Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent

Cronologia

Contacte

Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent

Facultat de Lletres
Pl. Ferrater Mora, 1
17004 Girona mapa
Tel. 972 41 89 60
Fax 972 41 89 78
dir.cmaa@udg.edu

Cronologia

Extreta de Rafael Pascuet (coord.), Fages de Climent (1902-1968). Poètica i mítica de l'Empordà, Figueres, Brau Edicions 2002.


 (1902-1936) / (1937-1957) / (1958-1978) / Ampliació i posada al dia de la cronologia

 

1902-1936

1902

Neix a Figueres el 16 de maig a la casa de l'avi patern del carrer Enginyers número 2, fill d'Ignasi Fages i de Climent, de 27 anys, natural d'Amélie les Bains, i de Lluïsa de Climent i de Contreras, de 21 anys, natural de Castelló d'Empúries. Se li imposen els noms de Carles, Hilarió i Enric.

1913

Comença els estudis de batxillerat en el col·legi dels Jesuïtes de Sarrià (Barcelona), després de fer l'escola primària a Castelló.

1917

Guanya un premi en els Jocs Florals de l'Empordà (Figueres).

1919

Acabat el batxillerat en el col·legi dels Jesuïtes del carrer Casp de Barcelona, es matricula de Dret i de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. De Dret, farà el preparatori (1919-20) i el primer curs (1920-21). Durant els anys universitaris viu al carrer València 205, pral., 1a. Probable coneixença personal d'Eugeni d'Ors.

1920

Josep M. López-Picó l'invita a publicar els seus poemes a La Revista, una de les principals tribunes del moviment noucentista.
Guanya un premi en els Jocs Florals de Girona.

1922

Col·labora activament en l'organització d'uns Jocs Florals a Castelló d'Empúries, amb Eugeni d'Ors com a president del jurat. És testimoni de la retrobada final d'Eugeni d'Ors i Lídia de Cadaqués, durant una excursió a Sant Pere de Roda organitzada amb motiu dels Jocs Florals.

1923

Obté la llicenciatura de Filosofia i Lletres.
Participa, el 8 de juliol, en l'assemblea constituent de la Unió Socialista de Catalunya (USC), formant part de la Junta Directiva presidida per Gabriel Alomar. S'adscriu a la secció de Cultura juntament amb Feliu Elias, Emili Mira i Cosme Rofes. Comença a col·laborar en el setmanari Justícia Social, òrgan de la USC.

1924

Publica Les bruixes de Llers, amb il·lustracions de Salvador Dalí i pròleg de Ventura Gassol (Editorial Políglota, Barcelona).
Premi extraordinari en els Jocs Florals de Barcelona amb el poema «El banc de si no fos».

1925

Funda Revista de Poesia, amb Marià Manent, Jaume Bofill i Ferro, Tomàs Garcés i Octavi Saltor; Marià Manent en serà el director i Fages de Climent, el secretari de redacció (gener).
Trasllat de l'expedient acadèmic a la Universitat de Madrid (20 de febrer) per fer el doctorat. Tria «El paisatge en la poesia d'Homer» com a tema de la tesi, que finalment no llegeix.
Es fa soci de l'Ateneu Barcelonès (29 d’abril).

Viatja a Madrid per fer el curs de doctorat. El seu oncle Luis Ruiz Contreras l'introdueix en els ambients literaris madrilenys; coneixença de Vallelncl ián de Pío Baroja, entre d'altres. També coneix Federico García Lorca, possiblement de la mà de Salvador Dalí.

Publica Tamarius i roses (Edicions de la Revista de Poesia, Barcelona).

 

1926

Traspàs de la seva mare, Lluïsa de Climent i de Contreras.

Es casa amb Ramona Mir i Vidal, pubilla de can Guineu, de Sant Sadurní d'Anoia (4 de desembre).

Viatge de noces a París, Bèlgica i Holanda. A París, visita Ventura Gassol a La Santé, on està empresonat per la seva participació en els fets de Prats de Molló; Gassol li presenta Francesc Macià. També saluda Josep Bordas de la Cuesta, futur alcalde de Castelló i company de presó de Gassol i Macià.

 

1927

S'instal·la a can Guineu (Sant Sadurní d'Anoia).

 

1928

Publica EI bruel, tragèdia en vers (Publicacions de La Revista/ Impremta Altés, Barcelona).

En aquests anys anteriors a la proclamació de la Segona República fa una llarga estada a París, on aprofundeix l'estudi de la llengua i de la cultura franceses.

 

1931

Traspàs del seu pare, Ignasi Fages i de Climent.

Regidor de Castelló d'Empúries durant els mesos anteriors a la proclamació de la República.

 

1932

Publica, en col·laboració amb Alfons Maseras, Fortuny, la mitad de una vida (Espasa-Calpe, Barcelona/Madrid/Bilbao).

