Biblioteca de la UdG

Biblioteca Josep Pla

 

     Cercar a catàlegs

  •  El meu compte

Fons Especials de la Biblioteca de la UdG

DUGi: Repositori digital de la UdG

TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

DIALNET

ORCID

Gestor de bibliografia. Mendeley

La Biblioteca respon

Peticions en línia

Llista de noves adquisicions bibliogràfiques

LABO

La Biblioteca és membre de: CBUC i REBIUN

CBUC

REBIUN


Biblioteca Josep Pla

La Biblioteca Josep Pla

La Fundació Privada Biblioteca Josep Pla de Palafrugell i la Universitat de Girona van signar, el 22 d’abril de 1994, un conveni de col·laboració en matèria d’investigació amb l’objectiu de promoure els estudis sobre l’obra i la figura de l’escriptor Josep Pla. Un dels objectius d’aquest conveni de col·laboració entre les dues institucions és la catalogació i informatització dels fons de la Biblioteca, a fi de fer-los accessibles a través del sistema informàtic de la Universitat. És per això que hem incorporat aquestes pàgines al web de la Biblioteca de la UdG.

La biblioteca no ha d’estar dominada per cap fanatisme, ni intolerància. Sóc prou vell per saber on condueixen totes aquestes posicions manicomials i totes les collonades. La biblioteca ha de demostrar constantment que davant l’accés als coneixements, tothom és igual i posseeix la mateixa dignitat.

Josep Pla, 1973

La Biblioteca Josep Pla representa el fons documental de l’escriptor. Per a les persones que estimaven l’escriptor té un gran interès, perquè són els llibres que ell havia llegit i consultat o el contingut dels quals almenys li havia interessat. Pla era un home que s’havia organitzat la seva soledat de manera que els llibres li eren els companys de solitud, fidels i callats; només calia obrir-los per establir un diàleg inacabable.

Totes les persones que l’han més o menys llegit saben que era un home de cultura francesa. En conseqüència, a la biblioteca els llibres de literatura francesa hi tenen una presència visible. És veritat que tampoc no hi manca la literatura catalana, però el predomini literari i cultural és francès.

Es pot dir que hi ha el més essencial i representatiu del que s’ha publicat a França des de Montaigne fins a Sartre. Hi ha les obres completes de Sainte-Beuve, el més gran crític literari del final del segle XIX; les obres completes de Saint-Simon, un dels cronistes més lúcids i divertits que ha tingut el país veí; el diari de Jules Renard (Journal 1887-1910), que Pla va descobrir de molt jove i que tant el va influir, sobretot en la creació del seu estil personal. Encara que aquests llibres estan perfectament conservats, es pot constatar que van ser llegits i rellegits.

Tampoc no hi falten Gide, tan criticat per Pla, ni Baudelaire, Verlaine, Rimbaud, Ronsard, Apollinaire, Stendhal, Joubert, Balzac, Molière, Anatole France, i sobretot els moralistes: La Bruyère, La Rochefoucauld, Chamfort, tan sovint citats juntament amb Montaigne, Pascal, Voltaire, Maurras, Buffon i un llarg etcètera. Com es pot comprovar, hi ha tots els grans noms de la literatura francesa, que, juntament amb la literatura catalana, constitueixen els apartats més complets. En canvi, l’interès que Pla tenia per les lletres castellanes era més aviat escàs. Geogràficament, coneixia molt millor França, Itàlia i potser Grècia que no pas Espanya, llevat de les cròniques periodístiques de Madrid en temps de la República.

Això no vol dir que hi manqui una gran representació de la literatura castellana, però en un volum notòriament menor: Baroja, Unamuno, Ortega y Gasset, Gracián, Azorín, Galdós, Valle-lnclán, Valera, Larra, Cervantes, Menéndez y Pelayo, Ridruejo, Gómez de la Serna i no gaire més. Ho dic de memòria perquè tots els llibres de la biblioteca van passar per les meves mans.

També hi té un lloc important la literatura italiana: Carducci, Lampedusa, Vasari, Manzoni, D’Annunzio, Malaparte, Berenson –encara que no és italià, és un home important a ltàlia, ja que va escriure amb un sentit crític molt afinat sobre la pintura italiana–. Hi ha naturalment Leopardi i altres, però amb menys representació.

De llibres d’història n’hi ha molts, especialment de la de Catalunya; no cal dir que hi ha tot Vicens Vives. També hi ha tota la col·lecció relligada de la revista Destino, en la qual el nostre escriptor va col·laborar tants anys. Frank Keerl, el nebot de Pla, va donar a la Fundació 325 d’aquests articles manuscrits i la resta en fotocòpia dels manuscrits originals.

A la Biblioteca tenim la col·lecció de la Bernat Metge, almenys els volums que van sortir en vida de l’escriptor, així com el diccionari Moll, i alguns llibres de filologia de Joan Coromines, entre ells el Diccionari etimològic català abreujat. Una col·lecció completa a la qual donava una gran importància era el Manual del librero hispanoamericano, del doctor Dulcet, considerada per Pla una obra importantíssima per saber els llibres que s’han publicat en les diferents llengües a Espanya i a l’Amèrica espanyola.

