If the contents are not translated, you can use the automatic translator

Laboratory of Landscape Analysis and Management

El paisatge de la vinya

Contact us

Laboratory of Landscape Analysis and Management
University of Girona
Facultat de Lletres
Department of Geography
Pl. Ferrater Mora, 1
17071 Girona

Telephones
+34 972418999
+34 972418054

Fax
+34 972418230

Email
E-mail dir.lagp@udg.edu

Other Websites


 

 

Observatori del Paisatge

 

 

Revista Paisajismo

 

 

UNISCAPE

 

 

Blog Josep Gordi

El paisaje de la viña. Valor cultural y ambiental

 

El paisatge de la vinya. Valors culturals i ambientals.

Pintó, Josep (2008)

ACE, Revista de Enología, 83: 18-23.

 

El paisaje de la viña. Valor cultural y ambiental.

* ACE, revista digital de enología.

 

 

El paisatge de la vinya forma part d’un àmbit paisatgístic d’un nivell jeràrquic superior: el paisatge mediterrani. Un paisatge que presenta una singularitat paradoxal al representar a l’hora una gran unitat i una excepcional diversitat. Així, per Fernand Braudel el paisatge mediterrani mostra:

 

“Mil coses a la vegada. No pas un paisatge sinó innombrables paisatges. Però també una imatge coherent, com un sistema on tot es barreja i es recompon en una unitat original”. Fernand Braudel, “La Méditerranée, l’espace et l’histoire”.

 

El sentit d’unitat dels paisatges mediterranis és degut a uns components naturals i culturals comuns que han generat unes estructures paisatgístiques que s’han mantingut vigents pràcticament fins l’actualitat, moment en el qual algunes d’elles han iniciat un declivi que les porta a la desaparició i a la substitució per uns nous paisatges.

 

MapaVinyaCat

 Grans àrees de conreu de la vinya a Catalunya.

 

Els antics paisatges de la vinya

 

Un dels paisatges indestriables de la regió Mediterrània és el paisatge de la vinya. El seu origen és antiquíssim. Si bé durant molt de temps es va pensar que la vinya havia estat introduïda als països mediterranis en l’antiguitat i procedent de l’Orient Mitjà, troballes de vinyes fòssils en sediments del Terciari fan suposar que la vinya ja existia al Mediterrani abans de les glaciacions quaternàries i que el clima fred la va fer retrocedir cap a l’Orient. Sigui com sigui, les referències al conreu de la vinya i a la producció de vi són prehel·lèniques: a l’antic Egipte el vi era un dels productes que es dipositaven a les tombes, i en els seus inicis el consum del vi estava relacionat amb les divinitats, com així ho indiquen els cultes dionisíacs de les primeres civilitzacions crescudes a l’entorn del mar Egeu.

 

En els seus orígens la vinya era una planta trepadora, la parra, que s’enfilava pel tronc i les branques dels arbres veïns com encara es pot veure en alguns llocs de la Toscana. Després es va instal·lar sobre pèrgoles de característiques variades: de maó, amb pilars de granit, o en senzilles palissades de fusta, altes o baixes, com s’observa en vàries regions de França. Finalment, es va adoptar la forma de plantació anomenada “a la catalana”, la més adequada per a les regions seques: ceps sense cap tipus de suport, amb les branques que pengen en totes direccions i recobreixen d’ombra el sòl.

 

A Catalunya una bona part del paisatge rural actual de la terra baixa mostra l’empremta, actual o passada, del conreu de la vinya. Durant els segles XVII i XVIII les vinyes van guanyar terreny dins el mosaic dels conreus mediterranis, afavorides pel comerç desenvolupat al voltant de les exportacions d’aiguardents a les colònies americanes. A mitjans del segle XIX l’expansió del conreu es va veure frenada per l’efecte negatiu de la malura de l’oïdium. Entre 1860 i 1880 les vinyes es van estendre extraordinàriament per costers de sòl magre i per terres marginals de baixos rendiments, però que en aquell període van tenir justificació degut als bons preus que es pagaven pel vi destinat al mercat francès, en aquells anys amb una producció molt deficitària a causa dels estralls que la plaga de la fil·loxera havia produït en els vinyars francesos. L’arribada de la plaga a Catalunya el 1879 va estroncar aquella expansió desaforada de la vinya, i va suposar l’inici d’una davallada lenta i progressiva de la superfície del conreu que va culminar a la segona meitat del segle XX.

 

 

Panor_vinya

Paisatge de la vinya al Priorat, emmarcat amb
la cinglera del Montsant.