Naixement de la seva filla Maria Lluïsa (16 de maig).

 

1933

Publica Climent (Llibreria Catalònia, Barcelona).

Naixement del seu fill Marc Enric (14 de novembre).

 

1934

Deixa de residir a can Guineu i s'instal·la a Barcelona, en un pis del carrer Enric Granados. Fa classes d'història i geografia a l'Institut Escola Pi i Maragall, de Barcelona; en esclatar la guerra civil, serà destituït pel comitè d'alumnes.

 

1935

Publica i estrena a Barcelona El jutge està malalt, farsa en tres actes en vers, amb il·lustracions musicals de Jaume Pahissa (Edicions EI Nostre Teatre, Barcelona).

 

1936

Naixement de la seva filla Maria Antònia (8 de febrer).

EI 18 de juliol el sorprèn a Castelló d'Empúries. Fuig a Roses, amb la família i la minyona, i tracta infructuosament d'arribar a França per mar. Denunciat, el 20 de juliol és detingut pel comitè de Castelló i conduït a l'Ajuntament, on és reclòs sota la custòdia de l'alcalde Bordas de la Cuesta, circumstància que tal vegada li salvarà la vida quan el comitè assassini el 9 d'agost la resta de detinguts que estaven sota la seva tutela. Després d'unes setmanes d'arrest domiciliari, Ventura Gassol aconsegueix alliberar-lo i fer-lo baixar a Barcelona, on s'instal·la al número 718 de la Gran Via.

 

 

 

1937-1957 

1937
És novament detingut i internat en una txeca, possiblement la del carrer Valdoncella de Barcelona. Mitjançant la intercessió de Joan Casanovas, president del Parlament, la seva esposa aconsegueix entrevistar-se amb el dirigent anarquista Aurelio Fernàndez, el qual accedeix finalment a posar-lo en llibertat. Davant la impossibilitat de justificar la seva presència en una Barcelona en guerra, ingressa com a voluntari en l'exèrcit republicà, i és destinat fins al final de la guerra al campament de reservistes d'Arenys de Munt, on fa tasques d'alfabetització.

1938
Publica Sonets a Maria Clara, edició bilingüe amb traducció al castellà de Valentí Moragas (Altés, Barcelona).

1939

Participa en l'edició del primer número de la represa d'El Correo Catalan, imprès en els tallers de La Vanguardia el mateix dia que les tropes franquistes entren a Barcelona (26 de gener).
L'endemà ocupa l'Ateneu Barcelonès, en companyia del també soci de l'entitat Eloy Robuste i amb l'ajut de membres de Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
Juntament amb uns 60 intel·lectuals socis de l'Ateneu, signa un telegrama d'adhesió a Franco (9 de febrer); entre els signants: Carles Sentís, Ferran Valls Taberner, Miquel Mateu i Martí de Riquer.
Forma part de la primera junta Directiva de l'Ateneu Barcelonès de després de la guerra civil, constituïda l'11 d'abril sota la presidència del general Ignacio de Despujol, parent llunyà de Fages de Climent. Se li assigna el càrrec de conservador i se li encarrega la confecció d'un pla d'obres, la reorganització dels serveis i l'ampliació del personal. També forma part de la Comissió de Depuració de Socis.
Trasllada el seu domicili barceloní al número 700 de la Gran Via i retorna a Castelló. Fins a final dels anys cinquanta, residirà indistintament a Barcelona i a Castelló.
Participa en la mostra «Cautivos por España», exposició de retrats i dibuixos de Víctor Esteban Ripaux organitzada per la Jefatura Provincial de Propaganda de Barcelona (Galeries Laietanes, setembre).

1940
Presenta la dimissió com a membre de la junta Directiva de l'Ateneu (4 d'abril), pretextant que ha de ser fora de Barcelona una llarga temporada «per motius de salut» de la seva família. La junta accepta la seva dimissió, tot demanant-li que continuï prestant la seva «col·laboració espiritual».Participa en l'organització de l'exposició dedicada al pintor Marià Fortuny (Palau de la Virreina, Barcelona).

1942
Naixement del seu fill Pere Ignasi (30 de juny).

1946
Recupera l'herència dels Climent a la Selva de Mar i adquireix noves propietats.

1948
Endega Producciones de Climent, productora cinematogràfica. Produeix Mosquita en palacio, dirigida per Joan Paralada i interpretada per Rafael Duran i Marta Santaolalla, amb argument d'Adolfo Torrado; gran fracàs econòmic.Tracta, infructuosament, de produir El río en llamas, versió clnernatogràfica de La punyalada, de Marià Vayreda.

1950
Funda l'editorial Pérgamo, domiciliada a efectes administratius en el pis barceloní (Gran Via, 700), per publicar la seva obra.
Publica Poema dels Tres Reis, amb pròleg d'Octavi Saltor i il·lustracions de Joan Commeleran (Pérgamo, Barcelona).

