Recerca a la UdG

Recull de notícies

Cerca


  

Recull de Notícies

10/11/2011
Les coves funeràries excavades en granits del nord-est de Catalunya tenen un origen natural
La Tuna

Els resultats d’un estudi recollits en un article de l’investigador Carles Roqué conclou que les vuit cavitats no van ser excavades pels humans, ja que durant la Prehistòria no disposaven d’eines per treballar sobre una roca tan dura. Aquestes coves es troben repartides per Santa Cristina d’Aro, Llagostera, Begur, Santa Coloma de Farners, La Roca del Vallès i Vallromanes.

Una recerca del doctor Carles Roqué ha conclòs que les vuit coves funeràries de petites dimensions que es troben repartides per diferents punts del nord-est de Catalunya són d’origen natural i no van ser construïdes per l’acció dels éssers humans, com es creia fins ara.

El professor de l’Àrea de Geodinàmica Externa del Departament de Ciències Ambientals i investigador del grup de recerca Geologia i Cartografia Ambiental (GEOCAMB) de la Universitat de Girona (UdG) ha plasmat la seva recerca en un article publicat el setembre a la revista especialitzada "Zeitschrift für Geomorphologie", en col·laboració amb Rogelio Linares i Mario Zarroca (Universitat Autònoma de Barcelona) i Roberto Rodríguez (Instituto Geológico y Minero de España).

En el context d’aquest fenomen megalític, sorprèn l’existència d’aquests vuit hipogeus (una construcció funerària excavada en la vessant d'una muntanya). Es tracta de les coves de La Tuna i la dels Moros, a Santa Cristina d’Aro; la cova del Mas Rissec, a Llagostera; les coves de Ses Falugues, a Begur; la cova del Sot del Begís, a Santa Coloma de Farners; la Roca Foradada de Can Gol, a La Roca del Vallès; i la Pedra Foradada, a Vallromanes.

 

 La Tuna

Interior de La Tuna (Santa Cristina d'Aro)



Prehistòria
Sempre s’ha cregut que totes aquestes coves van ser excavades pels humans en roques granítiques inalterades. No obstant, durant el tercer mil·lenni abans de Crist, moment de la seva suposada excavació, els humans no disposaven encara de les eines necessàries per treballar una roca tant dura. A més, s’ha de tenir en compte que en aquesta mateixa època s'aprofitava qualsevol mena de cavitat natural com a lloc d’enterrament en una clara estratègia d’estalvi de temps, esforç i recursos.

Un estudi geomorfològic detallat i la comparació de les seves característiques morfomètriques (la mida) i morfodinàmiques (les variacions en la seva forma en el transcurs del temps) amb d’altres cavitats naturals existents en l’entorn geogràfic proper i en altres llocs del món, ha permès concloure que, en realitat, aquestes vuit coves són tafoni, és a dir, cavitats naturals força freqüents en roques granítiques.

En l’article "Granite caves in the north-east of the Iberian Peninsula: Artificial hypogea versus tafoni" es recullen les conclusions d’aquesta recerca. Quatre d’aquestes coves presenten marques antròpiques i indicis d’haver estat aprofitades en època prehistòrica, fet que permet establir una edat ante quem (la data més propera a la seva aparició) per la seva gènesi, que evidencia l’evolució extremadament lenta dels tafoni en condicions superficials.


Subsòl
La forma hemisfèrica d’aquests vuit tafoni i, especialment, el fet que alguns d’ells tenen una entrada molt petita, són indicis a favor d’un origen subterrani, contràriament al que defensen la majoria de teories existents sobre la seva gènesi. Recentment, aquest mateix grup d'investigadors ha presentat els primers resultats que demostren l’existència de cavitats subterrànies encara no exposades a la superfície a l’entorn immediat de la cova de La Tuna.
 

Ses Falugues

Coves de Ses Falugues (Begur)