Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent

Itineraris literaris

Contacte

Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent

Facultat de Lletres
Pl. Ferrater Mora, 1
17004 Girona mapa
Tel. 972 41 89 60
Fax 972 41 89 78
dir.cmaa@udg.edu

Itineraris Literaris


Fages de Climent a Figueres / Castell de RequesensL'Empordà de Maria Àngels Anglada / "Què us diré?": Ramon Muntaner i Peralada
/ Fages de Climent a Castelló / "Siats de natura d'anguila" Bernat Metge a Barcelona / La Casa Masó literària / Els balnearis de la Selva / Gaziel a Sant Feliu de Guíxols / Itinerari literari per Ripoll / Itinerari literari per Cadaqués / L'Atenes dels Catalans / Maria Àngels Anglada a Figueres / Maria Àngels Anglada a Vic / Vies Verdes / Ruta del Ter / Les Closes de M. Àngels Anglada / La Girona escrita / Rodoreda Romanyà / Besalú / La Casa de la Literatura

 


FAGES DE CLIMENT A FIGUERES

L'obra literària de Carles Fages de Climent és molt diversa. És conegut sobretot com a poeta culte i com a epigramista, però també va publicar prosa, teatre en prosa i en vers, i periodisme. En totes aquestes manifestacions literàries en un moment o altre fa alguna referència a Figueres, ciutat on va néixer i morir. L'itinerari "Fages de Climent a Figueres" és una invitació al lector a aproximar-se profundament al patrimoni i a la riquesa cultural de la ciutat empordanesa, a través d'un ampli ventall de descripcions, recorreguts i espais literaris que es troben a l'obra literària de Fages de Climent.

Guió i selecció de textos: Joan Ferrerós.



 

 


 

CASTELL DE REQUESENS

La Muntanya de Requesens, en plena serra de l'Albera, forma part del terme municipal de la Jonquera des de 1846. Declarat com a Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera, Requesens té un gran impacte social i cultural arreu de Catalunya, especialment en l'àmbit excursionista des de la reconstrucció del castell. Aquest itinerari recull les impressions d'antics visitants, excursionistes i arqueòlegs. De la mà dels seus texts, tenim l'oportunitat de conèixer tota la riquesa cultural que ofereix el castell.

Presentació, guió i selecció de textos: Lluís Serrano Jiménez.



 

 


 

 
L'EMPORDÀ DE MARIA ÀNGELS ANGLADA

Són moltes les pàgines i les paraules que Maria Àngels Anglada va dedicar a l'Empordà. Són tantes, de fet, que l'itinerari autoguiat que l'estimat lector té a les mans és només una mostra de l'ampli ventall de descripcions, recorreguts i espais literaris que es troben a l'obra completa d'Anglada. En aquest itinerari, el patrimoni literari que sorgeix de l'obra d'Anglada es conjumina amb el patrimoni arquitectònic, històric, paisatgístic, megalític, natural; en definitiva, amb l'extens patrimoni empordanès a través d'un recorregut que no és sinó una invitació al lector per tal que s'aproximi més profundament a la riquesa cultural de l'Empordà i a la riquesa de l'obra literària de Maria Àngels Anglada.

Introducció i guió: Anna Perera Roura

Selecció de textos: Laura Masmiquel, Anna Perera Roura i Elisabet Sunyer

 



 

"QUÈ US DIRÉ?": RAMON MUNTANER I PERALADA

Josep Pla va definir Ramon Muntaner (1265-1336) com  "un empordanès xerraire i divertit, un bon company per anar a Montserrat", i la seva Crònica com "el llibre més divertit, més vital, més fascinador de la literatura catalana". Per Joan Fuster la Crònica era "un clàssic, i dels més grans" i un dels llibres d'història més singulars i atractius de l'Europa medieval. En aquest itinerari literari Muntaner, el vell Muntaner, no ens acompanyarà pas, però, per Europa o a Montserrat, ni tan sols fins a Sant Pere de Roda, sinó a Peralada i al Peraladès de finals de segle XIII, és a dir a la seva vila i al seu país natal en un dels moments més durs i dramàtics de tota la seva història.

Guió i selecció de textos: Xavier Renedo.


 


 

FAGES DE CLIMENT A CASTELLÓ

Carles Fages de Climent estimà Castelló d'Empúries molt més que pel lligam amb els Climent, la nissaga de la seva mare. La història de la vila comtal, tan present en el seu patrimoni arquitectònic; el paisatge que l'envolta, flanquejat pels aiguamolls i en harmonia amb closes i conreus, i moltes persones conveïnes seves, van ser també la força motriu que generà la producció literària, pletòrica de recursos del nostre poeta, cronista i dramaturg. Us convidem, doncs, a iniciar aquest itinerari a través de fragments escollits de la seva obra. Hi podeu degustar la rica varietat de recursos expressius, fruit del seu enginy i del profund coneixement que tenia de la llengua, tant en l'àmbit dels seus usos orals com en el de les seves arrels clàssiques. 