1951

Publica la segona edició de Poema dels Tres Reis, amb nou pròleg d'Octavi Saltar (Pérgamo).
Joan Triadú publica Antologia de la poesia catalana: Fages no hi figura.

1952
Traspàs del seu sogre, Pere Mir i Ràfols, que havia fet testament desfavorable a les seves expectatives.

1953
Sota el pseudònim Lo Gaiter de la Muga, publica l'edició mecanoscrita de Primer llibre d'epigrames, datada a Vila-sacra.
Les creixents dificultats econòmiques l'obliguen a vendre el cortal Climent, de Castelló.

1954
Publica Balada del sabater d'Ordis, amb pròleg d'Eugeni d'Ors i il·lustracions i epíleg de Salvador Dalí (Pérgamo, Barcelona).Joan Ruiz Calonja publica Història de la literatura catalana: Fages de Climent tampoc no hi surt.

1955
Publica La dama d'Aragó, tragèdia en sis quadres, amb pròleg d'Agustí Esclasans (Pérgamo, Barcelona).

1956
El 4 de febrer llegeix al Casino Menestral Figuerenc la conferència «Vilasacra, capital del món», publicada posteriorment (1967).

1957
Agreujament de les dificultats econòmiques. La venda del mas de Castelló, per pagar els deutes bancaris, li produeix una gran desmoralització. Intent d'emigració a Veneçuela, amb tota la família.
Publica Segon llibre d'epigrames, edició mecanografiada datada a Vila-sacra.

 

 
1958-1978

1958
Premi Ciutat de Barcelona per Primer llibre de sonets.

1959
Intent d’instal·lar-se amb la família a Castelló, on fa obres de restauració a la vella casa pairal, mantenint però el pis de Barcelona. Es consuma la fractura familiar: Fages opta per fer de Castelló la seva residència habitual i la família retorna a Barcelona.
Castelló d'Empúries (febrer) i Figueres (21 de març) li reten un homenatge per haver obtingut el Premi Ciutat de Barcelona.

1960
Publica el recull d'epigrames Cent consells d'amor, edició datada a Vila-sacra.
Es dóna de baixa com a soci de l'Ateneu Barcelonès (31 de maig).
Dóna suport a la Primera Manifestació Pictòrica d'Art Contemporani Empordanès (Ajuntament de Figueres, desembre).

1961
Publica l'auca EI triomf i el rodolí de la Gala i el Dalí, en ocasió de l'homenatge que Figueres ret a Salvador Dalí (12 d'agost).

1962
Promou l'obertura del Celler d'en Climent, establiment nocturn de la Selva de Mar que esdevindrà punt de trobada d'artistes i intel·lectuals.

Fages de Climent tampoc no és citat a Poesia catalana del segle XX, antologia de Josep M. Castellet i Joaquim Molas (Edicions 62, Barcelona).

1963
Llegeix el discurs d'ingrés («L’autèntica i la falsa Ben Plantada») a l'Acadèmia del Faro de San Cristóbal, entitat creada per perpetuar la memòria d'Eugeni d'Ors.
Guanya la Flor Natural dels Jocs Florals de la plaça de la Llana (Barcelona), amb el poema «Noces d'argent d'un àlbum de postals», evocació del seu viatge de noces.
Un jurat presidit per Joan Triadú li concedeix la Flor Natural dels Jocs Florals de l'Empordà (Figueres).

1964
Promou al Celler d'en Climent un homenatge a Salvador Dalí, amb la participació d'un nombrós grup de pintors empordanesos.

1965
Pronuncia la conferència «Antoni Gaudí i el temple de Castelló d'Empúries» (Casino Menestral Figuerenc, 12 de novembre).

1966
Publica el poema Himne nou a l'Empordà, il·lustrat per Evarist Vallès (Aubert Impressor, Olot).
Publica Auca del sabater d'Ordis, amb il·lustracions de Joan Felip Vilà (Aubert Impressor, Olot).
Pronuncia la conferència «Consells financers» (Casino Menestral Figuerenc, 11 de novembre).

1967

Publica Vilasacra, capital del món, amb pròleg d'Alexandre Deulofeu i il·lustracions de Joaquim Bech de Careda (Pérgamo, Barcelona), versió escrita de la conferència pronunciada el19s6 al Casino Menestral Figuerenc.

