Si el contenido no está traducido, puede usar la herramienta de traducción automática

Selección de noticias

Cerca de notícies


  

Archivo de noticias

31/07/2014
Ricard Giralt Casadesús, 1884-1970. Un noucentista transversal
imatge

Rosa M. Gil ha defensat una tesi que aprofundeix en la perspectiva del moviment noucentista a partir de l’anàlisi de la trajectòria professional de l’arquitecte Ricard Giralt Casadesús (1884-1970) i, especialment, del seu pensament urbanístic i social.

La tesi doctoral que ha realitzat la historiadora, Rosa M. Gil, proposa una aproximació transversal a l’arquitecte Ricard Giralt Casadesús i, per extensió, una nova dimensió per al moviment noucentista, que supera la del període del 1914-1924 en què s’inscriu la Mancomunitat, i ofereix noves mirades vers els períodes històrics posteriors, fins a la fi del franquisme. “El noucentisme com a moviment s’inscriu en el període històric de les primeres dècades del segle XX i com a llenguatge estètic i programa d’intervenció política s’expressa en el marc de la Mancomunitat de Catalunya”, afirma l’experta. Una transversalitat cronològica, estilística, territorial i de pensament, que contribueixen a proporcionar un interès especial a l’elaboració del balanç de l’època en què es va gestar el que havia de ser Catalunya durant el segle XX, especialment des dels àmbits de l’arquitectura i l’urbanisme municipals, com a base de la modernització del país.

La tesi de Rosa M. Gil, Ricard Giralt Casadesús, un noucentista transversal (1884-1970). Arquitectura, urbanisme i municipi a la Catalunya del segle XX, que ha dirigit el professor de la UdG, Joaquim M. Puigvert, es basa en l’estudi de la figura de Ricard Giralt Casadesús i del context històric en què va viure, la Catalunya del primer terç del segle XX. La hipòtesi que es defensa a la tesi pretén demostrar com, a partir de l’estudi de cas de Giralt Casadesús, es poden perfilar les coordenades del moviment noucentista, especialment en el camp de l’arquitectura, l’urbanisme i el municipalisme. Ricard Giralt Casadesús va ser arquitecte municipal de Figueres i de Girona i el principal promotor del nou perfil d’arquitecte municipal, com a professional al servei de la ciutadania des del govern municipal. Al llarg dels seus anys d’exercici va conrear l’urbanisme i la gestió de la ciutat i l’arquitectura en clau noucentista, racionalista i eclèctica, sempre amb la dimensió de la seva vocació social.

En darrer terme la idea que ha presidit la recerca de Rosa M. Gil ha estat la de determinar el caràcter transversal i finalista del moviment noucentista, amb abundants dosis d’eclecticisme. Uns fets que havien estat corroborats per Ignasi de Solà Morales, Beatriz Colomina i altres autors. “Gràcies a personatges com Ricard Giralt, l’esperit de missió social del noucentisme s’ha mantingut viu fins el darrer franquisme, definint una forma de intervenció social des de l’arquitectura que ha traspassat períodes històrics i circumstàncies polítiques i que, ens alguns aspectes, ens atreviríem a dir que pot arribar als nostres dies”, assegura la historiadora. Així mateix, argumenta que aquest esperit de transversalitat resulta estructural en la seva recerca, perquè justifica una trajectòria personal i professional que navega per les convulses dècades del segle XX i allunya qualsevol sospita d’acomodatícia, presentant un possibilisme que en Giralt llegim com una forma d’aconseguir els objectius definits ja en l’origen del projecte vital i professional, durant la segona dècada del segle XX. I també, perquè amplia els horitzons de percepció del noucentisme per incidir en el seu caràcter transversal des del punt de vista ideològic, territorial, estilístic i  també cronològic.

La tesi parteix de l’estudi del fons professional de l’arquitecte, custodiat en l’Arxiu del Col·legi d’Arquitectes i els arxius municipals de Girona i Figueres. A la demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes també es guarda la biblioteca de l’arquitecte, veritable arsenal del seu pensament arquitectònic i urbanístic i peça clau per entendre la seva trajectòria professional.

A més de la biografia que, tot i la seva extensió a la tesi té una funció de context i acompanyament, el cos central del treball es basa en el procés d’estructuració del pensament urbanístic de Giralt, els seus referents i mentors i les manifestacions d’aquest en la seva obra i especialment en els prop de 250 articles i la quinzena de llibres que va escriure al llarg de la seva vida. D’entre els llibres, alguns foren traduccions d’autors alemanys, imprescindibles en la seva obra i en el desvetllament de la urbanística catalana del segle XX.

“Tot i tractar-se d’un estudi d’un arquitecte, l’estudi de la seva obra projectada i construïda ocupa un discret segon terme i serveix d’argument a la dimensió més intel·lectual de l’obra de Ricard Giralt”, afegeix Gil. Aquest tractament ha estat reiteradament defensat per l’autora de la tesi amb la voluntat clara de fer emergir els valors intel·lectuals i de referència de l’arquitecte, per sobre de la seva producció material.

Com a conclusió, la tesi referma la necessitat de superar les etiquetes, tant a nivell de persones, com de períodes. També, la conveniència d’estudis biogràfics en profunditat que ens presentin la complexitat dels pensament i els matisos de la realitat. Com defensa Gil, “en aquests estudis, esdevé determinant l’anàlisi de les biblioteques d’aquests personatges i es ressalta la idoneïtat de lectures interdisciplinàries que aportin informació diversa, que ajudi a matisar la percepció del que va ser, del passat”. Tot plegat ha de contribuir a la superació de clixés simplificadors emparats en la manca de dades, en cert maniqueisme i en la reiteració de discursos circumstancials.