Recull de notícies

Cerca de notícies


  

Recull de notícies

30/11/2012
Jaume Ferrer de Blanes, autor del Renaixement català, objecte d’una recerca d’un treball final de màster
imatge

Josep Llorenç i Blat, alumne del Màster d’Iniciació a la Recerca en Humanitats de la Facultat de Lletres de la UdG, ha aprofundit en la personalitat i textos d’aquest autor oblidat.

Procurador reial i nobiliari, cosmògraf, joier, lapidari, mercader i escriptor, i al capdavall, un ciutadà català honrat, Jaume Ferrer (Vidreres, ~1545 – Blanes, 1529) va marxar de ben jove, primer, a la cort de Nàpols, al servei del rei Ferran i i del seu fill Alfons, i després a la cort de Sicília, al servei de la reina Joana de Sicília. Després del 1480, va fixar residència a Blanes, tot i que continuava viatjant per raons professionals entre Catalunya i Itàlia, fins que ingressa, a partir de 1490 al servei del vescomte de Cabrera i de Bas, nomenat en aquest any almirall de Castella i conseller dels Reis Catòlics, els quals li van sol·licitar parer i dictamen sobre la delimitació del meridià que establia la bipartició entre Castella i Portugal, que havia determinat la butlla del papa Alexandre vi, per raó dels descobriments que feia Cristòfor Colom. Mentre tot això i més anava passant, Jaume Ferrer va ocupar diversos càrrecs al servei del vescomte de Cabrera i de Bas, de Blanes estant, entre 1500 i 1520: clavari, lloctinent del procurador general i recaptador general. L’any 1529 va morir deixant tots els seus béns mobles i immobles a la seva esposa na Joana Pujades, segons el testament hològraf conservat a l’Arxiu Històric de Girona. Actualment hi ha l’escultura que el representa al monument a Colom, al final de la Rambla, davant del port de Barcelona.

Les Sentències catòliques del diví poeta Dant

Un seu criat, disset anys més tard (1545), va editar, a l’obrador d’en Carles Amorós, famós impressor de l’època, uns papers esparsos que havia trobat a can Ferrer, els quals va aplegar en un sol volum que va intitular Sentèncias cathòlicas del diví poeta Dant florentí, compilades per lo prudentíssim mossèn Jaume Ferrer de Blanes (sic), distribuint-lo en tres parts i dedicant-lo a na Hipòlita Roís de Liorí i Requesens, qui signava les seves cartes amb els mots «trista comtessa de Palamós» .

La primera part del llibre, conservat en un únic exemplar a la Universitat de Barcelona, Conclusions, és un sumari destinat a mostrar «Entre totas las cosas necessàries a l’home per aconseguir lo seu fi y beatitut eterna principalment són tres» (sic), és a dir, conèixer Déu, conèixer a si mateix i pensar a fer bondat perquè la mort és imprevista i tot seguit vindrà el judici diví; aquesta part es tanca amb el darrer vers de la Commedia de Dant Alighieri «lo amor che muove el sole et l’altre stelle» (sic); la segona, Meditació, és una reflexió a fi d’il·luminar els misteris sobre la passió i mort de Jesucrist a «lo santíssim loch de Calvari» (sic) ; la tercera, Letras (sic), és un conjunt de dotze documents, entre cartes i d’altres textos, «fetas a mossèn Jaume Ferrer, respostes e regles per ell ordenades en cosmographia y en art de navegar» (sic), on apareixen comunicacions escrites dels i per als reis i reines de Nàpols, Sicília, Castella i, també, en Cristòfor Colom. En Ferrer, home de grans recursos, fa un recorregut per tots els coneixements que havia acumulat al llarg de la seva vida, de Dant Alighieri a Ptolemeu i del marquès de Santillana a Albert Gran o a Aristòtil, fent servir fragments de la Commedia, dels Proverbios, de la Bíblia i de moltes altres autoritats científiques i filosòfiques, en català, italià, espanyol, llatí i, també, set mots en arameu.

La recerca

S’inclou, aquest treball, en els estudis que, sobre Literatura Catalana de l’Edat Moderna vénen realitzant-se a diverses universitats catalanes, a fi de construir l’inventari de les petites i grans obres literàries d’aquests segles xvi, xvii i xviii. Jaume Ferrer ha estat un dels autors més coneguts i reconeguts, des de perspectives vàries, d’ençà de l’edició del seu llibre, per erudits i ments preclares, d’en Roig i Jalpí (1678) a en Wilkinson (2010), incloent-hi molts dels qui hi ha entremig d’ambdós.

«comme une chose trop vulgaire, de même que Marco Polo n’a pas fait mention du thé ni de la muralle de la Chine? Une telle supposition me paraît très-invraisemblable, ne fût-ce que pour cette seule raison, que dans les projets présentés, en 1495, par le pilote don Jayme Ferrer, pour arriver à déterminer la ligne de démarcation papale, il s’agit de mesurer la distance parcourue, à partir d’un point donné, et qu’il est fait uniquement appel au jugement (juicio) de vingt marins consommés (que apunten en su carta de 6 en 6 horas el camino que la nao fará segun su juicio). Si le loch eût été en usage, Ferrer n’eût pas manqué de dire combien de fois il fallait le jetter.»

Humboldt, Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von, Cosmos: Essai d'une description physique du monde, París: Gide, Libraire-Éditeur 1859, tom ii, pàgina 311.

 

Entre les conclusions del treball destaca el fet de la continuïtat literària entre obres medievals i més posteriors, sotmeses, això sí, com sempre esdevindrà, a les demandes estètiques i de mercat, segons l’etapa d’estudi que es vulgui considerar.