Departament de Biologia

Laboratori del Suro

Contacte

Departament de Biologia
Facultat de Ciències
Campus de Montilivi mapa de situació
17071 GIRONA
Tel/Fax +34 972 418 241
dir.depbiologia@udg.edu

Laboratori del suro

» Què fem
» Línies de recerca
» Publicacions de recerca
    » Posteriors a 1998
    » Anteriors a 1998



Què fem

alzinesL’alzina surera és una espècie molt interessant en biologia per les seves adaptacions xerofítiques, perquè tolera sòls amb alt contingut en ferro i manganès i especialment per les característiques úniques del seu fel.lema.

El suro és el fel.lema de l’alzina surera i constitueix un producte forestal d’alta rendibilitat. Mentre que en la majoria de plantes llenyoses el fel.lema constitueix una capa molt prima de cèl.lules que se suberitzen i moren ràpidament, en la surera el fel.lema creix varis mil·límetres a l’any i les seves cèl.lules contenen una proporció molt elevada de suberina. Aquestes cèl.lules han de sobreviure a l’estrès metabòlic, especialment de tipus oxidatiu, que comporta el procés de suberització.

La nostra investigació se centra en l’estudi de la biologia de Quercus suber, l’alzina surera i molt especialment en la biologia de les cèl.lules del fel.lema o súber, fins ara pràcticament desconegudes.

Des de la seva creació en l'any 1984 el grup havia centrat la seva activitat en l'estudi d'aspectes anatòmics i ecofisiològics de la surera i del suro.

L’any 1997 vam iniciar una nova etapa amb l’estudi de la biologia de la formació del suro a nivell molecular. L’objectiu que ens vam plantejar era investigar perquè les cèl.lules del fel.lema de la surera són capaces de créixer, dividir-se i acumular grans quantitats de suberina abans de morir. La nostra estratègia consisteix en identificar els gens que s’expressen durant el procés de diferenciació de les cèl.lules del fel.lema, especialment aquells gens possiblement relacionats amb la suberització o supervivència a l’estrès.

Els membres del grup pertanyen a les àrees de Biologia Cel.lular i de Fisiologia Vegetal de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.


Línies de recerca

» Biologia molecular del procés de suberització en alzina surera
  • expresió gènica diferencial al fel.lema
  • proteïnes d'estrès: sHSP i metalotioneïnes
  • mutagènesis en un teixit amb estrès endògen: el fel.lema
» Embriogènesi somàtica en surera
» Sistemes de regeneració en espècies del genere Quercus


Publicacions de recerca

Per aconseguir copies dels articles poseu-vos en contacte amb la Marisa Molinas (marissa.molinas@udg.edu)

Publicacions més recents (posteriors a 1998)

JOFRE, A., MOLINAS, M., PLA, M. A 10 kDa class I sHSP protects E-coli from oxidative and haigh temperature stress. 2003. Planta (m: 10. 1007/ s00425 - 003 -1048 (on line pub: 13 May 2003).

VERDAGUER, D., ARANDA, X., JOFRÉ, A., EL OMARI, B., MOLINAS, M., FLECK, I. Expression of low molecular weight heat-shock proteins (sHsps) and total antioxidant activity in the Mediterranean woody Quercus ilex L. in relation to seasonal and diurnal changes in physiological parameters. 2003. Plant, Cell @ Environmet 26, ..-.. (en premsa)
article en PDF

Puigderrajols, P., A. Jofré, G. Mir, M. Pla D. Verdaguer, G. Huguet and M. Molinas. Developmental and stress induced small heat shock proteins in cork oak somatic embryos. 2002. J. Expt. Bot. 53 (373): 1445-1452.