Presentació, guió i selecció de textos: Joan Ferrerós i Jordi Pla.



 

 

"SIATS DE NATURA D'ANGUILA" BERNAT METGE I BARCELONA

Amb motiu de la commemoració del sisè centenari de la mort de Bernat Metge, s’ha creat aquesta ruta literària que conduirà el lector visitant per diversos espais del barri Gòtic relacionats amb la vida i l’obra de l’autor.

Bernat Metge és un dels grans escriptors de la literatura catalana de tots els temps. La seva obra representa una aportació de primer ordre a la literatura europea medieval. Els seus textos, llegits resseguint els carrers de la Barcelona antiga, permeten viatjar en el temps i submergir-se en un moment fascinant de la història de Catalunya.

La proposta que fa la ruta "Siats de natura d'anguila": Bernat Metge i Barcelona pretén combinar textos de l'època, coneixements de les circumstàncies històriques i itineraris pels carrers i espais de la ciutat antiga on van ser imaginades si escrites les obres de Bernat Metge i on, si més no en part, tenen lloc.

Guió, redacció selecció de textos: Joan Santallach, Albert Soler, Pilar Martínez, Hèctor Mellians, Irene Tetteh i Arnau Vives.

 


 


LA CASA MASÓ LITERÀRIA

L'obra poètica de Rafel Masó és dedicada en bona part a glossar les gràcies de la seva llar i reflectir l'engrescament amb què va viure la seva rehabilitació. Això sol ja convertiria l'immoble en un "espai escrit", una casa literària. Però la vinculació de l'habitatge amb el món de les lletres va créixer, ja en vida de Masó, quan va ser lloc d'acollida i de reunió dels poetes més destacats del noucentisme, i ha continuat generant literatura en els anys posteriors i fins avui mateix, sobretot a partir de 2007, en què l'edifici ha passat a ser propietat de l'Ajuntament de Girona, seu de la Fundació Rafael Masó i espai museístic visitable com a part indispensable del patrimoni ciutadà.

Un recorregut per la Casa Masó de la mà dels escriptors contemporanis permet descobrir, paral·lelament als seus valors històrics, artístics i sociològics, les seves ressonàncies poètiques i literàries.


Presentació, guió i selecció de textos: Narcís-Jordi Aragó






ELS BALNEARIS DE LA SELVA

Literatura i balnearis a Caldes de Malavella, Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm

 

Poques vegades es troben tantes poblacions balneàries en un tan breu espai de territori com passa a la comarca de la Selva. El lector pot resseguir les petjades literàries de les fonts i els balnearis de la dita “comarca de l’aigua” i reviure’n les experiències viscudes a través dels escriptors que hi han fet estada i n’han deixat constància en les seves obres.

Guió: Narcís Figueras, Francesca Uccella i Mariàngela Vilallonga

 


 

 

GAZIEL A SANT FELIU DE GUIXOLS

L’itinerari literari Gaziel a Sant Feliu és el quart d’una col·lecció iniciada fa quatre anys per la Càtedra M. Àngels Anglada de Patrimoni Literari i és el fruit de l’encàrrec rebut del Consorci de les Vies Verdes de Girona. Aquest itinerari neix de la convicció que, passat un temps des de l’Any Gaziel, celebrat l’any 2007, és indispensable i just posar a l’abast dels habitants de Sant Feliu i de tots els seus visitants un instrument que mostri la relació d’Agustí Calvet, Gaziel, periodista, assagista i narrador, amb la seva ciutat i que pugui contribuir a difondre la seva biografia i la seva obra literària, sovint oblidades pels seus mateixos conciutadans.  

El recorregut ha estat construït a partir dels llocs relacionats amb la vida de l’escriptor i amb una de les seves obres més conegudes, Sant Feliu de la Costa Brava: burgesos, navegants, tapers i pescadors (1963). Amb aquest llibre Gaziel ens fa partícips d’una munió de records, molt sovint lligats a la seva infantesa; mitjançant les seves paraules ens fa visible el vincle tan estret que va crear entre les seves pàgines i els seus llocs de vida i d’inspiració. De la mà de Gaziel podrem passejar pels indrets que va viure, com és ara la casa de la família, la fàbrica de suro o l’escola on va estudiar; ens endinsarem en la vida quotidiana de Sant Feliu de Guíxols llegint com, a les drassanes, calafataven els bucs de les naus o com, al final de la Rambla Antoni Vidal, es venia el peix que arribava directament des del port; coneixerem llocs tan significatius de la vida social de la ciutat com el Casino dels Senyors o els Banys al peu de la muntanya de Sant Elm; i reviurem l’emoció del dia de la inauguració del carrilet. El tren petit, que va unir durant anys Girona amb Sant Feliu de Guíxols, es va inaugurar el dia 30 de juny de 1898, quan Gaziel tenia només cinc anys. Precisament aquest esdeveniment de la vida guixolenca és un dels motius que va propiciar aquest itinerari literari autoguiat.

