Si el contenido no está traducido, puede usar la herramienta de traducción automática

Selección de noticias

Cerca de notícies


  

Archivo de noticias

21/07/2014
La incidència de les TIC en el procés penal
imatge

La llei prescriu que determinades informacions que es produeixen en el transcurs d’un procés penal no poden ser del domini públic. Tanmateix, hi ha parts interessades en la difusió de la informació que fan servir les TIC per saltar-se la norma. Una tesi de la UdG estudia la qüestió i proposa mesures per assegurar el compliment de la Llei.

Un informe pericial de la policia, sobre un greu accident ferroviari, es va donar a conèixer a través del portal web d’un diari de difusió nacional abans que el jutge que instruïa el cas hagués tingut coneixement del seu contingut. L’acció se saltava el secret de sumari i vulnerava els drets de les persones imputades. El cas és un més entre els que l’ús que es fa de les TIC, en l’àmbit processal, posa en dubte les necessàries garanties per a la celebració d’un judici just. Els juristes reclamen modificacions en la legislació vigent per evitar situacions semblants.

Pere Simon, fa classes al Departament de Dret Públic de la Universitat de Girona. Acaba de doctorar-se amb la tesi Las nuevas tecnologías y el régimen constitucional de las partes en el proceso penal. Publicidad, secreto y protección de datos personales en perspectiva comparada, que ha estat dirigida pels professors Miguel Àngel Cabellos, Xavier Arbós i Anna M. Pla. L’autor ha analitzat les característiques de l’univers digital i la manera com aquest ha afectat els drets i els interessos legítims que concorren en el si del procediment penal, i que “comporten canvis en la mesura que els drets s’exerceixen, avui, en un espai públic molt diferent del món modern en què va néixer el constitucionalisme”.

L’exemple de la filtració de l’informe policial en el cas de l’accident ferroviari no és un fet aïllat. “Succeeix –assegura Simon– quan es tracta de casos amb un elevat interès públic”, que explica que el secret de sumari, present en les lleis processals penals, no es compleix mai en aquests casos. L’estudi que ha dut a terme ha demostrat que, tot i que no es tracta d’un problema nou, les TIC l’han ampliat d’una manera “notabilíssima”, i que la subseqüent hiperpublicitat dels judicis no s’emmarca en el principi de publicitat processal.

La qüestió afecta totes les parts del procés penal, des de la instrucció a la sentència. “Quan hi ha la fase oral del judici els problemes amb les TIC, s’agreugen”, declara Simon. En efecte, es tracta d’una fase en la qual la celebració del procediment reclama d’una absoluta discreció. Posa l’exemple del torn de testimonis quan, aquests, no poden saber què declaren uns i altres, perquè, si ho sabessin, podrien alterar les declaracions. Però l’ús que es fa de les noves tecnologies fa possible que en tot moment se sàpiga el que passa i el que es diu dins de la Sala, malgrat les normes que puguin establir els jutges per impedir-ho, com són la prohibició de fer fotografies o enregistraments, entre d’altres.

Un efecte col·lateral de la filtració de la informació és l’aparició de judicis paral·lels en els mitjans de comunicació, la qual cosa resulta en un linxament mediàtic d’un o més dels participants en el procés, per part de l’opinió pública (“que manifesta les seves opinions a través de les Xarxes Socials”), amb la consegüent pressió sobre el jutge i els magistrats que són els que han de decidir. Ja, quan es dicta la sentència, el problema persisteix, perquè aquesta no sempre es publica amb els noms vertaders dels encausats i, les TIC, poden facilitar la violació del secret amb una gran impunitat.

No hi ha un responsable únic de les infraccions, però sí que considera que hi ha dos grans grups qualitativament diferenciats. De vegades són els periodistes presents a la Sala els que trenquen les normes, però com el professor de la Facultat de Dret de la UdG ha demostrat en l’estudi, “que hi ha magistrats que, fent ús de les TIC, vulneren la llei quan filtren el que succeeix en la Sala”. Pel que fa a les filtracions que aprofiten la potència de les Xarxes Socials per a la seva difusió, considera que el fenomen es troba en el sí d’un nou procés molt complex, de comunicació pública obert a tothom, en què la publicitat automàtica dels continguts que es difonen a Internet elimina en bona part els intents de censura prèvia governamental, la qual cosa “ha de tenir necessàriament una valoració positiva”. Positiva i reconeguda pel legislador, perquè el dret a la informació preval sobre altres drets com el de la intimitat i l’honor.

De tota manera, adverteix que la majoria de casos en què té lloc una fuita d’informació estan relacionats amb processos amb un fort component polític, i tenen el seu origen en el Tribunal Constitucional i en el Tribunal Suprem. “No es casualitat que la major part de les filtracions interessades, que infringeixen la llei, provinguin de magistrats que estan obligats a guardar el secret de la deliberació: els índex de filtracions és molt més elevat en el Tribunal Constitucional que en cap altre tribunal, i no descobreixo res si dic que no funciona gens bé i que ha perdut el prestigi que tenia”.

Un aspecte en què vol incidir l’investigador és el fet que la tesi que ha dut a terme arriba en el moment en què les reclamacions dels juristes sembla que han trobat resposta en el legislador espanyol, que ha decidit aprovar un avantprojecte de codi processal penal. “És una oportunitat per resoldre la qüestió –defensa– i en la tesi plantejo algunes solucions per evitar el cas dels judicis paral·lels o el fet que el jutge limiti la possibilitat d’informació”. Es tracta, explica, d’aplicar algunes de les disposicions que han estat adoptades per altres legislacions que ha estudiat, com la nord-americana, la canadenca, la suïssa o l’anglesa, per tal donar una resposta satisfactòria als problemes que susciten l’ús de les TIC, en l’àmbit de la publicitat, el secret i la protecció de dades en el procés penal, al nostre país.

 

Fotogràfia: Dr. Pere Simon Castellanos