Pascual, G., Molinas, M., Verdaguer, D. Comparative anatomical analysis of the cotyledonary region in three Mediterranean Basin Quercus (Fagaceae). 2002. Am J. Botany 89 (3) 383-392.
article en PDF

VERDAGUER, D., OJEDA, F. Root starch storage and allocation patterns in seeder and responter seedlings of two Cape Erica (Ericaceae) species. 2002. American Journal of Botany 89 (8): 1189-1196.
article en PDF

P. Puigderrajols, G. Mir and M. Molinas. Ultrastructure of early secondary embryogenesis by multicellular and unicellular pathways in cork-oak (Quercus suber L.) 2001. Annals of Botany. 87: 179-189
article en PDF

D. Verdaguer, G. Pascual and P. Puigderrajols. Sprouting Capacity at the Seedling Stage of Tree Quercus Species, Quercus humilis M., Quercus ilex L. and Quercus suber L. in Relation to the Cotyledonary node. 2000. Australian Journal of Botany. 49: 67-74

P. Puigderrajols, C. Celestino, M. Suils, M. Toribio and M. Molinas. Histology of Organogenic responses in Cotyledons of Somatic Embryos of Quercus suber L. 2000. International Journal of Plant Sciences. 161, nº2: 353-362
article en PDF

M.Pla, A.Jofré, M.Martell, M.Molinas and J,Gómez. Large accumulation of mRNA and DNA point modifications in a plant senescent tissue. 2000. FEBS Lett. 472:14-16 A

Verdaguer, D., Casero, P., Molinas, M. 2000. Lateral root development in a woody plant, Quercus suber L (cork oak). Canadian Journal of Botany, 78: 1125-1135.

Caritat, A., Gutierrez, E., Molinas, M. 2000. Influence of wheather factors on cork ring width. Tree Physiol, 20: 893-9007.

Puigderrajols, P., Mir, G., Jofré, A., Huguet, G., Toribio, M., Molinas, M. 1999. Models in vitro d'embriogènesi somàtica recurrent en surera (Quercus suber L.). Actes de les VI Jornades de Biologia de la Reproducció. Societat Catalana de Biologia. Universitat de Girona Ed. pp:147-152.

Verdaguer, D., Molinas, M. 1999. Developmental anatomy and apical organization of the primary root of cork oak (Quercus suber). International Journal of Plant Sciences, 160: 441-481.

CARITAT, A., MOLINAS, M., VILAR, L., MASSON, P. 1999. Análisis del área foliar del alcornoque en relación con tratamientos silvo-pastorales. SCIENTIA gerundensis, 24: 37-45.

CARITAT, A., MOLINAS, M., VILAR, L., MASSON, P. 1999. Efecto de los tratamientos silvo-pastorales en el crecimiento del alcornoque. SCIENTIA gerundensis, 24: 27-35.

CAMPOS, M., MOLINAS, M. 1999. Efecto de los tratamientos silvopastorales en el crecimiento del alcornoque. SCIENTIA gerundensis, 24: 47-58.

M. Pla, G. Huguet, D. Verdaguer, P. Puigderrajols, B. Llompart, A. Nadal and M. Molinas.1998 Stress proteins coexpressed in suberized and lignified cells and in apical meristems. Plant Science. 139:49-57 A.
article en PDF


Publicacions anteriors a 1998

Verdaguer, D., Molinas, M. 1997. The endodermis of the cork oak.Canadian Journal of Botany, 75:769-780.(ISSN 0008-4026).

P. Puigderrajols, B. Fernandez-Guijarro, M. Toribio, M. Molinas. Origin and Early Development of Secondary Embryos in Quercus suber L. 1996. International Journal of Plant Sciences. 157, nº 6: 674-684.

Caritat, A., Molinas, M., Guitierrez, E. 1996. Annual cork-ring width variability of Quercus suber L. in relation to climate (Extremadura, south-wester Spain). Forest Ecology and Management, 86: 113-120.

Puigderrajols, P., Fernández-Guijarro, B., Torbio, M., Molinas, M. 1996. Origin and early development of secondary embryos in Quercus suber L Intermational Journal of Plant Sciences. 157 (6): 674-684. (ISSN 1058-5893).

