Si el contenido no está traducido, puede usar la herramienta de traducción automática

Selección de noticias

Cerca de notícies


  

Archivo de noticias

10/06/2014
Albert Lladó: “Cal simplificar els òrgans de govern de les universitats”
imatge

Una tesi doctoral de la UdG advoca per la simplificació dels òrgans de govern de la universitat pública catalana i la professionalització de determinats nivells de decisió, sempre, amb el límit del manteniment de la llibertat acadèmica i de l’autonomia universitària.

“El Departament de Dret Públic de la UdG treballa en qüestions que interessen a la societat i el de la reforma de l’administració de les universitats interessa i, a més, urgeix”. Ho assegura Joan Manuel Trayter, catedràtic de Dret Públic de la Universitat de Girona i director de la tesi L’estructura de govern de les universitats públiques del sistema universitari de Catalunya, que ha defensat, recentment, Albert Lladó.

Ambdós posseeixen un profund coneixement de la institució universitària: Trayter, perquè hi ha desenvolupat tota la carrera docent i investigadora. Lladó, perquè treballa des de fa vint anys a la UdG –coordina el Centre d'Innovació i Gestió de les Administracions Públiques (CIGAP)– i, en tot aquest temps, ha estat involucrat en els òrgans de govern de la universitat, a través d’una participació activa en el Claustre, el Consell de Govern o el Consell Social. Finalment, l’abordatge de la tesi doctoral ha suposat, per ambdós, l’aprofitament de tot el bagatge acumulat, que els ha proporcionat una visió que, segons explica Lladó, “no podria haver tingut sense tots aquest anys d’experiència”.

Albert Lladó reconeix que la seva és la primera tesi que enfila la qüestió de la reforma de l’administració de les universitats, tot i que sosté que tracta d’un debat que ve d’antic, perquè “fa vint anys que hi ha un interès ben viu per la racionalització dels òrgans de govern de la universitat”. Ho demostra amb una relació dels nombrosos informes i del bon nom de les institucions que els han presentat, i posa com exemple el Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya, que es va publicar l’any 2008.

A tall de preàmbul, Lladó, té una crítica per fer, perquè és de l’opinió que “amb la gestió de la universitat pública s’hi atreveix tothom i, els que s’hi presenten per fer-la, no consideren necessària una formació en gestió de l’administració pública, que és el que és una universitat”. Malgrat tot, no sembla ser només aquest el mal. Remarca que la simplificació és una qüestió que també es reclama des de la CEE però que, a l’Estat espanyol, encara és més urgent a causa de les duplicitats que suposen els diferents nivells de l’administració –l’estatal i l’autonòmic– “la qual cosa no és cap descobriment, com tampoc dir que les disputes polítiques acaben per dificultar el funcionament ordinari de la universitat”. És a dir, que a la urgència d’una simplificació interna, afegeix també la necessitat d’una clarificació de les relacions de la universitat amb les diferents administracions, tant les que la financen, com aquelles a les quals, la universitat, ha de retre comptes.

La proposta de flexibilització que fa, i que se centra en la racionalització dels òrgans de govern intern de les universitats, redueix a dos els tres òrgans actuals –Consell de Govern, Consell Social i Claustre–  perquè fusiona el Consell de Govern i el Consell Social en un sol òrgan. Considera que la incorporació de membres de la societat ha de tenir lloc de forma més directa, amb atribucions reals de direcció. Lladó proposa, doncs, l’existència de dos òrgans generals, un de govern, “que integri els membres de l’administració pública i els de la societat –i això inclou l’empresa, ONG’s o representants del territori– al costat de membres de la universitat, i un òrgan exclusivament universitari, el Claustre, que faci de control, amb atribucions reals, perquè fiscalitzi les accions que emprèn el govern i s’asseguri que no vagin en detriment dels principis bàsics de la institució universitària, com són la llibertat de càtedra, d’estudi i de recerca i l’autonomia universitària. “Considero que amb aquesta dualitat d’òrgans i amb molta menys gent al seu si, perquè avui els Consells de Govern són nombrosíssims, així mateix com els Claustres, que són exageradament grans, es faria la feina que cal fer”.

Un dels aspectes més punxeguts amb què ha hagut de bregar és el de l’autonomia universitària. Lladó accepta que, en el marc actual, es tracta d’una autonomia que qualificaria de “tenallada”, sobretot, per l’ofec econòmic. Per aquest motiu és taxatiu quan demana un finançament just i una mínima intervenció sobre la universitat, l’estrictament necessària “per guiar la possibilitat d’enfocar la recerca cap a interessos legítims del Sistema Universitari”, però amb la proposta que el Claustre actuï com a garant, perquè “ningú no es pugui saltar els principis que donen sentit a la universitat”.

És en l’autonomia universitària l’àmbit en què la simplificació que proposa l’investigador cobra una més gran rellevància, perquè facilitaria relacions, per exemple, com la que cal que mantinguin la universitat i les empreses. En el panorama actual la relació entre la universitat i l’empresa s’ha establert des de la pràctica perquè “fins ara no ha existit un ordenament jurídic que la facilités i obrís portes”. Posa com a exemple el fet que han estat els investigadors dels grups de recerca, que són els que fan la transferència del coneixement, els que “han construït ponts com han pogut”. Lladó insisteix que el marc actual provoca confusions i que hi ha dificultats per saber què és empresa i què és universitat en les activitats de transferència, en una clara al·lusió a les Spin-Off i les Start Up i, en general, a moltes de les iniciatives que acullen els Parcs Científics i Tecnològics. Unes afirmacions que assenyalen que la falta de claredat normativa també ha actuat com un fre per a la transferència.

L’expert vol deixar molt clar que, en cap cas, la defensa que fa de la simplificació dels òrgans de gestió de la universitat ha de tenir per conseqüència la privatització de la seva gestió, ans al contrari, els resultats confirmen que els canvis són necessaris per –d’acord amb l’Agenda per a la Modernització de l’Educació Superior de la CEE– augmentar l’autonomia de les universitats, al mateix temps que aconsegueix que la societat s’involucri en major mesura en el seu govern i, tot plegat, amb una professionalització de la gestió. “Hem de fer un gran esforç per fer-nos valer, que no vol dir privatitzar la universitat, sinó canviar el mercat a través dels valors de la universitat”, assegura.

És per aquest motiu que el catedràtic Joan Manuel Trayter afegeix al discurs de Lladó que, “les transformacions que proposa, si es duen a terme, faran veure als docents que el govern de la universitat és un ajut i, al mateix temps, aconseguiran que l’àmbit de l’empresa vegi la universitat com una cosa útil”.

Imatge: Joan Trayter i Albert Lladó, a la Facultat de Dret de la UdG 

Consulteu la tesi doctoral d'Albert Lladó, aquí