L’any 2009, el Consorci de les Vies Verdes va ser l’impulsor de la creació d’un gran itinerari que recull diferents aspectes del recorregut dels antics camins de ferro: natural, històric, geològic, antropològic, artístic i també literari. La Càtedra M. Àngels Anglada de Patrimoni Literari va ser l’encarregada d’elaborar l’itinerari literari de les vies dels trens petits de les terres de Girona, ara convertides en Vies Verdes. Aquest itinerari literari per la Sant Feliu de Gaziel està, doncs, estrictament relacionat amb l’itinerari de les Vies Verdes i s’ha pensat per retre homenatge a un dels més importants intel·lectuals del país.

L'itinerari literari neix de la guia literària, Un volt pel Sant Feliu de Gaziel. Guia per conèixer Sant Feliu de Guísols a través de les petjades de Gaziel,editada per l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols amb moutiu de l'Any Gaziel. La selecció dels textos que aquí es reprodueixen és una adaptació de la tria que va fer Dolors Masferrer per a aquella publicació. El disseny del nou recorregut, l'ordenació dels punts literaris i aquesta presentació són fruit del treball de Francesca R.Uccella. Des de l'any 2007 no s'ha tornat a editar Un volt pel Sant Feliu de Gaziel. És per això que l'administració de la ciutat ha decidit d'oferir un nou itinerari literari, més breu, que posi a l'abast de tothom un patrimoni cultural compartit i per compartir. Esperem, doncs, que aquesta publicació contribueixi a fer més viva i més visible l'herència de Gaziel a la seva ciutat natal.

Guió: Francesca R. Uccella. Selecció de textos: Dolors Masferrer

 


 

 

ITINERARI LITERARI PER RIPOLL

La vila de Ripoll és un punt de referència en la història de Catalunya. La seva situació geogràfica, a la porta dels Pirineus Orientals; el seu assentament ambiental, en la plana que forma l’aiguabarreig del Ter i Freser, rius bucòlics i feiners; la presència del seu imposant monestir benedictí, avui tot just recordat pel claustre i l’església de Santa Maria… Un conjunt d’elements que conviden a un viatge als orígens del poble català: els orígens polítics de les famílies comtals de Cerdanya, Besalú, Osona i Barcelona; als orígens de l’organització del territori de la Catalunya Vella; als orígens de la industrialització.

Aquest panorama on s’entreteixeix la història i el mite es pot resseguir sobre el terreny. Però la permanència en la consciència dels catalans no s’ha nodrit tan sols de la visita a la capital del Ripollès. El Ripoll físic i palpable s’ha desdoblat en la narrativa, recreada i reelaborada al llarg de generacions, segons estils i estètiques canviants; en l’estímul poètic, materialitzat en els versos de veïns i forans; fins i tot el teatre ha reforçat la imatge d’aquesta vila, atrafegada i contemplativa, carregada de contrastos i complexitats. La literatura, l’art de la paraula, ha estat i és un poderós productor de l’imaginari ripollenc en el marc català.

És per això que ha semblat oportú posar a l’abast dels visitants textos d’autors, èpoques, estils i objectius ben diferents. Textos que complementen, il·lustren, en definitiva enriqueixen l’estada en la vila i el seu entorn més immediat. Textos que ens fan present allò més intangible, que convoquen allò desaparegut, que conviden a continuar pensant, parlant i escrivint sobre el present, el passat i l’esdevenidor.

Per força la selecció ha de ser limitada. Només hem incorporat passatges d’obres (o obres senceres quan ha estat possible) que s’adeien al punts triats per l’itinerari. Hem procurat que les obres i els autors fossin una mostra variada de diverses tendències, temàtiques i èpoques, encara que hi prevalen les obres modernes i contemporànies.  

Guió i selecció de textos: Jordi Mascarella i Rovira i Francesca R. Uccella



 

 

ITINERARI LITERARI PER CADAQUÉS

Anys abans que Salvador Dalí triés Cadaqués per construir-hi la seva casa de Portlligat, ja molts escriptors, artistes i intel·lectuals havien elegit el poble com a residència privilegiada per passar-hi llargs o curts períodes de temps.

