Si el contenido no está traducido, puede usar la herramienta de traducción automática

Selección de noticias

Cerca de notícies


  

Archivo de noticias

17/06/2014
Publiquen l’edició crítica del “Tractat de les penes particulars d’infern”, de Joan Pasqual, a cura de Francesc J. Gómez
imatges

La tesi doctoral de Francesc J. Gómez fa l’edició crítica d’un manuscrit, fins ara inèdit, que es conserva a la Biblioteca de Catalunya. El treball aporta una extensa biografia de l’autor, Joan Pasqual, l’edició de l’obra i un complet aparat crític.

El Tractat de les penes particulars d’infern de mestre Joan Pasqual, franciscà de Castelló d’Empúries, forma part d’una extensa obra de divulgació teològica sobre el més enllà dividida en dos volums, el primer dels quals, titulat Llibre o Summa de beatitud, fou dedicat el 1436 al conseller en cap de la ciutat de Barcelona, Joan Llull i Gualbes. “Aquestes dades, que el mateix autor proporciona en el pròleg del Llibre de beatitud, eren fins fa no gaire les úniques precisions biogràfiques que ens permetien de situar l’obra i la figura de Pasqual en la història cultural i literària”, explica Francesc J. Gómez, professor associat de la UAB i investigador del NARPAN que, recentment, ha defensat la seva tesi doctoral sobre el Tractat de Joan Pasqual, a l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG (dirigida per Josep Pujol i tutoritzada per Sadurní Martí).

Gómez afegeix que, gràcies al testimoni de Pasqual, sabíem, també, que va ser l’autor d’un Tractat dels deu manaments, avui perdut, la composició del qual s’ha de situar entre la del Llibre de beatitud, conservat en dos testimonis, i la del Llibre o Summa de pena, segon volum d’aquesta vasta summa de novissimis, testimoniat únicament pel manuscrit 468 de la Biblioteca de Catalunya. “El Tractat de les penes particulars d’infern és un apèndix integrant del Llibre de pena, però també n’és una peça relativament autònoma, molt singular en el context de l’obra de Pasqual i encara més dins la literatura europea de divulgació teològica”, afirma l’expert. Al mateix temps assegura que, molt probablement, Joan Pasqual no va arribar mai a escriure una tercera obra sobre el purgatori que ell mateix anuncia just abans d’emprendre El Tractat de les penes particulars d’infern, i que no era pas prevista en el pla que l’autor havia exposat en el pròleg de 1436.

Joan Pasqual, després d’haver-se ocupat en la Summa de pena de les penes generals i comunes a tots els damnats des d’una perspectiva rigorosament teològica i amb molt escasses concessions a l’infern popular, es va disposar a tractar teològicament de les penes particulars de l’infern, tot i que la recerca ha demostrat que les fonts principals de la seva descripció no seran pas teològiques, sinó poètiques, pouades principalment de l’Inferno de Dante i del Comentum, de Pietro Alighieri, fill del poeta florentí. És aquest detall el que fa que Gómez remarqui especialment que “aquest ús de la Commedia i del Comentum en el marc d’un tractat de divulgació teològica convertia el Tractat en un del testimonis més rellevants de la fortuna dantesca no solament a Catalunya, sinó en el conjunt de la literatura medieval europea, fora d’Itàlia”.

Un requisit fonamental de qualsevol estudi sobre el text de Pasqual havia de consistir, per tant, a determinar amb precisió les seves fonts i a analitzar el seu mètode d’adaptació, a fi de disposar d’elements segurs per a l’establiment del text crític i per a la interpretació dels criteris i les intencions de l’autor. “D’altra banda –afegeix l’investigador– aquesta perspectiva diguem-ne interna, o textual, s’havia de complementar amb una investigació externa, relativa a la biografia de l’autor i al context social en què va treballar, que ens ajudés a interpretar històricament un fenomen cultural relativament extraordinari”.

Les fonts de Pasqual, el fruit d’una recerca anterior

En el treball de recerca que Francesc J. Gómez va presentar a la Universitat de Girona, el 1999, ja havia precisat que Joan Pasqual havia compost el Tractat de les penes particulars d’infern fent servir concretament la primera de les tres redaccions del Comentum atribuïdes a Pietro Alighieri, i que també va fer un ús molt remarcable de la tercera redacció del llibre XV (De fabulis poetarum o Ovidius moralizatus) del Reductorium morale de Pierre Bersuire. “La troballa era molt significativa”, confirma l’autor de la tesi. Més recentment, la recerca d’arxiu li va permetre de localitzar altres documents que van fer possible establir amb una relativa precisió la data de naixement de l’autor (1388/1390) i de formular algunes hipòtesis sobre el seu currículum i els seus ambients, especialment el convent de Sant Francesc de Barcelona, on es testimonien altres frares que interessen la cultura clàssica en la seva relació amb la minoria dirigent de la ciutat.

Gómez defensa que l’estudi i l’edició crítica del Tractat de les penes particulars d’infern encara plantejava algunes qüestions metodològiques prèvies, amb les quals es va enfrontar en la tesi. L’obra es conserva en un sol testimoni, però cita la Commedia i adapta extensament el Comentum de Pietro Alighieri, com també, en capítols més localitzats, el De fabulis poetarum de Pierre Bersuire i del De miseria humane conditionis d’Innocenci III, per la qual cosa “l’establiment del text crític havia de consistir en una emendatio assistida per aquestes fonts, cadascuna amb la seva diversa tradició manuscrita, portadora de variants potser no autèntiques però tanmateix rellevants per a la constitució del nostre text”.

És per això que l’edició del Tractat de les penes particulars d’infern s’acompanya d’un llarg estudi complementari sobre les fonts, el qual inclou un estudi lingüístic del text italià de la Commedia citat per Pasqual, una col·lació dels testimonis del Comentum i, finalment, una edició dels fragments que se n’adapten en el Tractat, establerta sobre la base d’un testimoni (Bolonya, Biblioteca Universitaria, 1638) que es pot considerar un dels més antics de la tradició i que, juntament amb la varia lectio dels altres testimonis, proporciona una idea molt aproximada del model de Joan Pasqual.

Amb l’assistència de tots aquests materials, en l’edició del Tractat, l’edició que conté la tesi es presenta com una emendatio crítica, amb plenes garanties filològiques, del testimoni únic, mentre que en les notes a l’edició no solament es justifiquen les opcions editorials i es mira d’aclarir tots els dubtes lingüístics, textuals i culturals que l’obra de Pasqual pot suscitar al lector modern, sinó que també s’identifiquen les fonts de cada passatge i es descriuen amb detall totes les operacions d’adaptació a què l’autor les sotmet per fer-ne una obra conforme als seus criteris teològics o estilístics, a les seves estratègies expositives o persuasives i a les seves intencions doctrinals.

“Gairebé un segle després de l’estudi inicial que havia fet Ramon d’Alòs-Moner, avui finalment puc oferir una mínima biografia de Joan Pasqual que explica prou bé la seva dedicatòria al conseller en cap de Barcelona i el seu recurs a l’Inferno de Dante, i a altres materials poètics auxiliars, en el context d’una obra de divulgació teològica sobre el més enllà”, conclou l’investigador.