1968
Guanya la Flor Natural dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or (Perpinyà).
Escriu el pròleg d'Encara no sé com sóc, novel·la de Maria Àngels Vayreda (Club Editor, Barcelona, 1970).
Agreujats els seus problemes hepàtics crònics, deixa la casa de Castelló i s’instal·la-la a Can Roca, pensió figuerenca i cenacle de la intel·lectualitat empordanesa de l'època.
L’1 d'octubre mor a l'Hospital de Figueres. A l'enterrament al panteó familiar de Castelló, parlaments d'Octavi Saltor en nom de la família i de J.V.Foix en nom de l'Institut d'Estudis Catalans.
Fages de Climent tampoc no és inclòs en la primera edició de l'antologia Un segle de poesia catalana, publicada aquest mateix any per Jaume Bofill i Ferro i Antoni Comas; ho serà però en la segona edició, de 1981, en la qual A. Comas atribueix a Fages "una fecunditat i un domini de la llengua només comparable a Josep M. de Sagarra". Sí que és esmentat, en canvi, a Antologia de la poesia social catalana, d'Àngel Carmona (Ariel, Barcelona).

1969
La XI Festa de la Poesia ret homenatge a la seva memòria, amb la participació dels escriptors Octavi Saltor, Maria Àngels Vayreda, Montserrat Vayreda, Carme Guasch, Maria Teresa Puig, Pilar Nierga, Asunción Estarriol, Vicenç Burgas, Jaume Maurici, Manuel Pont i Pere Teixidor Elies, i de l'actor Medard Bosch (21 de març).
La IX Fira del Dibuix ret homenatge a Fages de Climent i al pintor Joan Sibecas, amic del poeta, traspassat aquest mateix any. Estrena de la sardana Braços en creu, del mestre Rimbau, a cura de l'Agrupació Coral de l'INEM de Figueres (maig).
Els pintors empordanesos li reten un homenatge a la Sala Rovira de Barcelona (19 de setembre).
Es dóna el seu nom a la Biblioteca Popular de Figueres (19 d'octubre). Publicació de la segona edició de Climent, a cura de Jaume Maurici (Aubert Impressor, Olot). Representació a Castelló de La dama d'Aragó, dirigida per Esteve Ripoll. Erecció d'un monument a Empuriabrava, a partir d'un fragment de Tamarius i roses.

1970
Es publica la segona edició de Balada del sabater d'Ordis (Pérgamo, Barcelona).

1971
Traspàs a Girona de la seva esposa, Ramona Mir i Vidal.

1977
Publicació de la segona edició de Vilasacra, capital del món (Pérgamo, Barcelona).
Publicació de la segona edició, a cura de Montserrat Vayreda i Jaume Maurici, de Les bruixes de Llers (Aubert impressor, Olot). Publicació en edició de bibliòfil de Les bruixes de Llers, amb il·lustracions de Joan Felip Vilà (Gravat 6, Figueres).

1978
Amb motiu del desè aniversari del seu traspàs, l'Institut d'Estudis Empordanesos organitza a Figueres un cicle de conferències sobre la seva vida i obra, posteriorment editat (La vida i l'obra de Carles Fages de Climent, IEE, Figueres, 1983).

 

Ampliació i posada al dia de la cronologia

1990
Pòstumament, s'edita el recull de 1960 amb el títol de Cent consells d'amor que, amb els llibres anteriors, compilen un miler de composicions que escriu amb el pseudònim "Lo Gaiter de la Muga".

2002
Per commemorar el centenari del naixement i dins del que s'anomenà "Any Fages de Climent", promogut per l'Ajuntament de Figueres, es crea una exposició "Carles Fages de Climent (1902-1968). Poètica i mítica de l'Empordà", comissariada per Rafael Pascuet i Enric Pujol, que es mostra primer al Museu de l'Empordà de Figueres, més endavant a la Fontana d'Or de Girona i finalment al Museu d'Història de Catalunya de Barcelona. Se n'edita un catàleg.
16 de maig
: l'Ajuntament de Figueres el nomena Fill predilecte de la ciutat. El seu nom i el de dues de les seves obres, Dama d'Aragó i Tamarius i Roses, van ser posats a tres carrers de Figueres. També porta el seu nom la Biblioteca Municipal de Figueres, que fa nombrosos actes per recordar l’autor.
Es publica un recull dels seus Epigrames.

2003
Es publica Somni de Cap de Creus, un gran poema èpic integrat per una quarantena de cants que Fages de Climent va treballar els darrers anys de la seva vida. Hi reflecteix el pas del paganisme grecollatí al cristianisme amb una abundant presència de la mitologia d'ambdues cultures.

2012

Es publica Empòrion, la de les tres muralles, peça teatral en vers ambientada a començaments del segle II aC, quan Marc Porci Cató arriba a Empúries.

2013
Es publica Zoo, un bestiari amb dibuixos de Miquel Capalleras, amic de Fages.

2014
Publicació de Trena de set aigües, obra plena de referències que la vinculen amb el Somni de Cap de Creus i la Balada del Sabater d'Ordis.
Nova edició de l'obra Empòrion, la de les tres muralles.