La bellesa de la badia, la seva llum aclaparadora, la sensació d’aïllament causada per la posició geogràfica, van ser sols uns dels elements que van fer de Cadaqués un lloc d’inspiració artística.

Aquest itinerari literari pretén deixar testimoni del pas d’un bon nombre d’escriptors que hi han nascut, hi han viscut i hi han escrit al llarg de quasi un segle. Gairebé tots els punts que formen el recorregut corresponen a les cases relacionades d’una manera o altra amb aquest literats: Víctor Rahola va néixer i viure a la plaça de les Herbes; Josep Pla, després de passar diverses temporades a Cadaqués, hi va comprar una casa al carrer des Call; Quima Jaume va viure a la plaça de la Creu; Salvador i Anna Dalí estiuejaven des de petits a Es Sortell mentre veien passejar Lídia de Cadaqués per carrerons estrets i platges assolellades...

Les paraules dels nostres autors ens proporcionaran una visió particular i personalíssima dels indrets que més els fascinaren, des dels carrers empedrats del centre que acullen las seves cases, fins a resseguir el perfil d’una badia descrita tantes vegades.

Guió i selecció de textos: Anna Guix, Esther Fabrellas i Francesca R. Uccella





 

L'ATENES DELS CATALANS

Aquest itinerari literari neix com a treball de l’assignatura de màster "Periegètica viatgera: el viatge d’autor en la base del turisme cultural", de la Universitat de Girona. La temàtica escollida i el lloc de l’itinerari és elecció de l’autor/estudiant, que va preferir desenvolupar la idea dels itineraris literaris pel seu país i la ciutat on va nèixer. L’objectiu principal és investigar com els escriptors catalans van veure el país de Grècia en general i Atenes en concret. A més, divulgar la filologia catalana i els escriptors catalans moderns. A vegades, els textos catalans són acompanyats amb textos d’escriptors grecs (antics i moderns) per a donar al lector, una idea més completa del tema, lloc o història explicada.

L’itinerari està pensat per a ser fet a peu i passa pels llocs més importants del centre antic d’Atenes.Està pensat per a persones que visiten la ciutat per primera vegada, encara que seria millor si el lector ja tingués un coneixement previ de la ciutat. La ciutat d’Atenes és tan gran que resulta impossible posar tota la literatura o els escrits, per a cadascun dels seus llocs i per això, ha estat necessari concretar els textos nomès pels llocs-punts de l’itinerari. L’itinerari funciona també com a punt de referència per a proposar al lector llocs diferents, que podrà visitar a l’acabament del mateix per un millor coneixement de la ciutat d’Atenes.  

Guió i selecció de textos: Fotios Garidis i Francesca R. Uccella  


 


 

 

MARIA ÀNGELS ANGLADA A FIGUERES

L’itinerari, pensat i creat com un homenatge en el desè aniversari de la mort de M. Àngels Anglada, ens guia en un recorregut per la seva Figueres més íntima, per la ciutat que la va acollir generosament quan s’hi trasllada amb la família l’any 1961. Després dels itineraris de Les closes, al parc dels Aiguamolls de l’Empordà –actiu des del 2006- i el de Vic –inaugurat al març d’enguany- ens va semblar natural completar el triangle angladià amb aquest tercer itinerari. El recorregut que aquí es proposa ens permet conèixer la Figueres que M. Àngels Anglada trepitjava en el seu dia a dia, passejant per la Rambla, observant les parades dels mercats amb una amiga o portant els seus néts al Museu del Joguet. Resseguirem doncs les seves petjades acompanyats pels seu versos i les seves proses triades entre Columnes d’hores, Nit de 1911, No em dic Laura, La daurada parmèlia i altres contes, Les Closes, alguns dels seus articles periodístics i el text Esbossos de Figueres, que vam utilitzar com una mena de fil d’Ariadna per orientar-nos en la seva copiosa producció figuerenca.

Guió i selecció de textos: Francesca R. Uccella 

Presentació al Castell de Sant Ferran de Figueres el dia 7 de novembre de 2009, en el marc del Vè Fòrum Auriga.

