Recull de notícies

Cerca de notícies


  

Recull de notícies

09/02/2017
Una tesi posa de manifest els efectes del canvi global sobre les comunitats de peixos de rius mediterranis
Treball de camp

La tesi ha analitzat els efectes de l’activitat humana sobre el peixos d’un riu fortament contaminat, el Llobregat, i en un riu menys afectat per l'activitat humana, la Tordera. Els resultats revelen que els peixos del Llobregat contenen quantitats significatives de metalls pesants, mentre que els de la Tordera estan adaptats a l’estrès que suposa la sequera natural.

L'investigador de l'Institut d'Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona (UdG) Roberto Merciai ha estudiat els efectes del canvi global sobre les comunitats de peixos de rius mediterranis, fixant-se especialment en el Llobregat i la Tordera. Els resultats de la seva recerca s'han publicat a la tesi doctoral titulada “Effects of global change on fish assemblages in Mediterranean streams”, dirigida per Emili García-Berthou i Sergi Sabater.

El canvi global és el resultat de la combinació entre canvi climàtic a escala global i l’acció de les activitats humanes en el territori a nivell local. L’àrea Mediterrània es considera un “punt calent” de canvi global, per la seva posició geogràfica i l’alta densitat de població. Al mateix temps, aquesta zona té una gran varietat d’organismes vivents i habitats naturals, la conservació dels quals és amenaçada pel canvi global.

Els rius Mediterranis tenen un particular règim hidrològic, que depèn estrictament de les precipitacions. L’escassetat d’aigua que caracteritza l’estiu en el Mediterrani és causa de la reducció del cabal dels rius, que en ocasions s’assequen del tot, en el cas de excessiva extracció d’aigua per al regadiu i altres activitats humanes. Un altre factor que afecta als rius és la contaminació que també prové de les activitats antròpiques, i una categoria de contaminants extensivament presents en el medi ambient són els metalls pesants. Aquestes substàncies tenen la característica d’introduir-se a la cadena tròfica i d’acumular-se en els teixits dels organismes vivents, com els peixos.

Peixos i altres animals i vegetals que viuen en els rius Mediterranis són afectats per la sequera i per la contaminació, tot i que molts aspectes d’aquests problemes queden desconeguts. Aquesta tesi doctoral tenia l’objectiu d’investigar alguns d’aquests aspectes, especialment sobre les comunitat de peixos de dos rius Mediterranis. En el primer capítol es pretenia entendre com s’acumulen els metalls pesants en el múscul dels peixos, segons la seva espècie i la mida, al llarg d’un riu ibèric contaminat, el Llobregat. Els altres tres capítols són sobre la Tordera, un riu moderadament afectat per les activitats antròpiques, especialment per l’extracció d’aigua. Es pretenia investigar les conseqüències de la sequera artificial sobre dues espècies de peixos natius a la conca, el barb de muntanya i la bagra, i també sobre el règim de temperatures del riu mateix.

Els resultats de la tesi revelen que els peixos del Llobregat contenen quantitats significatives de metalls pesants, que en alguns casos poden representar un risc per a la salut humana, en el cas de que fossin consumits. La contaminació en el múscul de peix variava significativament segons la espècie i la mida, i no sempre segons el grau de contaminació del riu. Les agències del medi ambient, per tant, haurien de considerar aquestes fonts de variabilitat al moment de fer anàlisis químiques.

Els peixos de la Tordera van resultar fortament afectats per la sequera, sent numèricament molt escassos en els trams que s’assequen estacionalment. La seva probabilitat de supervivència, calculada mitjançant models matemàtics, es veu molt més baixa en aquests trams de riu, comparada amb els trams amb cabal permanent. A nivell individual, els efectes de la sequera van resultar menys evidents: els valors de creixement i condició corpòria, que indiquen l’estat de salut dels individus, resulten acceptables a tota la conca. Això suggereix que els individus que aconsegueixen trobar refugi abans que el riu s’assequi, estan ben adaptats a superar l’estrès, i podrien tornar a formar poblacions estables si l’alteració ambiental causada per l’extracció d’aigua es reduís.

El règim de temperatura de la Tordera també es veia alterat en els trams afectats per la sequera, i també aigües avall d’una estació depuradora d’aigües residuals. Les conseqüències ecològiques d’aquesta alteració són imprevisibles i posen l’accent sobre la complexitat dels efectes de les activitats antròpiques sobre els ecosistemes fluvials.