Si el contenido no está traducido, puede usar la herramienta de traducción automática

Selección de noticias

Cerca de notícies


  

Archivo de noticias

08/08/2016
Un estudi facilita eines per la comunicació efectiva entre parlants de català i amazic
entrevista

Cada idioma interpreta i classifica la realitat de manera diferent. La investigadora de la UdG Carla Ferrerós ha estudiat com el català i l’amazic anomenen les parts del cos i ho ha descrit per facilitar la comprensió entre els parlants de les dues llengües, un resultat d’especial utilitat en l’atenció sanitària.

En l’actualitat, alguns centres de salut de Catalunya són una autèntica torre de Babel, un lloc de trobada de persones on conflueix un gran nombre d’idiomes. En no existir una llengua comuna entre professionals i pacients, poden sorgir dificultats a l’hora de relacionar-se entre ells. Els problemes de competència lingüística no en són l’única causa. El fet que les llengües mostrin diferents categoritzacions i denominacions de la realitat també pot comportar malentesos encara que un dels dos parlants hagi après la llengua de l’altre. 

Després del català i el castellà, l’amazic és una de les llengües amb major presència a Catalunya. La comunicació entre els parlants de català i amazic ara pot ser més efectiva i segura gràcies a una tesi elaborada per una investigadora del Gabinet d’Assessorament Lingüístic per a la Immigració (GALI) de la Universitat de Girona. Carla Ferrerós ha estudiat aquesta llengua del nord del Marroc i, en concret, s’ha fixat en la variant de la zona del Rif. Tenint en compte que les dues llengües segmenten i classifiquen la realitat de manera diferent, la lingüista ha descrit aquestes diferències centrant-se en el cos humà. Aquests resultats són d’especial interès, doncs, en l’àmbit assistencial.

Observació i comparació
Carla Ferrerós va iniciar el seu estudi amb el buidatge de les paraules catalanes que defineixen les parts del cos. La seva font principal va ser el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) i va complementar la seva cerca amb diccionaris mèdics. En total, va seleccionar uns 150 mots que donen nom a parts internes i externes del cos humà. La recerca es va completar amb entrevistes amb dotze parlants de les comarques gironines.

La lingüista va seguir el mateix procediment per analitzar les dades de la llengua amaziga amb una complexitat afegida: com que està en procés de normativització, les varietats geogràfiques presenten grans diferències entre si i el diccionari pot arribar a recollir desenes de mots per definir una mateixa part del cos. Va ampliar aquesta part de la recerca amb entrevistes a catorze parlants d’amazic arribats a Catalunya en anys diferents, per tal d’estudiar també la influència i l’impacte del català i castellà a la seva llengua materna.

Amb tot aquest material sobre la taula, Carla Ferrerós ha analitzat els significats literals de les paraules i, també, n’ha observat els seus valors metafòrics. En concret, cinc parts del cos –cap, ulls, ventre, cor i fetge– han centrat les seves comparacions. Així, si en català l’amor més profund se sent al cor (“filla del meu cor”); en amazic, se sent al fetge (“fetge meu”).

La contribució de la investigadora pot ser molt útil, doncs, en l’àmbit assistencial i facilitar la comprensió entre professionals i pacients en l’actual context intercultural. A més, també pot ser d’interès en l’adquisició de segones llengües, com ara l’aprenentatge del català per la comunitat amaziga.

La tesi de Carla Ferrerós porta per títol Categorització semàntica de les parts del cos en català i amazic: un estudi comparatiu i s’ha desenvolupat en el Gabinet d’Assessorament Lingüístic per a la Immigració (GALI) de la Universitat de Girona. La recerca ha estat dirigida per la Dra. Lluïsa Gràcia Solé.