Forum it 

 

 


 

MARIA ÀNGELS ANGLADA A VIC

Maria Àngels Anglada va néixer a Vic l’any 1930 i hi va viure de petita i d’adolescent. Aquest itinerari és un recorregut pel Vic de Maria Àngels Anglada, a través d’alguns fragments de les obres en prosa on va descriure la ciutat i a través d’alguns dels poemes en els quals cantà la ciutat. No hi ha tots els textos que Anglada va escriure, amb Vic al pensament, amb Vic al record, ben cert, però hi ha alguns textos significatius per al camí que proposem. Recórrer Vic de la mà de Maria Àngels Anglada és tornar al món de la seva infantesa, al món del record, és tornar a un Vic antic i en part desaparegut, és fer memòria d’un temps, memòria d’una ciutat, memòria d’uns personatges que feren il·lustre la ciutat. Pels camins de la memòria i del record d’Anglada, podrem conèixer el Vic del tombant dels segles XIV i XV, que va veure i viure Andreu Febrer, protagonista de L’agent del rei; podrem conèixer el Vic del segle XX, el de la postguerra, de la persecució d’una llengua, de la persecució d’unes persones, que va patir i viure Lluís Campdelacreu, el protagonista de No em dic Laura, l’ombra de la Casa de l’Heura, aquell vell oblidadís que s’identifica amb mossèn Cinto; podrem conèixer el Vic de Jacint Verdaguer, el poeta que va redimir la llengua catalana, que va haver d’escriure En defensa pròpia, el poeta que es troba en l’origen de la poesia i de l’obra d’Anglada, el poeta de Vic, la terra d’Anglada i dels avantpassats d’Anglada. Deixem que ens acompanyi per Vic la veu d’Anglada, la poeta que va deixar la seva veu a aquells que els era mancada o prohibida; deixem que ens acompanyi per Vic la mirada d’Anglada que s’atura en jardins de nostàlgies i en trenats de somnis, des de la galeria de la casa del carrer de la Riera, “en el mur del palau remorós de les merles”.

Mariàngela Vilallonga 

Guió i selecció de textos: Francesca R. Uccella

Presentació a la Casa Fontcuberta de Vic el dia 17 d'abril de 2009.

 


 

 

VIES VERDES

El recull de textos que es presenta per a la interpretació de les “Vies Verdes” podrà servir en general per conèixer uns espais, que havien estat en el seu origen el camí dels antics trens, a través de la literatura que han generat; per comprovar el lligam entre els autors –entesos en un sentit ampli— i el paisatge; per descobrir el patrimoni literari que s’ha format a l’entorn d’aquests camins; per veure el recorregut a través de la mirada de l’escriptor que l’ha viscut i que l’ha descrit; per viure la literatura en la mateixa terra que l’ha generada. A més, la literatura, en tant que conjunt de textos per ser llegits o escoltats, constitueix una poderosa via complementària de gaudi i de coneixement per a les persones amb dificultats o limitacions sensorials.

En la seva major part, les “Vies Verdes” ressegueixen els camins dels trens en miniatura, -com els anomenà l’escriptora Aurora Bertrana-, concretament de tres carrilets que hi havia a les terres de Girona, el de Sant Joan, el d’Olot a Girona i el de Girona a Sant Feliu de Guíxols. Aquests camins de ferro es van començar a obrir a finals del segle XIX i van ser suprimits entre 1956 i 1980. Com explica Josep Clara al seu treball Trens i carrilets, (Girona 1987), “La traça de totes aquestes línies va aprofitar els camins naturals, especialment el recorregut dels rius, però hagué de salvar també accidents geogràfics a base de túnels i obres d’enginyeria, ingredients essencials d’un paisatge cultural que parla de l’audàcia humana per corregir i adaptar el medi natural a les conveniències de la comunicació.”

L’adaptació d’aquells camins a les noves necessitats de la vida d’avui va passar per la creació de les “Vies Verdes”, que avui interpretem i omplim de literatura, la que van generar com a camins de ferro, la que han generat després com a cintes de comunicació entre mar i muntanya. Efectivament, els camins de ferro van desaparèixer i el seu lloc l’han ocupat les silencioses “Vies Verdes”.

La ruta de les Vies Verdes està basada en un guió i selecció de textos de Mariàngela Vilallonga, Jordi Mascarella, Esther Fabrellas, David Prats, Francesca R. Uccella de la Càtedra M. Àngels Anglada de la Universitat de Girona.

Presentació de "Els secrets de les Vies Verdes de Girona" al restaurant Font Picant de Santa Cristina d'Aro el dia 26 de juny de 2009.

