Recull de notícies

Cerca de notícies


  

Recull de notícies

23/02/2017
La UdG i la UAB formen els futurs mestres d’infantil i primària per introduir el pensament computacional a les aules
activitat

La Universitat de Girona i la Universitat Autònoma de Barcelona han iniciat un projecte per acostar el pensament computacional a la pràctica educativa. El projecte PECOFIM, finançat per la Generalitat de Catalunya, forma un grup d’estudiants d’ambdues universitats.

El pensament computacional és la base de la robòtica i de la programació. És molt útil a l’hora d’orientar l’anàlisi i la resolució del problemes que implica la presa de decisions, el treball autònom i el treball en equip i ofereix eines per cercar solucions noves i imaginatives. 

El projecte Pensament Computacional en la Formació Inicial de Mestres (PECOFIM) de la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) té com a objectiu implicar els futurs mestres en processos que portin a transformar, de manera interdisciplinària, l’ensenyament i l’aprenentatge d’algunes de les àrees curriculars de les etapes d’infantil i primària.

El projecte està finançat en la convocatòria d’Ajuts de Recerca per a la Millora en la Formació Inicial de Mestres, que concedeix l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i Recerca (AGAUR). Amb una durada de dos anys (2016-2018), compta amb la participació de mestres de quatre centres de Primària: escola Carme Auguet (Girona), escola Llar – Lluís M. Mestras (Olot), Escola Pia (Granollers) i escola Projecte (Barcelona).

La responsable del projecte, Meritxell Estebanell (UdG), explica que “és necessari que els futurs mestres participin en experiències de treball pràctic utilitzant les tecnologies, a la facultat i amb nens i nenes reals, perquè en el seu futur professional se’ls exigirà que siguin capaços de crear propostes que, tal com prescriu el currículum de l’educació primària, ajudin els infants a desenvolupar la competència digital”. 

Per la seva part, la investigadora Cristina Simarro (UAB) afegeix que el pensament computacional “contribueix a l’aprenentatge d’altres disciplines més enllà de la informàtica, ajudant a desenvolupar formes de pensar, fer i relacionar-se; i es converteix en una manera d’afrontar la vida”. 

"El primer que cal és compartir amb el professorat les oportunitats d'aprenentatge des d’aquesta perspectiva i que l’incorporin a la seva pràctica educativa, així com que el futurs mestres ho explorin durant la seva formació per aconseguir que ho puguin aplicar en el seu futur professional”, afirma l’investigador Víctor López (UAB) sobre el treball a les aules. 

Algunes escoles ja estan duent a terme propostes didàctiques orientades a promoure aquest pensament. En aquest sentit, un article científic publicat pels investigadors de PECOFIM a la revista Ciències recull diferents experiències a l’aula. És el cas, per exemple, del disseny i construcció d’un robot autònom per part d’infants de P5, 1r i 2n de Primària. Amb aquesta activitat han practicat la seqüenciació, la lògica i la interacció; han experimentat amb el propi cos; i, també, han traslladat aquesta vivència personal a la programació d’un Bee-Bot, un petit robot en forma d’abella. Altres exemples són una pel·lícula realitzada per alumnes de 5è i 6è amb el programa Scratch per descobrir quant triga el Sol en girar sobre ell mateix o un videojoc dissenyat per infants de 1r i 2n per observar i expressar científicament la resposta d’un gat davant els aliments que consumeix.  

Aquest projecte vol incidir en el desenvolupament de la Competència Digital Docent (CDD) que, en el futur, es preveu que hauran d’acreditar tots els mestres, en especial, els recent graduats. El treball s’enfocarà cap a l’adquisició, per part dels infants de l’etapa d’infantil, de les capacitats d’aprendre a pensar, comunicar-se, descobrir i tenir iniciativa. També s’enfocarà a donar resposta a les competències bàsiques d’aquesta etapa: el coneixement i la interacció amb el món físic, matemàtica, digital, aprendre a aprendre i, per últim, autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.


Finlàndia i Anglaterra, al capdavant
Diferents països del món han posat en marxa molts programes per incloure el pensament computacional en l’educació obligatòria, tot i que encara són molts els reptes a afrontar, tal com demostra l’estudi The Computational Thinking Study de la Comissió Europea. L’informe revela que països europeus com Finlàndia o Anglaterra ja han inclòs el pensament computacional en les seves recents reformes educatives. Altres, com Holanda o Noruega, tenen previst fer-ho a curt termini. La inclusió del pensament computacional és, però, encara incipient. Els grans interrogants se centren en descobrir quina és la formació que cal al professorat o com es pot avaluar l’adquisició del pensament computacional.


Udigital.edu: Creative Learning, STEAM and Social Change de la UdG
UdiGitalEdu és un grup de recerca emergent de la UdG integrat per un equip d’investigadors que desenvolupa projectes en els àmbits de l’educació i les tecnologies amb un enfoc marcadament multidisciplinari. Dissenya activitats i tallers que barregen la tecnologia, la ciència i l’art amb l’objectiu de fomentar la creativitat, el pensament crític i el treball en equip. L’objectiu que persegueix és que els infants i els joves deixin de ser només usuaris i consumidors de les tecnologies per passar a convertir-se en creadors i productors, aprenent a fer-les servir per solucionar problemes i expressar-se de manera creativa.


Centre de recerca a l’educació científica i matemàtica (CRECIM) de la UAB
El CRECIM, situat a la Facultat de Ciències de l’Educació, està integrat per investigadors especialitzats en didàctica de les ciències, les matemàtiques i la tecnologia. Compta amb la col·laboració del professorat de ciències en actiu a diferents escoles i instituts de Catalunya, així com altres investigadors externs vinculats a la UAB. Treballa per millorar, enfortir i enriquir l’ensenyament i aprenentatge de les disciplines en l’àmbit STEM (acrònim de Science, Technology, Engineering & Mathematics).