 

Les empremtes del domini de la vinya en el paisatge agrícola de fa aproximadament un segle són nombroses a tota Catalunya, excepte als sectors dels Pirineus i els Prepirineus on les condicions climàtiques van fer impossible el seu conreu. Són molt comuns els vessants de serres i turons que avui estan recoberts per la vegetació però que mostren un esglaonament en feixes, molt sovint aguantades amb petits murs de pedra seca, que indiquen una antiga funció agrícola, gairebé sempre relacionada amb el conreu de la vinya. Igualment és comú trobar altres elements constructius com barraques de pagès o fins i tot, cups construïts amb pedra seca, testimoni de la importància que la producció de vi havia pres en el passat.

 

El paisatge actual de la vinya

 

La vinya a Catalunya ocupa al voltant de les 60.000 ha, el 6,8% del total de la superfície conreada, un percentatge que és una mica superior al del conjunt d’Espanya (6%) i també del de la Unió Europea (4%). Camps de vinya isolats o que formin part de mosaics agrícoles n’hi ha a gairebé totes les comarques que estan sota el domini del clima mediterrani a Catalunya. Hi ha unes àrees però on les vinyes configuren grans superfícies de conreu gairebé monoespecífic i constitueixen un conjunt de paratges que presenten la capacitat de caracteritzar per ells mateixos el paisatge del territori que ocupen. El mapa de la localització actual de la vinya a Catalunya mostra com es configuren unes grans àrees de concentració del conreu. L’Alt i el Baix Penedès, la Terra Alta, l’Alt Camp i la Conca de Barberà són les comarques amb més hectàrees plantades de vinya. A més, el Priorat, l’Alt Empordà i el Segrià destaquen també per la qualitat dels vins produïts.

 

Al Penedès, grans extensions de ceps ocupen les terres modelades en argiles, sorres i altres materials sedimentaris tendres que recobreixen la depressió. Els camps de vinya formen superfícies continues i extenses sobretot a la vora nord de la plana. Es tracta de grans parcel·les de conreu que ocupen terres de secà i que orienten la producció a varietats blanques destinades a l’elaboració de cava per part d’empreses radicades sovint a l’Alt Penedès.

 

El paisatge vitícola continua des de la plana del Baix Penedès cap a les ribes del Gaià, només interromput per les estribacions del Montmell que s’interposen entre la Bisbal del Penedès i Rodonyà. Un cop a la vall del Gaià el domini de la vinya en el paisatge és absolut. Tant és així que ella sola gairebé caracteritza el paisatge dels Camps de Santes Creus. Les vinyes estan perfectament alineades en uns camps molt curosos que mostren sempre la marca de l’aixada en la terra.

 

 

vinya_1

Una vinya del Baix Penedès amb elements
del patrimoni històric.

 

A la Conca de Barberà la vinya ocupa una gran extensió de terreny sobre els sòls margosos i argilosos del centre de la conca. La importància social de la vinya en aquesta unitat de paisatge ha estat molt alta ja que poblacions senceres han depès de la vinya durant generacions. Precisament va ser a la Conca on va néixer el cooperativisme vitícola, a les darreries del segle XIX, amb la construcció del primer celler cooperatiu a Barberà de la Conca, precursor de les “catedrals del vi”, cellers singulars per la mida i l’estil arquitectònic que es van estendre després per diferents localitats.

 

Al Priorat les vinyes es troben instal·lades sobre sòls formats en les pissarres i els gresos paleozoics. Ocupen els vessants costerut del sistema de serres i turons que ocupen el centre del Priorat. Són un element caracteritzador de primer ordre, ja que les plantacions sobre costers que es poden admirar al Priorat no tenen rèplica en cap altre indret de Catalunya. És a les vinyes del Priorat on es pot copsar millor el fet que la vinya és una obra humana, el resultat d’un treball personal. Així ho ha subratllat Gaston Roupnel:

 

“La vinya ha estat a tot arreu una instal·lació lliure, realitzada segons els gustos o la fantasia de l’individu. Cada petita partida ha estat arrancada a una natura rebel, conquerida sobre el bosc baix, les espines i la pedra. […] Però no és solament la creació i la plantació que impliquen una apropiació individual del sòl: el conreu de la vinya reclama també unes atencions diligents i il·lustrades que no poden ser realitzades més que sota el zel dels propietaris.” Gaston Roupnel. Histoire de la campagne française.

 

Després d’uns anys de reculada del conreu de la vinya al Priorat, aquest s’ha tornat a revifar amb l’augment dels preus del vi en relació amb la qualitat aconseguida per alguns cellers. Antigues vinyes abandonades han tornat a ser funcionals mentre que han augmentat les rompudes i l’acondicionament dels vessants per instal·lar noves partides. No obstant les feines de condicionament del terreny impliquen un piconatge profund de la roca, un gran moviment de terres i el modelat de feixes estretes, que sovint només poden mantenir dues files de ceps, aguantades per talussos inclinats molt alts sense cap mena de protecció.

