1996 a 1998 és delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 1999 la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi.

El 1978 inicia la seva trajectòria literària amb la concessió del Premi Víctor Català, amb el recull És quan miro que hi veig clar (1979), en el qual ja es pot entreveure el camí que seguirà: una literatura d'ulls cap enfora, que pren com a referent el món real i interpel·la el lector. Amb Històries perverses (1992), guardonat amb el premi Crítica Serra d'Or, l'autora fa patent la preocupació per la violència inútil. La seva novel·lística recrea personatges complexos que mantenen relacions conflictives. Destaquen, entre d'altres, Dones (1997), gran èxit del qual es fa una versió cinematogràfica l’any 2000; La salvatge (1993), elegia de Dolores Mendoza guardonada amb el Premi Sant Jordi; La innocent (1995), Premi València de Literatura; o Amor meva (2010), Premi Joanot Martorell.

També ha escrit literatura juvenil, poesia, guions per a ràdio i televisió, i teatre. Cal destacar la seva tasca periodística compromesa, combativa i irònica, iniciada a Canigó i ampliada al diari Avui. El 2003 en recull els millors articles al volum En legítima defensa. És autora, entre altres, dels assajos Sobre el nacionalisme (2000), on dialoga sobre la identitat catalana en l'actualitat. Isabel-Clara Simó ha mantingut sempre un ferm compromís amb la seva condició de dona d'esquerres i amb la defensa de les llibertats individuals i col·lectives.

El 2013 és nomenada filla predilecta i reconeguda amb la medalla d'Or de la seva ciutat natal, Alcoi, i també rep el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana. El 2016 publica Jonàs , novel·la alhora realista, psicològica i intimista sobre la crisi contemporània del jo. Aquest mateix any és nomenada degana de la Institució de les Lletres Catalanes.