 

 


 

 

RUTA DEL TER

La Ruta del Ter, del Consorci Alba-Ter, està formada per quatre rutes temàtiques: la literària, la del patrimoni cultural fluvial, la del patrimoni natural i la de les inundacions històriques. La ruta literària pensada per conèixer el curs del Ter a través de la literatura que ha generat el riu al llarg dels segles, recull les obres més representatives, dedicant una atenció especial als textos literaris dels segles XIX i XX. La ruta literària permet comprovar el lligam entre els autors i el riu i veure'l a través de la mirada de l'escriptor. La majoria de textos són en català, però també n'hi ha en llatí, en castellà, en francès i en anglès. Santiago Rusiñol, Miquel Martí i Pol, Josep Pla, Jacint Verdaguer i Joan Maragall són alguns dels referents en la literatura del Ter. La ruta està dividida en quatre apartats: El riu líric, el riu simbòlic, el riu mític, episodis i paisatges.

La ruta del Consorci està basada en la ruta literària del riu Ter 2006, de Mariàngela Vilallonga, Jordi Mascarella i David Prats, de la Càtedra Maria Àngels Anglada de la Universitat de Girona.

Ruta literària interactiva

Ruta literària pdf 

Presentació de la Ruta del Ter a l'Auditori Palau de Congressos de Girona el dia 25 de maig de 2009.

 

 


 


LES CLOSES DE M. ÀNGELS ANGLADA

Els Aiguamolls de l'Empordà són una fita de l'univers poètic de Maria Àngels Anglada, de la geografia literària de l'escriptora nascuda a Vic l'any 1930, que va morir a Figueres el dia de Sant Jordi de 1999 i reposa al petit cementiri de Vilamacolum, al bell mig de les closes empordaneses.

Els textos que ens acompanyen en el nostre recorregut tenen una estreta relació amb el paisatge que ens envolta, tan estreta com la que, al llarg de la seva vida, va unir Anglada amb la plana de l'Empordà i amb l'altra plana, la de Vic, ambdues viscudes, sentides, estimades i protagonistes de les seves obres. Llegirem el paisatge a través d'aquests textos: uns poemes de Columnes d'hores, escrits entre 1965 i 1990; fragments de la seva primera gran novel·la Les Closes, premi Josep Pla de 1978; de la narració "Flors per a Isabel", inclosa en el recull No em dic Laura (1981); de Sandàlies d'escuma (1985), i d'Els maldecaps de Pere Geli (1999). Hi ha el patiment de Dolors Canals, condemnada injustament, els amors de Glauca de Quíos, els estralls de la guerra del francès, hi ha la lluita per la terra, i per la llengua; hi ha la vida. I hi ha el paisatge, sempre el paisatge, de l'Empordà, d'Alexandria o de les illes gregues, de la vora de la Mediterrània, dels clàssics grecs i llatins, i la mirada de l'escriptora sobre el paisatge. Hi ha la literatura que ens salva de l'oblit de la memòria, que ens ajuda a preservar el paisatge, el que llisca suau davant dels nostres ulls, fixat pels mots vius de M. Àngels Anglada.

Mariàngela Vilallonga

Selecció de textos: Francesca R. Uccella


Itinerari literari: Les Closes de M. Àngels Anglada

 

Video de l'itinerari 1

Video de l'itinerari 2

Video de l'itinerari 3

Video de l'itinerari 4

Video de l'itinerari 5

Video de l'itinerari 6

Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà

 final sitges     entre closa i closa

 Inauguració el dia 23 d'abril de 2006.

 

 


 

 

LA GIRONA ESCRITA

La Càtedra M. Àngels Anglada ha dissenyat, per l'Ajuntament de Girona, l'itinerari literari "La Girona escrita". El recorregut es desenvolupa a diversos indrets de la ciutat relacionats amb obres literàries. Per a aquest itinerari, que podria ser el primer d'una sèrie dedicada a la ciutat i de caràcter temàtic, es va considerar oportú d'oferir una selecció dels grans autors de tots els temps que van escriure sobre Girona, de les obres més importants i sobre els indrets més característics i més identificatius de la ciutat.

Es tracta, podríem dir, de l'itinerari literari "canònic" de la ciutat de Girona. Aquest itinerari està format per vint-i-tres punts d'aturada i de lectura de textos. Des de la Plaça del Vi tot passant per la Catedral i els ponts de l'Onyar, hom pot resseguir la geografia literària de la ciutat a través de la mirada i les paraules d'autors com Josep Pla, Aurora i Prudenci Bertrana, Rafael Masó, Josep Carner, Santiago Rusiñol, Narcís Comadira, George Steiner o Narcís Jordi Aragó, entre d'altres.

Mariàngela Vilallonga

 

Selecció de textos: Esther Fabrellas, Anna Guix, Francesca R. Uccella

Si voleu veure el díptic informatiu, feu click aquí

Girona escrita     Girona escrita

Inauguració 21 d'abril de 2007.

