Recull de notícies

Cerca de notícies


  

Recull de notícies

30/06/2014
Una vintena d’investigadors del projecte CLIMSEAS participen al workshop final a la UdG
sessió CLIMSEAS workshop

El vicerector de Recerca de la UdG, el director de l’Escola Politècnica Superior i la coordinadora del projecte han inaugurat el workshop on han participat els coordinadors de les universitats de Liverpool i Brunel (Londres), de l’Institut Shirshov d’Oceanologia i del Centre Hidrometeorològic de Rússia (Moscou).

El programa CLIMSEAS va ser aprovat per la Comunitat Europea dins el 7è Programa Marc i es va iniciar el 2010. El projecte se centra en el canvi climàtic i en l’impacte antropogènic en regions amb llacs o mars interiors. La principal àrea de estudi inclou els mars Negre, Caspi i Aral, tot i que també s’han estudiat sistemes del nostre país o de països com Polònia o Hongria.

Durant aquests quatre anys, més de cinquanta investigadors han participat en el projecte, entre ells, 12 de la Universitat de Girona, que han viatjat a Rússia i els Estats Units per un total de més de 30 mesos. Alhora, una vintena d’investigadors d’altres institucions han fet estades al Departament de Física de la UdG per un total de 25 mesos.


Resultats
Els resultats que s’han obtingut fins ara s’han presentat en una vintena de congressos internacionals i s’han resumit en una vintena d’articles. L’objectiu d’aquest workshop era presentar nous resultats i començar a articular conclusions, que s’acabaran de definir el novembre, quan finalitza el projecte.

Basant-se en dades de satèl·lits i de reanàlisis, en els treballs presentats (programa al final) s’observa que, en general, el nombre de ciclons a la regió disminueix, excepte a la part nord-est del mar Negre, a l’estiu. D’altra banda, les trajectòries de les tempestes es desplacen cap al Caspi. 

Un estudi més ampli mostra que la freqüència d’anticiclons de bloqueig en el sector euroatlàntic també disminueix, fet que explicaria la disminució de l’activitat ciclònica a la seva perifèria. Tanmateix, la intensitat dels anticiclons de bloqueig augmenta, cosa que afavoreix la presència de situacions extremes, com ara ones de calor i sequeres que poden impactar en el règim hidrològic del mar Caspi i en els focs forestals.

Entre els canvis locals a la superfície, es va destacar una desforestació important d’origen antropogènic al nord-est del mar Negre, així com el procés de dessecació del mar d’Aral, també d’origen antropogènic, però intensificat pel canvi climàtic. Aquest és, de fet, un bon exemple per estudiar els processos locals de retroalimentació. Basant-se en dades d’estacions, s’observa que a la regió el rang de variabilitat tèrmica diària augmenta, amb tendències decreixents en zones més allunyades del mar. 

Aquest canvi no es veu que repercuteixi clarament en la nuvolositat al voltant de l’Aral. En canvi, a la part nord del mar Negre, a l’hivern i a la tardor, la nuvolositat presenta una tendència positiva. Al sud del mar Negre, a la primavera i a l’estiu, la tendència és negativa.

La dessecació del mar d’Aral també ha impactat en el règim de vents local. Malgrat l’evidència de la importància dels processos de retroalimentació a escala regional, ara per ara és difícil saber les escales d’influència.

En els mars Negre i Caspi s’observa un augment de la temperatura i, en conseqüència, de l’eutrofització de les aigües superficials. En el mar d’Aral, on la salinitat és quasi 10 vegades la de l’oceà, el sistema no està encara en una situació d’equilibri i continuen variant l’estructura de la columna d’aigua i la dinàmica interna de barreja.

Altres temes tractats en el workshop van ser la fiabilitat dels productes globals (satèl·lit i reanàlisi) per a diferents variables, la importància de les dades d’inicialització dels models, la possibilitat d’utilitzar alguns índexs de teleconnexió com a pronòstic a la zona d’estudi i la interacció dels efectes del canvi climàtic amb les fonts de contaminació, que repercuteix en la qualitat de l’aigua.

Programa del workshop

Web del projecte: www.udg.edu/climseas