 

Algun detall íntim del paisatge de la vinya està però canviant amb el pas del temps. La necessitat de mecanitzar les feines de recollida del raïm està provocant arreu la substitució de la vinya plantada a la catalana: ceps amb branques sense cap tipus de suport, que creixen en totes direccions i cobreixen el sòl amb la seva ombra, per vinyes on les branques s’emparren en filats que s’estenen tot resseguint les files de ceps. La vinya emparrada d’aquesta manera sembla haver-se reduït a un element de només dues dimensions, com si l’haguessin comprimit en un pla perpendicular al terra. És un canvi subtil però que està canviant la morfologia tradicional del paisatge de la vinya a molts indrets.

 

Característiques del paisatge de la vinya

 

El paisatge de la vinya és un tipus de paisatge rural, cultural, que és el resultat d’una secular interacció entre els factors biofísics i l’activitat humana. La ràpida transformació paisatgística que ha tingut lloc les darreres dècades, sobretot a l’entorn de les àrees urbanes i al litoral, ha tingut l’efecte de posar en valor el paisatge rural en general que és percebut com un paisatge autèntic, tradicional, dipositari de formes de vida i de relació amb el medi natural d’origen ancestral.

 

En algunes àrees les especifitats del medi físic i del tipus de conreu han donat lloc a paisatges de personalitat molt marcada, com és el cas del paisatge de la vinya, un paisatge d’aspecte ordenat, dominat per les grans extensions de ceps plantats en filera. La vinya és també un paisatge amb un alt grau de coherència perquè hi són presents pocs elements discordants. Un paisatge on hi són presents en molts casos elements patrimonials que testimonien l’antigor dels conreus i el doten de valors històrics i culturals, com per exemple els masos, els cellers i tota l’arquitectura de la pedra seca: les barraques de pagès, les feixes esglaonades, els murs que les limiten, testimonis d’una relació entre les societats pageses i el medi ja gairebé desaparegudes.

 

Gairebé arreu el paisatge de la vinya té la capacitat de caracteritzar per ell mateix el territori i fins i tot atreure un tipus de turisme interessat en els valors paisatgístics. N’és un bon exemple el paisatge de la vinya al Priorat o al Penedès, on la noció de paisatge vitivinícola és la pedra angular de l’anomenat enoturisme i la descoberta del paisatge de la vinya participa en l’oferta turística amb la mateixa força que la qualitat dels vins que s’hi produeixen.

 

En els sectors de relleu ondulat, com en els costers i a la base dels vessants, el paisatge de la vinya pren una estructura en mosaic. Les partides de vinya s’alternen amb clapes de bosc, fons de torrent, marges i bosquines dels talussos. El conjunt d’elements naturals: boscos, rieres i torrents, marges de conreu, etc., conforma una xarxa ecològica que manté la connectivitat biològica i permet el manteniment de la biodiversitat del paratge, un aspecte que es mostra cada vegada més rellevant en l’ajuda al control de les plagues per mitjans naturals.

 

Per altra banda, la xarxa de camins que permet l’accés als camps està adaptada a les formes del relleu, són rectilinis a les planes i sinuosos als costers, i en conjunt formen un entramat, una subtil xarxa que relliga les parcel·les i dóna un cert sentit d’unitat a cada paratge.

 

 

Vinya_2

Paisatge agroforestal a la Conca de Barberà,
amb vinyes, pinedes i vegetació de ribera.

 

El paisatge de la vinya també presenta uns valors estètics remarcables. Per una banda hi ha la sensació d’ordre i harmonia que comuniquen les fileres dels ceps perfectament alineades sobre els sòls llaurats que deixen entreveure els terrossos de color ocre o rogenc, en funció de la major o menor presència d’argiles. Uns colors ocres que contrasten amb la verdor dels pàmpols a la primavera i a l’estiu però que a la tardor adquireixen un color daurat característic. És aquesta successió cromàtica del paisatge de la vinya al llarg de l’any un dels seus principals valors estètics, així ho ha subratllat en Josep Pla:

 

“es veu, en 1a llunyania, una vinya suaument ajaguda en el solell, vinya que s'ha daurat tocada pels rovellats i pels colors ferruginosos de les fulles mortes i els sarments cansats." Josep Pla, “Les Hores”.

 

La presència secular dels vinyars i els valors ambientals i culturals que atresoren, justifica plenament que el paisatge de la vinya consti de manera destacada en l’imaginari paisatgístic de la regió mediterrània.

 

 

 

« Landscape