Recull de notícies

Cerca de notícies


  

Recull de notícies

18/07/2011
Miquel Mai, un barceloní a l’elit cultural i política del segle XVI
Miquel Mai.

Joan Bellsolell presenta en el seu treball una completa biografia de qui va ser vicecanceller de la Corona d’Aragó durant el regnat de Carles V, dels esdeveniments que li van tocar viure i de la seva fascinació per recopilar obres d’art i construir una extensa biblioteca de prop de dos mil volums.

La tesi de l’investigador Joan Bellsolell, que ha dirigit el Dr. Joaquim Garriga, és un estudi de la figura del polític i humanista Miquel Mai, que va ser vicecanceller de la Corona d’Aragó en època del regnat de l’emperador Carles V d’Àustria. Miquel Mai va estar-se tota la seva vida al servei de la monarquia, primer amb Ferran II el Catòlic i més endavant amb Carles V, la qual cosa va facilitar-li la participació en importants esdeveniments de l’època. Per exemple, va ser testimoni directe de la famosa ‘Dieta de Worms’, també de la coronació imperial de Bolonya i va ocupar el càrrec d’ambaixador davant la Santa Seu en els anys posteriors al Sacco de Roma.

Pertànyer al seguici imperial el va portar a viatjar arreu d’Europa (passant prop d’una vintena d’anys en terres italianes) i, per tant, va esdevenir un personatge versat en múltiples disciplines culturals. La seva posició benestant el va posar en contacte amb els principals intel·lectuals europeus del moment (Erasme de Rotterdam, Joan Lluís Vives, Pietro Bembo), però sobretot li va servir per crear al seu voltant un ambient cultural basat en la confecció d’una biblioteca de prop de dos mil volums i per construir un casal a la cèntrica Plaça de la Cucurulla de Barcelona decorat amb un valuós conjunt d’obres d’art.

Influències

La principal aportació de la tesi Miquel Mai (c. 1480-1546). Art i cultura a la cort de Carles V és la constatació de com i de quina manera la vida cultural de la primera meitat del segle XVI va influir en Miquel Mai. Aprofitant l’abundant rastre documental que va deixar un personatge d’aquesta categoria en els diversos arxius notarials i a la compilació d’un seguit de dades de la historiografia catalana, castellana però també italiana i anglesa, s’ha pogut reconstruir el patrimoni artístic i cultural (especialment el bibliòfil) d’un barcelonès a qui li va tocar viure en l’epicentre polític, artístic i cultural europeu.

Primer de tot, a la tesi, es presenta una completa biografia del personatge i posteriorment se’l contextualitza en funció de la seva condició espiritual, en sintonia amb l’Erasmisme (un corrent ideològic i estètic centrat en les idees de l'holandès Erasme de Rotterdam que propugna una religiositat interior i espiritual fundada en l'oració mental), un aspecte que va tenir una importància cabdal per explicar determinats capítols de la seva vida. L’estudi de l’inventari dels béns (inèdits) de Miquel Mai ocupa un lloc destacat en aquesta investigació. Concretament, l’anàlisi del conjunt artístic que decorava el seu casal de Barcelona parant especial atenció a les restes artístiques que encara conservem, és a dir, el conjunt de medalles i plaques de marbre que avui es custodien entre diverses institucions museístiques i residències privades de la ciutat comtal i Santa Coloma de Gramenet.

També s’han valorat els possibles canals d’adquisició de les peces d’una col·lecció de grans dimensions, un cas únic per la primera meitat del segle XVI, no només a nivell català sinó també hispànic, format per escultures (amb bustos d’emperadors i virtuts) i pintures (amb cicles de la passió de Crist o el Triomfs de Petrarca), diverses col·leccions de teles pintades (amb sèries de monarques) i centenars de dibuixos de tota mena de temàtiques bèl·liques, devotes, profanes, geografies, vistes arquitectòniques o ciutats senceres. La comunió entre la bibliofília i el col·leccionisme artístic que es dóna en Miquel Mai només s’entén gràcies a la influència que el món cultural italià (clàssic i humanístic) va exercir sobre ell, combinant-ho amb una herència medievalitzant i especialment borgonyona que propugnava un estil de vida basat en l’opulència i l’esplendor.

La biblioteca

Finalment, el darrer apartat en què s’estructura la tesi gira entorn al col·leccionisme bibliòfil de Miquel Mai. La seva biblioteca contenia uns 2.000 exemplars (més de 1.800 obres impreses i 400 de manuscrites) de totes les disciplines conegudes fins a aquells moments, des de la literatura clàssica passant pels autors medievals fins arribar als mateixos contemporanis de Mai (a alguns dels quals els hi havia patrocinat alguna edició), l’Astronomia, la Geometria i la Matemàtica o tot allò susceptible de ser considerat Ciència, la Història, la Gramàtica, la Música i la Filosofia (política, jurídica i teològica). Tot plegat definia un home polièdric molt preocupat per les seves obligacions de cortesà, però també per la seva condició d’home de lletres.

L’autor

Joan Bellsolell Martínez és Llicenciat en Història i en Història de l'Art per la Universitat de Girona (UdG) i actualment és becari de recerca en el Grup de Recerca d'Història de l'Art Modern, amb el que col·laborada en el projecte de recerca "Recepción del arte barroco en Cataluña (1640-1808). Fortuna historiográfica y vicisitudes patrimoniales", finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación i dirigit pel doctor Joan Bosch Ballbona. Les línies de recerca amb les quals treballa són la història social de l'art en l’època moderna (segles XV-XVIII), el col·leccionisme artístic i les relacions socio-artístiques entre els regnes peninsulars hispans i Itàlia a l'època moderna.

 

 PEU DE FOTO: Retrat de Miquel Mai.