 

 


 

 

RODOREDA ROMANYÀ

Aquest itinerari recorre el Romanyà de Mercè Rodoreda dels anys 1972-1983, quan l'escriptora nascuda a Barcelona l'any 1908 va viure en aquest indret de les Gavarres, en ple cor de l'Empordà, que deia ella, on és enterrada des de la seva mort l'any 1983.

El nom de debò de Romanyà de la Selva apareix dues vegades a Mirall trencat, al pròleg: "Al notari Riera el veig molt sovint; es passeja pels boscos de Romanyà, a l'ombra de les alzines, on he acabat "Mirall trencat". Mirem junts les postes de sol més carminades del món i els naixements de lluna més emperlats", i a la nota del final de la novel·la: "Començada a Ginebra l'any 1968, acabada a Romanyà de la Selva el 1974." La menció és ben explícita. Al pròleg de Quanta, quanta guerra hi llegim: "Vaig començar a escriure "Quanta, quanta guerra..." al cap d'un any d'haver sortit al carrer "Mirall trencat"." Així, l'any 1975, a Romanyà, sense que n'esmenti el nom, Rodoreda començà l'altra novel·la que apareixerà publicada l'any 1980.

Torna a aparèixer el nom de Romanyà a l'entrevista que li va fer Carmen Alcalde l'any 1976, una part de la qual va ser publicada l'any 1996 als Fulls de la Revista de Girona 175: "Les Gavarres, fa tres o quatre anys, van ser per a mi un descobriment. Feia molt de temps un metge va dir-me que per acabar amb la meva anèmia havia de passar una temporada a la muntanya. I vaig pensar: On és la muntanya? Què s'ha de fer per anar a la muntanya? I em vaig quedar quieta a casa perquè els problemes m'esgarrifen i anar a la muntanya equivalia un problema. Però en refer amistat amb unes amigues d'anys vaig ser invitada a passar uns dies a casa seva a Romanyà de la Selva. [...] Les Gavarres, totes un alzinar, a l'hora de la posta quan el sol les besa de biaix, semblen de vellut. Em vaig trobar, doncs, davant d'un dels paisatges més dolços de Catalunya. Les temporades que abans passava a Barcelona ara les passo a Romanyà de la Selva, davant d'aquestes muntanyes segures, sempre verdes, que em donen grans quantitats de pau, a mi, que durant anys he fet, o he hagut de fer, de pedra que rodola."

Romanyà, però, sense nom, és omnipresent a les obres esmentades i també a Viatges i flors (1980). Si Rodoreda no hagués viscut a Romanyà, l'obra dels darrers anys no hauria estat la mateixa. La influència de l'entorn es fa ben palesa en les obres de Mercè Rodoreda, les que va escriure o acabar a Romanyà. Què més hi va trobar Rodoreda a Romanyà que la va fer aturar de rodolar, que la va fer deixar de cercar, que la va fer quedar? Potser el "jardí de tots els jardins", potser la solitud necessària per a escriure, potser el coneixement més profund que mai del seu dedins, o dels móns interiors dels altres? Rodoreda havia mitificat el jardí de la seva infantesa, barreja de la casa familiar i de la torre dels Brusi, a Barcelona. No l'havia tornat a tenir un jardí, ni a París, ni a Ginebra, ni a Viena. Allà hi tenia parcs que l'ajudaven a donar forma al seu jardí ideal, somniat: el parc des Cropettes, des Eaux Vives, de Mon Repos amb La Perle du Lac, a Ginebra; el Luxembourg a París, el Schönbrunn a Viena.

Rodoreda arriba a Romanyà de la mà de Carme Manrubia, hi troba el bosc i una dona emprenedora que s'hi construeix una casa i un jardí, que li ofereix la possibilitat de viure enmig de boscos d'alzines, que li reprodueix, a mida reduïda, el jardí de Mirall trencat, "el jardí de tots els jardins". Carme Manrubia adora Mercè Rodoreda i li dóna tot el que vol. Juntes creen i fan jardí, fins que es cansen de fer jardí. Aleshores tornen a la seva activitat anterior, Rodoreda a escriure i Manrubia a fabricar coses. L'una aprèn de l'altra, de les vides que han viscut fora de Catalunya.

L'itinerari literari que recorre Romanyà de la Selva s’atura a diferents punts rodoredians i es pot seguir de diverses maneres. El visitant que arriba a Romanyà de la Selva i passeja pels seus camins, troba dotze rètols en cadascun dels dotze punts rodoredians escollits. A cada rètol hi ha el número que correspon al punt del recorregut i un text breu, extret de les obres de Mercè Rodoreda escrites a Romanyà de la Selva, que fa possible que el visitant afegeixi la seva mirada a la mirada de Rodoreda sobre el seu entorn.