També tenim les obres completes de Marx, millor dit, El Capital en divuit volums traduïts al francès. Obres de Freud, Einstein, Keynes, Nietzsche, Goethe, Byron, Borrow, Kafka, Bernard Shaw, Rolland, Bertrand Russell, Leibniz, Wolfflin, Katherine Mansfield, Lessing i moltíssims més escriptors, filòsofs i assagistes.

Amb tot això, és fàcil de comprendre l’eclecticisme de Pla. Per tal de detallar un per un els llibres de la biblioteca caldria fer un bon catàleg que més endavant la Fundació podria editar. Ara l’únic propòsit és donar una idea global del seu contingut.

Pla era un home d’una curiositat sense límit. Tot li interessava. Solia dir que la història era la xafarderia del passat; per aquest motiu li agradaven tant les anècdotes. Era cosmopolita i localista, amb un interès vivíssim pel seu entorn. Un observador sensible i realista. I la biblioteca és el fons documental de les seves inquietuds per comprendre l’època i el món en el qual va viure.

Josep Martinell

PATRÓ

Base de dades de dedicatòries

Molts dels volums de la Biblioteca Josep Pla estan dedicats pels seus respectius autors. Aquestes dedicatòries ens permeten reconstruir la xarxa de relacions de l’escriptor.

Des dels registres del Catàleg corresponents a cada un dels llibres es pot accedir a aquestes dedicatòries, que també es poden consultar de manera independent en una base de dades lligada a aquests registres.
 

Josep Pla
Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981)

Tenia tres anys quan va començar a estudiar com a alumne del col·legi dels Maristes de Palafrugell i quatre anys després la família es va traslladar de casa i va anar a viure al carrer del Sol, en una de les cases més maques de Palafrugell.

La seva marxa a Barcelona als 16 anys li permet començar la carrera de Medicina a la facultat, encara que no li agrada gens. Això fa que la deixi i comenci la de Dret, en la qual va posar molt més interès i que va acabar. Va ser un any abans d’acabar-la quan va entrar a la tertúlia de l’Ateneu que capitanejava el doctor Borralleras. Va ser aquí on va conèixer personalitats tan conegudes com Josep Maria de Sagarra i Eugeni d’Ors, tertulians que van influir molt en la seva formació cultural.

Va començar la seva carrera literària com a col·laborador de revistes d’àmbit comarcal, com El Baix Empordà, La Publicitat, La Veu de Catalunya, La Nau, El Correo Catalán, Revista de Girona, etc., i altres publicacions com la Revista de Catalunya, La Nova Revista i, sobretot, el setmanari barceloní Destino, com a periodista professional a Las Noticias i com a corresponsal de premsa a Alemanya, Anglaterra, França, Itàlia, Madrid i Rússia.

Tenia només 23 anys quan per primera i última vegada va participar en la vida pública, en ser escollit diputat a la Mancomunitat que presidia Puig i Cadafalch. Com a escriptor, el primer llibre important va ser Coses vistes, aparegut el 1925 i on explica les experiències dels seus viatges fets abans. Més tard, el 1928, publica la Vida de Manolo, biografia del gran escultor Manolo Hugué, Cartes de lluny i Cambó, i tres volums sobre la vida de Francesc Cambó, tots ells en català.

En esclatar la Guerra Civil marxa a França i Itàlia, i en acabar torna a Barcelona, on durant un breu temps dirigeix el diari La Vanguardia. A partir d’aquella època escriu uns quants llibres en castellà: Historia de la Segunda República Española (1940-1941), Rusiñol y su tiempo (1942), Viaje en autobús, El pintor Joaquín Mir (1944), Un señor de Barcelona (1945), La huida del tiempo, Viaje a pie (1949), Guía de la Costa Brava, etc.

A partir d’aquest any torna a escriure en català i comença la reedició de Coses vistes. Amb El carrer estret guanya el Premi Joanot Martorell el 1951. Després vindrien: Nocturn de primavera, Cadaqués (1947), Primers escrits, amb el qual comença les seves Obres completes, Girona, Homenots. És tanta la quantitat de llibres que escriu que solament a la Biblioteca Selecta hi acaba publicant quasi cinquanta volums. Guanya, el 1957, la Lletra d’Or pel llibre Barcelona.

Per iniciativa del president de la Generalitat Josep Tarradellas, Josep Pla és distingit amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, un any abans de la seva mort, ocorreguda el 23 d’abril de 1981, Dia del Llibre, festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya, al mas Pla de Llofriu, de la vila empordanesa de Palafrugell.
 

Josep Pla. (s. d.). Recuperat de: http://www.escriptors.cat/autors/plaj/pagina.php?id_sec=1965

 

Enllaços