Recull de notícies

Cerca de notícies


  

Recull de notícies

19/11/2015
La Càtedra Josep Pla de la UdG rep una important donació de Gaziel
gaziel_pla

Cartes i documents inèdits donen testimoni de la relació
entre els dos “homenots” empordanesos. El dia 20 de novembre, a les 19'30h, a la seu de la Fundació Josep Pla es farà l'acte de donació de la documentació.

Divendres 20 de novembre, a les 19.30h., a la seu de la Fundació Pla es farà l’acte de donació de la documentació en el marc de la taula rodona:

"Pla-Gaziel. Dos homenots cara a cara", amb Francesc-Marc Álvaro (escriptor i periodista), Manuel Llanas (professor de la Universitat de Vic) i Xavier Pla (director de la Càtedra Josep Pla).

Un hereu familiar d’Agustí Calvet (Sant Feliu de Guíxols, 7 d'octubre de 1887 - Barcelona, 12 d'abril de 1964), més conegut com a Gaziel, ha fet donació a la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona d’un conjunts de cartes i documents de Josep Pla, desconeguts fins ara, adreçats a Gaziel.

Pla i Gaziel van ser amics tota la vida, i l’admiració i simpatia recíproques queden paleses en les cartes inèdites, que quedaran dipositades al Centre Documental de la Fundació Josep Pla de Palafrugell.

Es tracta d’un conjunt de cartes de finals de 1960 que mostren les discussions del jurat del premi Sant Jordi de Novel·la, del qual formaven part tant Josep Pla com Gaziel. Aquella convocatòria va ser especialment polèmica perquè l’obra guanyadora no va ser la Colometa de Mercè Rodoreda ni tampoc Ronda naval sota la boira de Pere Calders. El jurat es va cabar inclinant per Viure no és fàcil d’Enric Massó.

 La novel·la del Sr. Massó, és la millor que fins ara he llegit, però la censura no l’aprovarà perquè és massa crua. L’altra obra, de la Sra. Rodoreda, és un intent fallit. Després, encara, he rebut dues novel·les més, que tinc ací mateix. Pere Calders, és un gran, magnífic escriptor però trobo que la seva collonada marítima cau de les mans, perquè és una llauna impressionant. Sembla mentida que pugui existir una llauna tan ben escrita.” (Josep Pla a Gaziel, 14-11-60)

 Una altra línia d’interès de l’epistolari inèdit és la pretensió de Josep Pla d’escriure un “homenot” del comte de Godó, propietari de La Vanguardia. Per poder-ho fer, Pla va enviar un llarg qüestionari a Gaziel, que havia estat director del diari, fent-li tota mena de preguntes. Pla va escriure l’homenot de Godó el 1962, però les precaucions de Gaziel i de l’editor Josep M. Cruzet davant de la previsible retallada de la censura, van provocar que el text no sortís publicat fins molts anys més tard.

Godó II fou el director. ¿Com organitzà periodísticament aquesta direcció, quants triumvirats de directors muntà? ¿Qui formà part d’aquestes taules triangulars? ¿Per què passà del triangle al quadrilàter de direcció? ¿Qui en formà part? El sistema de treball d’aquests organismes. ¿Com eren aquells vells periodistes? ¿D’on venien? ¿Quines idees polítiques i religioses tenien? ¿A part del Sr. Miquel dels Sants Oliver, hi hagué, en aquests època alguna persona important a les ordres de Godó II?
¿Quan vós entràreu a La Vanguardia encara hi havia la direcció tripartita? ¿Com es passà del triangle a la direcció unipersonal? ¿Oliver com a director? ¿Com era?

 

            Carta de Gaziel a Josep Pla (Madrid, 9 de setembre de 1953):

Per damunt de les nostres diferències de temperament i de vida –que són coses secundàries, com les maneres de caminar i els camins–, penso que vós i jo tenim afinitats bàsiques, essencials, en les finalitats–, que són el terme de la caminada. Per exemple: vós i jo som autènticament catalans, pastats d’aquell mateix terrós d’on va sortir el nostre gran Muntaner de Peralada. Som, ademés, racionalistes, realistes, liberals, tolerants, comprensius: enemics instintius de totes les nigromàncies que enterboleixen l’esperit dels homes i enfosqueixen el món.