La segona possibilitat consisteix en seguir els dotze punts i llegir, a més de les frases emblemàtiques dels rètols, els textos més extensos que apareixen a l’Itinerari literari autoguiat que ha editat la Càtedra Maria Àngels Anglada. El lector-caminant podrà aturar-se a cadascun dels dotze punts, que hi ha localitzats en un mapa al final de la guia, i llegir les paraules de Rodoreda en el mateix lloc en què van ser escrites, al mateix temps que pot contemplar, conèixer i viure la natura del paisatge.

La tercera possibilitat és seguir l’itinerari teatralitzat, guiat per actors i actrius que declamen els textos seleccionats en cadascun dels punts, que expliquen la relació de Rodoreda amb Romanyà.

Aquest itinerari s'ofereix cada diumenge a les 12 h, a l'Espai Rodoreda (El Refugi). Per a grups, escoles o instituts, cal reserva prèvia (Ajuntament de Santa Crisitna d'Aro: telèfon 972 83 70 10 i a/e cultura@santacristina.net).

Mariàngela Vilallonga

Selecció de textos: Mariàngela Vilallonga





Si voleu veure els punts de l'itinerari, feu click aquí

Si voleu conèixer les publicacions de la Càtedra, feu click aquí

Si voleu més informació sobre Mercè Rodoreda a Romanyà, feu click aquí


Rodoreda Romanyà     Rodoreda Romanyà

Des del dia de la inauguració, el 15 de març de 2008, fins el mes de febrer de 2009 han seguit l'itinerari guiat més de 1500 persones i s'han venut 3000 exemplars de l'edició de l'Itinerari autoguiat "Rodoreda Romanyà".

Mercè Rodoreda va passar els últims anys de la seva vida a Romanyà de la Selva en una casa enmig del bosc amb un jardí i un entorn que reproduiria en les obres que escriuria abans de morir. Ara se n'ha fet un itinerari turístic literari que transcorre per aquells paratges. 

Uns itineraris recorden la relació de l'escriptora Mercè Rodoreda amb la zona de les Gavarres on va passar els últims anys de la seva vida.

 

 


 

 

BESALÚ

Besalú, ciutat dels llibres, comença al segle XIII amb les Razos del trobador Ramon Vidal de Besalú i arriba fins a la novel·la El pont dels jueus de Martí Gironell, publicada recentement, inspirada, escrita i ambientada a Besalú. Entre l'un i l'altre, desenes d'escriptors, viatgers i historiadors han deixat escrita la geografia literària de la vila comtal, han creat el patrimoni literari de Besalú.

L'itinerari literari que la Càtedra M. Àngels Anglada ha preparat està format per textos d'autors estretament relacionats amb Besalú, perquè hi van néixer o hi van viure, com és ara Ramon Vidal de Besalú, Francesc Cambó, Ramon Grabolosa, Francesc Ventura Siqués o Montserrat Vayreda, i per textos d'autors que es van sentir atrets per l'indret i en van fer matèria literària, com és ara Joan Teixidor, Josep Pla, Josep M. Espinàs o Jesús Maeso de la Torre.

L'itinerari literari recorre els indrets més representatius del patrimoni natural, arquitectònic i històric de Besalú. L'itinerari liteari permet conèixer el passat i el present de Besalú, trenats amb les paraules amigues, i a vegades molt antigues, d'aquells que s'hi han aturat, d'aquells que han resseguit els seus racons, d'aquells que n'han admirat les seves pedres, i han volgut deixar constància escrita de les seves impressions. L'itinerari literari ens ajuda acomprendre millor Besalú. Us proposem un recull de més de trenta textos molt representatius que s'han escrit sobre Besalú al llarg del temps.

Mariàngela Vilallonga

Selecció de textos: Esther Fabrellas, Anna Guix, Francesca R. Uccella

Si voleu conèixer les publicacions de la Càtedra, feu click aquí

  Besalú     Besalú

 

 





LA CASA DE LA LITERATURA

La Càtedra M. Àngels Anglada ofereix un itinerari literari per la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, amb aturades als punts literaris triats per a llegir textos dels autors seleccionats, en relació estreta amb la casa.

La Facultat de Lletres és la seu de la Càtedra i és la casa de la literatura per excel·lència, no només s'ensenya literatura a les seves aules, sinó que s'hi conserven llegats d'escriptors, hi ha escriptors que hi donen classe, hi han passat molts escriptors per les seves aules, que hi han deixat empremta, ha estat matèria literària en algunes ocasions.

Mariàngela Vilallonga

Selecció de textos: Esther Fabrellas, Francesca R. Uccella, Mariàngela Vilallonga


Davant la Facultat     Entrada Facultat