Caritat, A., Bertoni, G., Molinas, M., Oliva, M., Dominguez-Planella, A. 1996. Littefall and mineral return in the cork-oak forest. Annales des Sciences Forestieres (INRA, Nancy) 53:1049-1058.

Robert, B., Caritat, A., Bertoni, G., Vilar, L., Molinas, M. 1996. Nutrient content and seasonal fluctuations in the leaf fraction of cork-oak (Quercus suber L) litterfall. Vegetatio 122: 29-35. (ISSN 0042 3106).

CARITAT, A., VILAR, L., MASSON, P., MOLINAS, M. 1994. Influencia del desbroce y el pastoreo sobre el crecimiento apical del alcornoque. Studia Oecologica, X-XI: 323-328.

MOLINAS, M., VERDAGUER, D. 1993. Lignotuber ontogeny in the cork-oak. II. Germination and young seedling. American Journal of Botany, 80: 182-191.

MOLINAS, M., VERDAGUER, D. 1993. Lignotuber ontogeny in the cork-oak. I.Late embryo. American Journal of Botany, 80: 172-181.

OLIVA, M., CARITAT, C., MOLINAS, M. 1992. Variación estacional del desfronde en dos parcelas de alcornocal. Scientia gerundensis, 18: 121-130.

CARITAT, A., OLIVA, M., MOLINAS, M., 1992. Distribución de la biomasa en dos parcelas de alcornocal. Scientia gerundensis, 18: 131-142.

CARITAT, A., MOLINAS, M., OLIVA, M. 1992. El crecimiento radial del alcornoque en cinco parcelas de alcornocal de Girona. Scientia gerundensis, 18:73-83.

MOLINAS, M., OLIVA, M., CARITAT, C. 1992. Estudio comparativo de la elongación apical y los parámetros foliares en seis parcelas de alcornocal. Scientia gerundensis, 18: 61-71.

VERDAGUER, D., MOLINAS, M. 1992. Anatomía y caracterización del sistema radicular del alcornoque. Scientia gerundensis, 18: 39-51.

MOLINAS, M. 1990. The stomata of the cork-oak: an ultrastructural aproach. Nordic Journal of Botany, 11: 205-212.

MOLINAS, M., OlIVA, M. 1990. El suro i les seves classes. L'estoig (Publicació de l'Arxiu i Museu de Palafrugell) 2: 33-34.

CARITAT, A., MOLINAS, M., OLIVA, M. 1989. Crecimiento longitudinal del alcornoque: segmentos y hojas. Scientia gerundensiS, 15: 93-103.

MOLINAS, M., OLIVA, M., VAZQUEZ, P. 1989. Organización y variaciones estacionales del ápice vegetativo del alcornoque. Scientia Gerundensis, 15: 39-52.

VERDAGUER, D., MOLINAS, M. 1989. El desarrollo del embrión durante la maduración y la germinación de la bellota. Scientia gerundensis, 15: 31-37.

OLIVA, M., CARITAT, C., MOLINAS, M. 1989. Estudio preliminar del crecimiento del alcornoque en la fase juvenil. Scientia gerundensis, 15: 53-60.

MOLINAS, M., OLIVA, M. 1989. Introducció al coneixement del suro. Aecork News (Girona), n.0: 21-26.

MOLINAS, M., CARITAT, A. 1988. Aportaciones al estudio del crecimiento longitudinal del alcornoque. Options Mediterranéenes (Zaragoza), Serie seminaires 3: 69-72.

CARITAT, A., MOLINAS, M., OLIVA, M. 1988. Crecimiento longitudinal del alcornoque: segmentos y hojas. Scientia Gerundensis, 14: 23-35.

OLIVA, M., MOLINAS, M. 1986. Participación de Diplodia sp en el síndrome del escaldado del alcornoque.Scientia Gerundensis, 12: 123-130.