Si el contenido no está traducido, puede usar la herramienta de traducción automática

Selección de noticias

Cerca de notícies


  

Archivo de noticias

30/10/2014
A la recerca de la píndola màgica
Capetillo

El Doctor Òskar Fernández-Capetillo, bioquímic i científic del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), ha estat l'encarregat d'impartir la conferència inaugural del curs 2014-2015 de l’Escola de Doctorat, en què s’ha mostrat optimista en la futura curació del càncer mitjançant fàrmacs.

La casuística, assegura, ha dirigit la seva trajectòria professional des del principi de tot i fins al lloc on és ara, al Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) de Madrid. Primer, perquè li van concedir una beca per estudiar a la Universitat del País Basc (UPV) sense ni tan sols haver-la sol·licitada -setmanes després va assabentar-se que ho havia fet la seva dona, la Matilde, investigadora com ell-; en segon lloc, quan va escollir el laboratori del professor André Nussenzweig a l’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units per anar-hi a fer una estada postdoctoral perquè “s’assemblava molt a Woody Allen”; i finalment, quan va optar per focalitzar la seva activitat investigadora en el càncer quan dos familiars pròxims van morir a causa d'aquesta malaltia en un breu espai de temps.

Òskar Fernández-Capetillo (Bilbao, 1974)ha estat el ponent convidat a l’acte acadèmic d’inauguració del curs 2014-2015 de l’Escola de Doctorat de la Universitat de Girona (UdG) amb la conferència Explorando las bases del càncer y el envejecimiento. Doctor en Bioquímica, ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals per la seva tasca. A tall d’exemple, la revista Cell l’ha inclòs aquest any en la llista dels 40 investigadors joves menors de 40 anys més rellevants del món. I tot plegat, amb quatre fills!

Estrès replicatiu

Fernández-Capetillo ha explicat, de forma planera i molt visual, que el principal objecte d’estudi del Grup d’Inestabilitat Genòmica que dirigeix al CNIO són les causes i les conseqüències del conegut com estrès replicatiu, és a dir, el procés mitjançant el qual les cèl·lules del nostre cos es dupliquen. Ara bé, a vegades es produeixen errors durant aquest fenomen que danyen el nostre material genètic, el nostre ADN. “L’envelliment es produeix quan les nostres cèl·lules ja no són capaces de regenerar-se, mentre que el càncer és un creixement incontrolat de cèl·lules malignes quan no els toca. Els dos casos són alteracions relacionades amb l’estrès replicatiu i precisament el que intentem és esbrinar quina és aquesta relació”.

Defensor acèrrim de les eines de curació empíriques en què es basa la medicina (“Steve Jobs va morir d’un càncer del qual es podia haver curat, però es va tractar amb homeopatia...”), el científic basc s’ha mostrat ferm a l’hora d’anunciar una futura eradicació d’aquesta xacra. “La meva generació no es morirà de càncer, això segur. D’aquí a poc la ciència serà capaç de controlar alguns tumors. Sóc optimista, en aquest sentit. Els avenços ens permeten treure un fàrmac al mercat en tres anys quan abans se’n necessitaven quaranta, d’anys”. De fet, el 2013 el seu laboratori va llicenciar a la companyia farmacèutica alemanya Merck un compost antitumoral que ha donat molt bons resultats en les proves amb ratolins. “Estem en la fase última de desenvolupament. Això demostra que en el futur, quan ens llevem, prendrem un cafè i la nostra píndola màgica que ens permetrà derrotar la malaltia”.

Anunci

Abans de l’inici de la conferència, el director de l’Escola de Doctorat, Miquel Solà, ha anunciat que deixarà el seu càrrec després de quatre anys amb la satisfacció “d’haver creat, estructurat i fixat les directrius acadèmiques”, així com d'haver “reestructurat els programes de doctorat per fer-los més atraients i més lligats als àmbits en què els grups de recerca de la UdG destaquen”. En l’acte, en què també hi ha assistit el vicerector de recerca Jordi Freixenet, s’han lliurat els diplomes acreditatius als nous doctors del curs 2013-2014.