Si el contenido no está traducido, puede usar la herramienta de traducción automática

Selección de noticias

Cerca de notícies


  

Archivo de noticias

28/10/2014
L’exercici físic millora la mobilitat dels afectats per un ictus
Ictus

Una investigació pionera i conjunta de la Universitat de Girona i el Consorci Sanitari de Terrassa, plasmada en un programa específic de rehabilitació, demostra que els pacients recuperen la condició física i l’autonomia molt ràpidament i que, per tant, guanyen qualitat de vida

Un estudi pioner i innovador de col·laboració entre l’investigador de la Universitat de Girona (UdG), Bernat Carles Serdà, i la fisioterapeuta i doctorand del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), Montse Grau, demostra que la pràctica de l’exercici físic mitjançant un programa específic de rehabilitació serveix per millorar la qualitat de vida (QdV) de gran part de les persones que han patit un ictus, una malaltia aguda també coneguda com a vessament o embòlia cerebral ocasionada per una alteració de la circulació de la sang al cervell. 

Tenint en compte que la principal variable de la investigació és la velocitat de deambulació, perquè recuperar la capacitat de caminar és el que més preocupa als afectats, els resultats són excel·lents, ja que en un percentatge molt elevat de casos els participants tornen a caminar en un període de tres mesos sense l’assistència de terceres persones, tant per interiors (petits desplaçaments dins de casa) com per exteriors (sobretot, en el moment de creuar carrers). La qualitat de vida que obtenen és l’autonomia i per això la satisfacció dels malalts que s’han sotmès a la teràpia és molt elevada.

Mobilitat

Les persones afectades per un ictus pateixen unes seqüeles que impacten enormement en la seva qualitat de vida. L’afectació neurològica provoca una pèrdua de força i de sensibilitat d’un costat del cos, una situació que causa una disminució de la condició física, que queda sota mínims, i una fatiga intensa que genera moltes dificultats a l’hora de moure’s per dur a terme les activitats bàsiques de la vida diària. Com que cada ictus és diferent, els símptomes també són diferents en relació a la zona i el volum del cervell afectats i a l’estat general de salut de l’individu, provocant diferents graus de discapacitat. 

El programa de rehabilitació es basa en l’activitat aeròbica perquè la seva pràctica continuada i pautada permet augmentar la resistència muscular i la resistència cardiorespiratòria, i s’adapta a les necessitats de cada individu. D’aquesta manera, els pacients milloren la seva condició física amb molta rapidesa i disposen de les bases energètiques necessàries per recuperar la capacitat de caminar en només tres mesos, en sessions de dues hores a la setmana. A més, el programa també intervé en l’adherència a un estil de vida saludable fomentant que els participants realitzin una pauta progressiva de deambulació diària amb l’objectiu que, al final de la intervenció, caminin 30 minuts de forma autònoma. D’aquesta manera, mantenint la dosi necessària d’exercici físic, els factors de risc cardiovascular (diabetis, hipertensió arterial i colesterol) disminueixen.

Necessitat social

Les conseqüències derivades d’haver patit un ictus acaben convertint les persones afectades en malalts crònics i el repte, tal com recomana el Pla de Salut de Catalunya, és atendre-les adequadament. Es creen uns grups de malalts als quals el sistema dóna l’alta, però que tenen pendent els objectius de rehabilitació, de manera que quan reprenen la seva vida quotidiana es troben amb moltes dificultats per desenvolupar-s’hi.

El programa està basat en experiències anteriors per malats de càncer de pròstata realitzades i dissenyades pel doctor en Psicologia, Bernat Carles Serdà a l’Hospital de Figueres, que han obtingut resultats excel·lents, i que s’estan implementant als afectats d’ictus al Consorci Sanitari de Terrassa per Montse Grau com a treball de camp de la tesi doctoral que està realitzant.